Ahir pensava que quan vaig començar amb el blog tenia bàsicament un objectiu (o potser eren dos?). Fer una mica de diari, explicar allò que no escric mai. Sense adonar-me, però, he anat més amb la qüestió de les idees, de la política, d'allò social. Avui, però, em toca biografia i rescato un post que vaig escriure fa temps, en un moment de debilitat. Aleshores tindria entre 12 i 14 anys. Dedicat als amics i amigues que ja no sé ni on són, el Luís, la Sònia, els brasilenys Mario, Francisco i Elio i el Primitiu.
Quan
era molt i molt jove, tan jove que només recordar-ho fa mal, i vivia a Santa
Coloma, abans que fos Santako, que també fa mal recordar-ho, tenia una veïna que es va enamorar de Els Pecos.
Ja sabeu, tot el sant dia sentint-los, tot el sant dia; ja sabeu, en els pisos
que tenen uns envans de paper de fumar, si ella sentia tot sant dia Els Pecos, tu
senties tot el dia Els Pecos. Imagina’t, jo, de classe obrera, humil, que el
més que em permetia era Lluís Llach, Serrat, Humet, cançó revolucionària (per les males companyies de Can Mariné),
Antonio Machín (de la meva mare) i, ja al carrer, AC/DC i tot el metal possible. I potser, de tant en
tant, algun porret, pocs porrets, la veritat. I ves per on, ja sabeu com és el
temps, com són les persones i ja sabeu com és el món, que a l’estiu em trobo,
ara farà un parell d’anys, que actuen Els Pecos, més grassos, amb menys cabells, menys veu i ja no tan guapetons, a La
Robla , un poble que m'estimo de Lleó. Amb un fred que pela, com sembla fa fred a La Robla a l’agost (que molttes vegades no
baixes de deu graus, la hòstia!). I ves per on, que allà em trobo amb la
copilot -com diu l'Esteve- sentint, entre cervesa i petó, una que altra cançó. Per la meva
vergonya, ja sabeu. I és que, no ens enganyem, fa temps que, com ja sabeu, no
pixo colònia. I si me’n penedeixo d’alguna cosa és, sens dubte, de no saber on
coi té la piga que deia la meva veïna que tenia en un lloc que no es veia i que
jo no podria veure fins que m’agradessin Els Pecos.
Ara aneu i ho casqueu.
2 comentaris:
Com va senyor? Igual que amb el Noctas, he pensat en vostè per a convidar-lo a un parell de xerrades que donaré a la Facultat de Filo de la UB. Sobre el Pensament de Salvador Dalí. He actualitzat el bloc amb el cartell per si us interessa que pugueu tenir més info.
Els últims anys no tinc temps de blogosfera, vaig de feina fins al capdemunt. Potser d'aquí uns anys torni, ja trobo a faltar escriure.
Una abraçada! :)
Perdona elretard en respondre. La il.lusió que m'ha fet no te la pots imaginar. Intentaré assistir a una de les dues que faràs. Penso que el dos d'abril no podré.
Et mereixes una molt bona sort, però amb la teva vàlua potser no la necessitaràs.
Publica un comentari a l'entrada