Aquests dies m’he
estat preguntant la raó per la qual els periodistes es refereixen constantment a
la Teresa Romera, infectada per ebola, com "l’auxiliar" (sanitària). Em dedico a
deixar-em sorprendre. Com si jo fos un filòsof (contràriament a molts “filòsofs
, “catalans” o “adoptats”, que més aviat es dediquen a deixar-se estimar pel
poder per mor de l’ego, del jo, del guai i del paraguai; després, òbviament de
fer la pilota convenientment, per mor de vendre llibres i omplir el pap i l’ego).
Em sorprèn que els que s’anomenen periodistes, malament anomenats periodistes,
fills del no-res del pensament, no s’adonin -o no vulguin adonar-se- que és una
forma de culpabilitzar la víctima. Si la Teresa fos metge no s’hagués infectat,
sembla deduir-se del fet de qualificar-la de “auxiliar”. La Teresa és una
treballadora amb categoria de metge, car la seva feina depèn dels metges, dels responsables
de l’hospital, és a dir, dels polítics que regiren el nostre destí. A la Universitat, aquella universitat que s’ha menjat el neoliberalisme, això és el que ensenyo als meus alumnes: penseu. Suposo que, per això,
interesso tan poc al sistema i se’m castiga tant.
Trobo a faltar al
DF, al sabater, al llença sabates. Estarà a lo seu. Què és el mateix. Clar. Si
no, estaria aquí.
Com em va dir un
amic meu, culte i llegit: qui tingués dubte de continuar sent espanyol, ja ho hauria
de tenir clar. Evidentement.
Ara falta que ens adonem que els alternatius estan col.laborant. Ara. Sempre. Cínics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada