Veient que l'amic Criteri no amaga les seves creences (ni entenc per què caldria amagar-les) he pensat dedicar-li aquest aforisme. Potser la paraula "abandona" pot donar peu a engany: sembla una crítica a Déu. Enteneu-la com un homenatge a l'autonomia humana.
Déu ens fa néixer i ens abandona en l'orfenat del temps
Entrades
6 comentaris:
però retornem a ell.
Com a teòleg no sóc massa bo i algú et matisaria això d'abandonar. Cal fer per sentir Déu a prop, perquè hi és. Sobre la seva naturalesa només podem fer que intuir-la.
Gràcies per l'esment, i en realitat , et seré sincer, en aquests moments de teofòbia desfermada al nostre país, confeso que potser hi trobi gust i tot a l'anar a contracorrent :)
Wa, sí Déu ja és difícil, l'autonomia humana sí que és una bona Utopia! Però d'alguna manera ens criden, és la gràcia de les Idees, que resplandeixen i ens menen a seguir-les, i seguint-les a caminar, que és el més important.
Criteri, certament avui una de les maneres de ser revolucionari (tema del que hem parlat últimament..) és creure en Déu. Crec que en els simplismes infantils a què ens han portat les contraposicions d'idees de "blanc o negre" ens hi hem deixat un munt de coneixences, també (i sobretot) espirituals, i dic "sobretot" perquè l'esperit és el que més clama atenció en aquest món com el tenim.
Efrem: Al programa darrer del Colom parlaren quatre savis representants de 4 religions i el budista va dir que hi han creients que no són espirituals i agnòstics que ho són, potser menys. És ben trobat. Personalment estic per les dues coses, és clar.
"És la gràcia de les idees, etc..." dius. Chapeau!Això em dona peu a dir una cosa que em va quedar al cap, d'aquest gran savi que és el papa Ratzinger: "L'home ha d'actuar (amb la idea) com si Déu existís". Pensament extraordinari.
Noctas: Déu ens fa nèixer i ens abandona en l'orfenat del temps. Uns tornen amb ell i d'altres fineixen en l'orfenat.
Criteri: una cosa és ser ateu i una altra és ser maleducat. Hi ha mol.ts més maleducats que ateus. Penso que s'ha de ser espectuós amb les creences dels altres.
Efrem: Diguem, per exemple, el següent: La llibertat humana és la menys autònoma de les llibertats (se m'acut ara).
No entenc la frase de Ratzinguer, però em recorda a la de Kant quan diu: "actua com si haguessis de voler que la màxima de les teves accions esdevingui universal". No sé si va per aquí la cosa, o no.
Publica un comentari a l'entrada