Déu, que de petit foren el pare, la mare i la Mobba, on treballava el pare. Per al pare la Mobba també era Déu i per la Mobba el meu pare era un senyor, aleshores. Però ni Déu ni el pare ni la mare van concedir-me el do de la poesia, ni les ganes de treballar-la. El gust de la lectura, sí, me'l va donar la Trini i el Santiago i, abans, el Maxi, que van ser mestres meus. I la capacitat d'emocionar-me on la vaig adquirir, ni en quina pel.lícula. Però, creieu-me, la capacitat de reconèixer la poesia més bonica que s'ha escrit en aquest curt segle que encara vivim. I així, anem passant.
"(...) com si el fet de pagar a diari no servís
com aval per fer el viatge;
aquest últim viatge que no havies contractat."
Impromptu d'hivern. Jordi Gomara
"(...) com si el fet de pagar a diari no servís
com aval per fer el viatge;
aquest últim viatge que no havies contractat."
Impromptu d'hivern. Jordi Gomara