El debat va ser soporífer. Tampoc no va ser debat. Algunes qüestions:
1. El debat va ser un engany. El programa es titulava “L’ensenyament, a debat”, però no va haver debat. Tampoc es va parlar gaire d’ensenyament.
2. La representació de la taula era vergonyosa. Cap professor.Cap professora. Els representants de la direcció de centres naufragant per totes bandes. També el Cela.
3. On s’ha vist un debat mediatitzat per una enquesta exprés? Només es parlava d’escola pública, concertada i privada, però ningú va dir que hi ha de la privatització encoberta de la pública. Ni afirmar ni desmentir.
4. Maragall ja els pot regalar a tots un pernil. Ningú el va punxar (una una mica, la representant de la USTEC)
5. I la LEC? Nari nant, nari nant.
6. Jaume Cela es presta a aquest circ?
7. Cuní no va preguntar res de transcendent. Només una pregunta que ell anomena “tabú”. La del professorat. Perdó, senyor Cuní, per a vostè el “tabú” són totes les preguntes que puguin incomodar el conseller, pel que vam poder veure. Perquè no va pregunta per les notícies candents de l’organització de l’alumnat en grups homogenis? O sobre el fracàs dels alumnes amb transtorns? Miau, miau, miau
Perquè Cuní no va portar a col·lació la quantitat d’estudis que s’han fet sobre l'ensenyament?
8. Salvador Cardús. Exercint de què? Sociòleg? Tramollista.
9. Patrícia Gabancho. En la seva línia....
10. Els universitaris. Carai. No hi ha de més implicats amb la realitat educativa del país. Només va estar bé el catedràtic de comparada
11. L’entrevista a l’alumne que havia tret tan bones notes va fer dubtar de si efectivament era un alumne que feia dures carreres. Sabrà molt de matemàtiques i física, però opinar, opinar....
12. La jaqueta li quedava petita a Cuní? Evocacions punt sí, evocacions punt no.
13. En resum, pitjor encara del que esperàvem. El conseller, davant del panorama, deu estar molt deprimit de la ciutadania “elegida”que tenim (si se sent català)
1. El debat va ser un engany. El programa es titulava “L’ensenyament, a debat”, però no va haver debat. Tampoc es va parlar gaire d’ensenyament.
2. La representació de la taula era vergonyosa. Cap professor.Cap professora. Els representants de la direcció de centres naufragant per totes bandes. També el Cela.
3. On s’ha vist un debat mediatitzat per una enquesta exprés? Només es parlava d’escola pública, concertada i privada, però ningú va dir que hi ha de la privatització encoberta de la pública. Ni afirmar ni desmentir.
4. Maragall ja els pot regalar a tots un pernil. Ningú el va punxar (una una mica, la representant de la USTEC)
5. I la LEC? Nari nant, nari nant.
6. Jaume Cela es presta a aquest circ?
7. Cuní no va preguntar res de transcendent. Només una pregunta que ell anomena “tabú”. La del professorat. Perdó, senyor Cuní, per a vostè el “tabú” són totes les preguntes que puguin incomodar el conseller, pel que vam poder veure. Perquè no va pregunta per les notícies candents de l’organització de l’alumnat en grups homogenis? O sobre el fracàs dels alumnes amb transtorns? Miau, miau, miau
Perquè Cuní no va portar a col·lació la quantitat d’estudis que s’han fet sobre l'ensenyament?
8. Salvador Cardús. Exercint de què? Sociòleg? Tramollista.
9. Patrícia Gabancho. En la seva línia....
10. Els universitaris. Carai. No hi ha de més implicats amb la realitat educativa del país. Només va estar bé el catedràtic de comparada
11. L’entrevista a l’alumne que havia tret tan bones notes va fer dubtar de si efectivament era un alumne que feia dures carreres. Sabrà molt de matemàtiques i física, però opinar, opinar....
12. La jaqueta li quedava petita a Cuní? Evocacions punt sí, evocacions punt no.
13. En resum, pitjor encara del que esperàvem. El conseller, davant del panorama, deu estar molt deprimit de la ciutadania “elegida”que tenim (si se sent català)