Una vegada un psicòleg em va dir que jo era massa racional. Aquest és precisament el defecte de molts psicòlegs: que en són ben poc, de racionals. Acostumats i acostumades a l’anàlisi interna (si ho estan), molts perden de vista l’anàlisi externa. El món que viuen els resulta impersonal. I les seves opinions, sovint, acaben essent futileses.
Per cert, avui he passat una auditoria. El resultat: bo. El procés: una contribució al surrealisme
Per cert, avui he passat una auditoria. El resultat: bo. El procés: una contribució al surrealisme
Entrades
3 comentaris:
De vegades tinc la sensació que els Piscòlegs són el Madrid i els Pedagogs el Barça...llavors sorgeixen aquells tan raros que es fan dir Psicopedagogs que podríem dir que són l'Espanyol. Cola-cao, Nesquik i Cacaolat...el Marit, la Muller i el Cunyaaaaatttttt. Tots hi són i de vegades costa que es portin bé entre ells. Però Albert creu-me...he conegut un Psicòleg que és bon tio, i ara tu em diràs: Ah! has estat tu!. Però crec que els teus lectors (sona bé eh, els teus lectors rotllo columnista del teu estimat diari Avui, o era La Razón? Bé...tots dos són d'editorial Planeta) mereixen que els expliquis a què es degut aquesta mania persecutòria cap als psicòlegs. Perquè jo sóc del Barça, m'agrada el Cacaolat i no em fixaria mai amb la meva cunyada.
Ok Adrià. Els aniré explicant entre línies. En alguns post. Ja els tinc escrits. En qualsevol cas, la mania no és cap els psicòlegs, sinó cvap els que he conegut. Ja saps que m'agrada generalitzar. Ara bé, aquí el columnista ets tú, que has fet un comentari sensacional. El puc posar com a post, citant la procedència? Apa, digue'm que sí. Ens veiem, Adrià.
Albert Esteruelas
Tens llibertat absoluta per fer el que vulguis dels meus comentaris! Sé que ens faràs un bon ús...mentres no els llegeixi el nostre amic Federico podem estar tranquils.
Publica un comentari a l'entrada