El cansament de la primavera. La primavera és per a animar-se, un moment per a deixar que la vida esdevingui realment líquida i ho envaeixi tot, com la insolidaritat i l'estupidesa política. La primavera és la vida, és el maig francés, la primavera de Praga, el 15-M, la primavera àrab i alguna amiga ja oblidada. Jo, en canvi, a la primavera em sento envaït de la nostàlgia del vent de la tarda de maig. Al capdavall "Som habitants d'un món en descomposició que és, com sabem, el nostre destí". I és potser per la primavera que els únics que oloren bé en aquest món en descomposició són els indignats; la resta, quin contrasentit, s'haurien de rentar el cervell: quina aporia, quina aporia.
LA GENERACIÓ Z BRITÁNICA I LA DICTADURA
Fa 11 hores
Entrades
2 comentaris:
Sóc incapaç de caure en aquests clarobscurs tan barrocs. La humanitat no em sembla diferent de la que ha estat, més nombrosa sí, distinta no. La primavera? què vols que et digui, la meva al·lèrgia no me la fa simpàtica. Què hi farem!
Tens raó. La humanitat no ha canviat tant. Al.lèrgia... Entre la nostàlgia, l'al.lèrgia i els viatges estic fora de mercat.
Publica un comentari a l'entrada