Informàtica i educació

Sempre tan susceptible, jo, sempre tan pendent de pensar el que hi ha al darrera de les propostes que sento, que llegeixo, que potser imagino. Conspiracions a dojo. O potser no. Deixeu-me imaginar un exemple, deixeu-me pensar sobre la violència a les escoles, què és una qüestió punyent, massa punyent i massa personal. Deixeu-me pensar que és un problema que podríem pensar, i pensar que no interessa solucionar-lo, ni molt menys. Fins i tot, podríem dir que més aviat és convenient. Quina tranquil·litat pels assetjats fora estudiar per Internet!, i quin negoci pels negociants. Deixeu-me pensar, però no em deixeu fer crítica, essent professor i essent tan públic el llenguatge a la xarxa. La violència, sí, podria ser una qüestió que afavorís l’augment de la telemàtica, clar que sí. I no és aquest pobre, i segons va el món, gairebé sant professor, qui ho diu, que hi ha d’altres professors més importants que diuen que això és així, com en Nico Hirtt; però nosaltres preferim quedar en la reraguarda fins que acabi de passar el tren. Som així de llestos. O així de tontos. I vosaltres, no en sou menys.