Prediccions per al futur 2012. L'educació (II)

(Després de veure com es va acomplint una per una les prediccion, donem una nova entrega)

L'educació.

Predicció 3. Impuls a la idea de que el millor és tenir els fills a casa en lloc de portar-los a l’Escola Bressol. Adobarem la idea amb un parell de preguntes, i dos o tres tertúlies, sobre les conseqüències funestes d’anar a escola tant tempranament i amb un parell de notícies sobre lo malament que ho fan les i els mestres d’infantil. Cágate lorito!

Predicció 4. Baixada de la qualitat educativa proporcional a la seva propaganda. Professorat mal pagat de manera que només es dedicarà a l’ensenyament (públic, clar) aquells que no trobin feina d’altra cosa. Les privades coparan, no com ara, el millor professorat (que serà, per fer-nos una idea, el pitjor del que encara existeix ara). Això sí que és un encanteri flipnat i no els que feia Harry Potter.

Predicció 5. (Feia temps que la tenia escrita i ara resulta que a  FP es pagarà una matrícula de 360 euros, quota de material apart). Les escoles i instituts públcis seran bàsicament finançats pels propis usuaris. Se li continuarà dient Ensenyament públic i direm que és obligatori i gratuït.

Els experts de CIU en educació, on són els millors?

Rellegint les notes de Bauman per a un article que estic constuint, em trobo amb una cita molt interessant sobre la burocracia; en certa manera respon a la mania que tinc de destacar la part negativa de l'acció. Hi ha gent, no ho dubteu, que s'estaria millor sense fer res, quietets, perquè cada vegada que es posen a treballar fan una destrossa. O no? Sense formació científica, dedicats només a l'argumentari polític, pensen que tot és igual. La ignorància és aventurera.

“La simple existencia de un cuerpo de expertos en la cuestión judía proporcionó un determinado impulso burocrático a la política nazi. En 1942, cuando ya se estaban produciendo deportaciones y asesinatos en masa, aparecieron decretos prohibiendo a los judíos alemanes que tuvieran animales domésticos, que les cortaran el pelo peluqueros arios y ¡que recibieran la insignia deportiva del Reich! No hacían falta órdenes superiores para que los expertos en la cuestión judía siguieran inventando medidas discriminatorias, lo garantizaba la simple existencia de la función”.BAUMAN, Z. (2008). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur, p. 38-39 (és una cita d'altres). Ondia, com els consellers d'educació! Jodeeeeeer......

Els experts em persegueixen. Aquí, per exemple.

Bastir un programa educatiu no és vestir

Confiava, digue-li innocència o digue-li deseperació, que amb CIU podía aplicar-se una mica més de sentit comú a l'ensenyament del nostre país. Jo ho he dit, innocència i deseperació. Però això és pitjor, qui ens ho hauria de dir, que amb Maragall. La consellera Irene Rigau, on ha estat visquent els últims anys? Apart de la tonteria que se li va acudir sobre la motivació del professorat, ara, com si el país no tingués cap problema en ensenyament, la consellera Rigau reivindica l'ús de l'uniforme a l'escola; abans, però, demana que les escoles reflexionin sobre el tema.

Es tracta, senyors polítics, de bastir un programa educatiu. Bastir, certament, sona com vestir, però és radicalment diferent. Per si els millors no s'han enterat.

El programa de CIU en educació

1. Rigau abre la puerta a subvencionar más escuelas que segregan por sexo

No direu que la notícia (aquí) no té suc. I la continuació... també en té.

"Si garantizan el éxito y son constitucionales, no veo por qué no", dice la consejera 

A veure:

a) Potser Rigau ha obert la porta a subvencionar escoles que separa els nois i les noies. Però no pot ser que ho faci a escoles que "segreguen per sexe" perquè no és constitucional. O el titular de la notícia està redactat amb una falta d'ètica molt important, o la consellera no considera anticonstitucional la segregació per raons de sexe.

 b) És igual, encara que garanteixin l'èxit, ens podem preguntar si és convenient que nois i noies estiguin separats. A mi em sembla que no és bo. 

c) L'èxit? De quin èxit es tracta?

d) Sensatesa, consellera Rigau

2.  Els pares volen que aquest curs es mantingui la setmana blanca, però la consellera Rigau no ho té clar. Ja està bé d'actuar per caprici en l'educació pública si es vol reduir el fracàs escolar. Aquests és el funcionament de l'escola pública amb excel.lència?

 3. Per tal d'optimitzar recursos, suprimiré la sexta hora. Per tal d'estalviar recursos?

a) Quants recursos s'estalvien? ON és la promesa de creixement del finançament de l'educació promès amb la LEC? L'educació pública opta, com a criteri exclusiu, per l'estalvi (el que no s'aplica en altres àmbits) en lloc de per la qualitat educativa? Un conseller o consellera d'educació ha de pensar en els recursos o en l'educació com a primera motivació. 

4. Apaga y vámonos

5. Paciència. Santa paciència