divendres, de gener 17, 2020

La societat del cansament



Todos los esfuerzos por la vida conducen a la muerte. La sociedad del cansancio. Byung-Chul Han

dijous, de gener 02, 2020

Esperança de les decepcions


¿Escucharon?
Es el sonido de su mundo derrumbándose. Es el del nuestro resurgiendo.
El día que fue el día, era noche.
Y noche será el día que será el día.

Subcomandante Marcos

Darrera de cada descepció ens espera l'esperança.

dissabte, de novembre 16, 2019

decepcions (9)


"Ahí donde hay una verdad «dada» de una vez por todas, también hay, siempre, alguien que la conoce de manera más completa y rigurosa: el comité central, el Papa, los doctos, la autoridad de los viejos sabios, los filósofos de la república de Platón" Gianni Vattimo, Adiós a la verdad. 

Mai millor dit. Oblida, no obstant als contistes que viuen del conte i que, clar, saben tota la veritat.

divendres, d’octubre 18, 2019

Una nova Setmana Tràgica

Estem davant del més semblant a una nova Setmana Tràgica. El 1909 varen afusellar Francesc Ferrer i Guàrdia; el 2019, sense cap Francesc Ferrer, em temo que pagarà qualsevol altre que tampoc ha estat present en els aldarulls. I no puc dir que espero equivocar-me, perquè no ho espero. Caldrà estar amatents a una nova injustícia.

divendres, d’octubre 11, 2019

Decepcions (8)


Nietzsche decía que si hay algo que os resulta demasiado evidente, debéis desconfiar de ello, con seguridad se trata de una mentira que se os ha insinuado en la cabeza. Gianni Vattimo: Adiós a la verdad. 


divendres, d’octubre 04, 2019

Decepcions (7)


-->
"Aquí ahora prefiero una tesis de Ernst Bloch de la primera edición del Geist der Utopie (1918), donde dice que la diferencia entre el loco y el profeta está en la capacidad de este último de fundar una comunidad" Gianni Vattimo: Adiós a la verdad. 
I és que Vattimo és un sant! Ara bé, hi ha taaanta gent que funda comunitats que, segurament, els profetes s'estan quedant sense feina. 


dissabte, de setembre 21, 2019

L'educació social com una cura pal·liativa

L’educació social ha esdevingut una cura pal·liativa, en el sentit que utilitzava Marina Garcés en el seu llibret Nova il.lustració radical, dels efectes polítics provocats pels professionals de la gestió i que están duent a terme els educadors i educadores al servei del que hi ha, sense il·lusió i sense gràcia.
I jo diria que això també és una decepció.