Doblement idiotes

Si la societat està regida per idiotes, més imbècils som encara els que ens deixem governar.

No em troqueu, please

En breu deixaré de fer classes de Pedagogia. En breu. Aleshores, m'oblidaré de tot i de tothom que hi tingui relació. Per raons, si no óbvies, deduïbles.

Fora de les nostres vides

Mentre tothom està exclusivament preocupat per la independència (quin esclavisme, favor o en contra), les màquines del consum ens estan fent fora de les nostres vides. Les de dretes i, ai, quina desgràcia!, també les d'esquerres.

Pedagogia póvera

La pedagogia 'povera': una pedagogia del reciclatge

En aquest article presentem una nova forma d’entendre la pedagogia inspirada en l’art povera (1967): la pedagogia povera. És una pedagogia del reciclatge, líquida, de les veritats en plural, de l’experiència no planificada, antidogmàtica, marginal i mutant. Amb un peu a la postmodernitat, es centra en l’idea d’emancipació defugint, però, els enfocaments de les pedagogies oficials, materialistes o positivistes... i s’allunya especialment dels «emancipadorismes dogmàtics» que situen la llibertat i la igualtat com a «punt d’arribada».

Aquí

intelligentsia

"La intelligentsia es la galería de espejos del poder". Per qui no ho sàpiga Panfletos y escritos de la Internacional Situacionista.

A veure si els que es pensen que són d'esquerres se n'adonen que hem sortit del segle XIX. Ni que sigui una mica tard.

0 respostes0 retuitsA 0 els agrada

Transformadors socials

Estic preparant un treball sobre el maig francès. Llegeixo, en un lloc qualsevol, que a alguns els agrada el maig del 68 per a "extreure lliçons d’una experiència de transformació social que a molts activistes d’avui ens agradaria viure”. Aquest activisme és, clarament, la societat de l’espectacle, la societat dels que juguen a ser revolucionaris. Ho trasnsformen tot, menys el seu dogmatisme. I si en les idees són clarament alternatius, en elc comportament... A més a més, algú afirma: “(...) i aquesta vegada sí, aprofitant les oportunitats revolucionàries”. Aix!, mon dieu!, aquests revolucionaris de pa sucat amb oli que foren, precisament, els que ni ahir ni avui van entendre el significat d’un moviment que no tenia com a finalitat la transformació social, sinó, pareu bé les orelles, la transformació de la vida quotidiana, la vida que no sabeu viure i a la qual, vosaltres, com la drta més reaccionaria, esteu posant cada vegada més dificultats per podeu-la viure en llibertat. Quants activistes d’ahir van impedir la transformació és una dada que resta en el desconeixement, tant o més, com quants dels que estan transformant el món avui l’estant fent en la direcció de la justícia social. Del que pensen que és la justícia al que potser és, hi ha un camí per recórrer. Però no els importa.

Piiiiiii sa

Ep! El més assenyat és que els que creguin en PISA se la fiquin pel (piiiiiiii)

Soques toques

Cal discutir quan toca i no qual soca.