Llegeixo en El Periòdic, per aquestes casualitats de la vida, que ahir van fer un dinar-tertúlia a l’Ateneu amb assistència selecta d’una representació de la cultura del país, entre la que destacava el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner. Tractaven el tema de la cultura, de la cultura culta i de la cultura vulgar, de la cultura i la seva divulgació. Sembla, però, que no hi havia la suficient representació cultural, sembla que aquesta era una mica esbiaixada. La crònica (titulada La cultura és dialèctica) la firma Josep-Maria Ureta i inclou una frase destacada sota el lema “Límits” que diu : “El sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans manté que és possible la convivència entre la cultura de masses i l’elitista”. Fa un temps que hagués dit: "descobrint la sopa d'all", però ara no estic tan segur de la veracitat de l'afirmació. Menys segur encara quan llegeixes que el periodista cita una insigne filòsofa com Hannah Arendt a la seva manera, és a dir, com Anna Harendt. I em pregunto si el senyor Ureta seria el representant de la cultura de masses. convidat a l'acte, o aniria només a fer la crònica. Curiosament, a l’article podem llegir unes declaracions de Giner: “Cultura no és saber qui era Aristòtil, sinó haver-lo llegit”. Jo afegiria que també és important escriure Aristòtil i no Haristòtil. Manies.
EL NOSTRE JO DIGITAL
Fa 6 hores
Entrades
10 comentaris:
espectacular! sort que n'hi ha que ho sabeu exposar d'una forma culta. I el pitjor és que aquests cobren no?
Tema pelut. Perquè les masses no es poden acostar a la cultura d'elit i viceversa? Convivència i no permeabilitta?
M'encantaria que algú em recomanés un llibre d'algun autor contemporani català d'això que s'anomena cultura d'elit. M'encantaria poder llegir cultura d'elit catalana feta avui. Algú a la sala que em pugui recomanar alguna obra?
Esclar, que cultura elitista també pot voler dir que només la consumeixen els ociosos (tot i que no crec que sigui aquest cas). Però ja posats explicaré que la meva experiència pel que fa a elitismes només ha estat algun cop que m'he colat a festes privades de no me'n recordo quina discoteca de la zona alta de Barcelona, i era una tifa igual o pitjor que la majoria de discoteques, i la música no era ni punxada. Argh.
Clidice, no hi ha tant acultura en el que dic....
Criteri, és precisament el que defenso, tot és cultura i el que cal fer és: si una música, o un llibre paga la pena, endavant per a tothom.
Sí, Efrem, hi ha molt més posat que cultura.
Em sembla que l'Ureta no s'en va sortir gaire be fent la crònica (tampoc deu ser fàcil resumir en quatre ratlles una tertúlia de dues hores). No vaig entendre que es volia dir amb la sentencia: "tensió dialèctica i permanent entre la cultura vulgar i la superior...". Dualisme que, sembla, es volia concretar amb l'expressió: "uns al Liceu, altres a Tele 5"
Evo, tema artificioso, donde cada uno èrgueña el matiz cultural referenciado a sus pseudoorígenes y posteriores desarrollos profesionales donde las huellas del tiempo cambian de forma en honor al nuevo patrono que alimenta la nueva realidad. Por eso hablar de cultura alta y baja es sólo un requiebro de una mente afectada por la singularidad externa que a veces da pié a quererse reflejar en las aguas "que núnca se nadaron y que tampoco se bebieron". Seguro que me entiendes Evo.
Un abrazo de Jose Borjas.
donde pone " èrgueña", quiere decir pergüeña.
Veig que també et preocupa el tema Efrem i et recomano un llibre -està a les biblios públiques- L'os de Cuvier, de Valentí Puig. On parla dels happy ones, expressió que defineix unes minories, que jo no m'atreveixo a definir perquè no seria precís.
Sr. Evo per on para vostè? He trucat a casa teva, a l'IES i a l'UB. T'escric aquí perquè és l'únic lloc on em contestes. Necessito preguntar-te quelcom d'urgent
Gràcies Critèri, me l'he apuntat!
Publica un comentari a l'entrada