Decepcions (14) El compromís

"¿Cómo habría alguien de comprometerse con una institución que no se compromete con uno?", deia Richard Senneth en La cultura del nuevo capitalismo, llibre que, per altra banda, no m'ha satisfet gaire.
Jo, la veritat, sempre m'he compromès amb alguna institució que no s'ha compromès amb mi i, lògicament, amb aquella que sí m'ha valorat, m’ha tingut present i estimat. La institució, però, al final, és quelcom sense vida ni sentiments. Una institució hereta la suma, la mitjana podríem dir, dels seus membres. Aquest és el problema. Algunes persones critiquen la institució, però fan baixar la mitjana.
Ben mirat, la meva experiència em faria tornar a formular el pensament de Senneth d'aquesta altra manera: "Com t’hauries de comprometre amb unes persones que no es comprometen amb tu?" I és que els fets no es canvien quan et donen la raó ni quan es forcen les interpretacions, no?
Al final, no caldria aclarir-ho, no he estat enfadat mai, ni sóc una persona rancuniosa, ni molt menys. No m’anima mai la venjança, això ho sé jo i ningú més pot saber-ho. Però quan es demana veritat, és serveixen fets. I si els fets no són veritat, són menys mentida que els contes. I la dignitat està en reconèixer les indignitats.