decepcions (9)

"Ahí donde hay una verdad «dada» de una vez por todas, también hay, siempre, alguien que la conoce de manera más completa y rigurosa: el comité central, el Papa, los doctos, la autoridad de los viejos sabios, los filósofos de la república de Platón" Gianni Vattimo, Adiós a la verdad. 

Mai millor dit. Oblida, no obstant als contistes que viuen del conte i que, clar, saben tota la veritat.

Una nova Setmana Tràgica

Estem davant del més semblant a una nova Setmana Tràgica. El 1909 varen afusellar Francesc Ferrer i Guàrdia; el 2019, sense cap Francesc Ferrer, em temo que pagarà qualsevol altre que tampoc ha estat present en els aldarulls. I no puc dir que espero equivocar-me, perquè no ho espero. Caldrà estar amatents a una nova injustícia.

Decepcions (8)

Nietzsche decía que si hay algo que os resulta demasiado evidente, debéis desconfiar de ello, con seguridad se trata de una mentira que se os ha insinuado en la cabeza. Gianni Vattimo: Adiós a la verdad. 

Decepcions (7)

-->

"Aquí ahora prefiero una tesis de Ernst Bloch de la primera edición del Geist der Utopie (1918), donde dice que la diferencia entre el loco y el profeta está en la capacidad de este último de fundar una comunidad" Gianni Vattimo: Adiós a la verdad. 

I és que Vattimo és un sant! Ara bé, hi ha taaanta gent que funda comunitats que, segurament, els profetes s'estan quedant sense feina. 

L'educació social com una cura pal·liativa

L’educació social ha esdevingut una cura pal·liativa, en el sentit que utilitzava Marina Garcés en el seu llibret Nova il.lustració radical, dels efectes polítics provocats pels professionals de la gestió i que están duent a terme els educadors i educadores al servei del que hi ha, sense il·lusió i sense gràcia.

I jo diria que això també és una decepció.

Sobre el Maig del 68 i les decepcions

Ara fa una mica més d'un any que vaig participar en un seminari sobre el maig del 68, un tema que havia treballat molt poc. Totes les persones de la meva edat hem viscut, d'una manera o altra, l'esdeveniment, però saber, el que diem saber, sabíem ben poc. A més a més, per poder fer alguna aportació sobre alguna qüestió cal fer un gran viatge. I tenir sort per donar amb alguna clau ja que tothom, si fa no fa, ha anat dient el mateix. Com sigui, entre lectures i converses amb els meus amics, havia donat amb idees prou interessants i, algunes poques, les vaig exposar allà mateix. En acabar la meva intervenció (segons vam dir-me, prou reeixida, sense divagacions i amb hipòesis de treball, fugint de descripcions buides) vaig rebre una decepció que va ser quasi la final, i que no paga la pena explicar. Per quedar bé amb una altra persona, un senyor va quedar malament amb mi.  Tant se val, aquí us deixo l'article que va precedir el seminari, i al que també li manquen moltes idees que ja no vaig poder escriure.

-->

Maig del 68 i la incidència en els discursos pedagògics pobres

-->

Decepcions (6)

1. kintsukuroi, art japonès de reparar emocions i objectes.

2. "He vivido muy feliz durante casi 60 años. Y, de repente, todo se tambalea. Pasan cosas que no te imaginas y que te parecen increíbles, no entiendes nada. Dices: pero si toda mi vida ha sido lineal y con un propósito social. Y todo tiene una explicación banal: mínimas envidias universitarias. Esto pone en marcha una maquinaria y te das cuenta de que hoy, en el mundo actual, si alguien quiere hacer daño y se lo trabaja puede destruir la vida de cualquiera." (https://www.burgosconecta.es/sociedad/ciencia/carlos-lopezotin-pense-suicidio-20190410232946-ntrc.html).