Ara fa una mica més d'un any que vaig participar en un seminari
sobre el maig del 68, un tema que havia treballat molt poc. Totes les persones de la meva edat hem viscut, d'una manera o altra, l'esdeveniment, però saber, el que diem saber, sabíem ben poc. A més a més, per poder fer alguna aportació sobre alguna qüestió cal fer un gran viatge. I tenir sort per donar amb alguna clau ja que tothom, si fa no fa, ha anat dient el mateix. Com
sigui, entre lectures i converses amb els meus amics, havia donat amb idees prou interessants i, algunes poques, les vaig
exposar allà mateix. En acabar la meva intervenció (segons vam dir-me, prou reeixida, sense divagacions i amb hipòesis de treball, fugint de descripcions buides) vaig rebre una decepció que va ser quasi
la final, i que no paga la pena explicar. Per quedar bé amb una altra persona, un senyor va quedar malament amb mi. Tant se val, aquí us deixo l'article que va
precedir el seminari, i al que també li manquen moltes idees que ja no vaig poder escriure.
-->
Maig del 68 i la incidència en els discursos pedagògics pobres
-->
Entrades
