dilluns, de juliol 20, 2020

La socetat del cansament (II)


Lo que provoca la depresión por agotamiento no es el imperativo de pertenecer solo a sí mismo, sino la presión por el rendimiento. La sociedad del cansancio. Byung-Chul Han.

dimecres, de juliol 15, 2020

Decepcions (16)

"Nosotros sabemos lo peligrosas que pueden resultar las máscaras. Todos nos convertimos en lo que fingimos ser", Patrick Rothfuss, El Nombre del Viento.

Ah! Però tu, precisament tu, no saps qui porta màscara ni saps allò que fingim ser. La manca d'humilitat hauria de ser un delicte.

diumenge, de juny 28, 2020

Decepcions (15). El Mar

"(...) nada como un desastre para poner al descubierto la vulgaridad y fraudulencia del propio mundo, de mi antiguo mundo", John Banville, El Mar.
Les persones, no s'hauria d'oblidar mai, encara que s'estigui sota el paraigües de la claca, són un fi i mai un instrument al servei de l'actor, per molt dolent que sigui el protagonisme i l'obra.

diumenge, d’abril 05, 2020

Decepcions (14) El compromís

"¿Cómo habría alguien de comprometerse con una institución que no se compromete con uno?", deia Richard Senneth en La cultura del nuevo capitalismo, llibre que, per altra banda, no m'ha satisfet gaire.
Jo, la veritat, sempre m'he compromès amb alguna institució que no s'ha compromès amb mi i, lògicament, amb aquella que sí m'ha valorat, m’ha tingut present i estimat. La institució, però, al final, és quelcom sense vida ni sentiments. Una institució hereta la suma, la mitjana podríem dir, dels seus membres. Aquest és el problema. Algunes persones critiquen la institució, però fan baixar la mitjana.
Ben mirat, la meva experiència em faria tornar a formular el pensament de Senneth d'aquesta altra manera: "Com t’hauries de comprometre amb unes persones que no es comprometen amb tu?" I és que els fets no es canvien quan et donen la raó ni quan es forcen les interpretacions, no?
Al final, no caldria aclarir-ho, no he estat enfadat mai, ni sóc una persona rancuniosa, ni molt menys. No m’anima mai la venjança, això ho sé jo i ningú més pot saber-ho. Però quan es demana veritat, és serveixen fets. I si els fets no són veritat, són menys mentida que els contes. I la dignitat està en reconèixer les indignitats.

divendres, de març 27, 2020

Decepcions (13)

«Posiblemente cuando eres joven piensas que algo debe ser profundo solo porque es difícil y te falta la suficiente confianza en ti mismo para decir “esto es una memez.» A Francis Fukuyama ¿El fin de la Historia? y otros ensayos.

Sí, ja sé que he llegit molt tard aquesta obra, però qui em podrà criticar? Com sigui, cal preguntar-se com persones, per altra banda molt racionals i llegides -no sé si cultes-, s'enfonsen en la seva pròpia profunditat, cosa que bé podríem qualificar-la com a superificialitat. Qui els envolta, sovint s'enfonsen en la hipocresia. O no?

dijous, de març 19, 2020

Decepcions (12)

Timothy Leary ho va dir tan clarament en anglés que no caldria traduir-ho: «tune in, turn on, drop out»: "se coge la onda, se ve claro y se larga uno". I els que deien que t'estimaven, no triguen en obrir-te la porta. I la vida és així de marevellosa. Per sort. O per desgràcia. O per sort. O per desgràcia. O, o, o. o

dijous, de març 05, 2020

Decepcions (11)

"Marginarse no es fácil, aunque pueda parecer lo contrario", va escriure Luis Racionero a De qué van los 60. Afegir que "deixar que et marginis, sí que és fàcil", no seria menys cert.