Decepcions (24)

Un dia em va trucar el President d'un "grup" bastant reconegut. Em va proposar ser el secretari, un càrrec que s poca cosa però que mostrava confiança en mi. ¡Ostres, quina il.lusió! No tenia quasi relació amb ell, de manera que la sorpresa i la il.lusió va ser multiplicada. Vaig acceptar, ¡com no fer-ho! Després d'uns dies vaig haver de trucar-lo (ambla vergonya que us podeu imaginar) per dir que no podia fer-ho. Una persona que m'estimava molt i molt i molt (això deia) es va enfadar amb mi per acceptar i jo, lleial com sóc, vaig fer cas. Vaig fer cas per lleialtat i perquè pensava que el que les raons que em donava eren sinceres. Després d'un temps, vaig averiguar que tothom que era amic d'aquest amic que m'estimava tant pertanyia a aquesta "institució", molts d'ells amb càrrecs... Encara estic esperant una disculpa (existeix el correu) per un comportament tan... I si escric això és per pura decepció i no per cap altra raó. Jo pensava que el món era diferent, no tan mis...