A mi, com a Woody Allen, quan escolto Wagner, en venen ganes d'envair Polònia. Però a L'or del Rin (Das Rheingold) es poden fer moltes lectures més enllà de la música i les invasions guerreres. No cal dir que les semblances amb El senyor dels anells són força suggerents. Resumiré la història posant entre corxets altra possible interpretació: Al fons del Rin n'hi ha amagat i custodiat un tresor [el coneixement, el prestigi]. Els nibelungs, treballadors en coves subterrànies [els explotats, els depenents, els pilotes, els...], estan dominats per Alberich [el que ostenta el poder], lleig però llest, que roba l'or per fer un anell que, prèvia renuncia a l'amor [només et serviran per interès], atorga el domini del món [l'ambició, l'egoisme]. Wotan, un déu, robarà l'anell per pagar un palau [qualsevol company, el teu altre jo]. "El nan profereix llavors la terrible maledicció: l'anell significarà la dissort i la mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: un germà mata l'altre per ser-ne l'únic amo". I llavors el grup és un conglomerat d'intrigues i virtuts de plàstic. I pim, pam, pum...
Bon Nadal
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada