Final de trajecte

Última classe a la Universitat. Final de trajecte de Sociologia de l’Educació. Darrera estació d’Història de l’Educació a la Catalunya Contemporània. Conclusió: cada vegada em desproferitzo més. Cada vegada insisteixo més en la necessitat de desalumnitzar-se. Els resultats de la prèdica se m’escapen. Els esbrinaria, si no m’hagués desproferitzat.
Penso, crec i em sembla que quan menys faig de professor, més aprenen els alumnes, més atents, més intervenen, menys apunten, més conversen. A Història he explicat molt poca història. El resultat? No ho sé. Potser s’han interessat per la història. No ho sé. Potser s’han interessat per la formació. Tampoc ho sé. A la millor, és la vida allò que els ha centrat l’atenció. Ho ignoro. El que sí sé és que jo sé molts dels seus noms, tinc presents una pila de cares, i reconec el timbre d’unes quantes veus.
L’any vinent? Em desproferitzaré encara més. Potser del tot. Les dues assignatures que he fet, desapareixeran del pla d’estudis, Així és el mercat. Això és la mercaformació. Mentre, em desproferitzo.
No he volgut tenir raó. No sé si heu de seguir l’exemple. Vosaltres mateixos.

Economia o nació

Sabem que el capitalisme, el nou capitalisme, ha produït un important canvi en les nostres identitats. Sobretot en les identitats basades en la geografia. Aquest canvi, però, no s’ha produït a tot arreu, encara. Afecta les persones que habiten les gran metròpolis: Barcelona, Nova York, Londres, Paris. Estem en trànsit, encara. Un director d’una gran empresa s’identifica amb un altre gran director, gerent o inversor, encara que visqui a l’altre punta del planeta. Un empresari important de Paris no s’identifica amb un sense sostre per molt francès que sigui. Aquesta és la pertorbació.
Què fer? No ho sé. El que diuen que fa la gent és refugiar-se en alguns valors que són llegits i interpretats com estables. És una forma de protecció. D’aquesta manera intenten cercar en el treball la nova versió de la nostra desapareguda i enyorada “llar”. L’economia s’ho emportarà tot.

Reflexions a partir de Richard Sennet. “La calle y la oficina: dos fuentes de identidad.” pàgina 246 i següents. A Giddens i Hutton (eds.) (2001). En el límite. La vida en el capitalismo global.

Bolonyia? Avui hi ha hagut una votació dels alumnes a la Facultat de Pedagogia de la UB. Dintre de poc deixaran de dormir en comuna. Demà sabré quelcom.