
El Suprem sacerdot va dir el següent sobre Ferrer i Guàrdia: “mamarracho (...) mezcla de loco, tonto y criminal cobarde; a aquel monomaníaco con delirios de grandeza y erostratismo, y se armó una campanya indecente de mentiras, embustes y calumnias”. Unamuno va ser capaç de ser Unamuno davant Millán-Astray, i Millán-Astray davant la cultura, la justícia, la història, Ferrer i Guàrdia. Mai ningú no és perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada