Feia temps que no llegia altra cosa que assaig. Estic cansat i torno als meus orígens de lector enamorat, com he recuperat les ganes d'escriure, de mal escriure: “No, escrivint no m'he fet pas més bona: només he consumit un xic d'ansiosa i inconscient joventut. ¿Què em valdran aquestes planes descontentes? El llibre, el vot, no valdrà pas més del que tu vals. Que escrivint salvi l'ànima, no és cosa feta.
Escrius, escrius, i la teva ànima ja s'ha perdut” Italo Calvino,
El cavaller inexistent,Edicions 62, p. 64.
9 comentaris:
Existe un dicho español que dice, que el que canta su mal espanta. En este caso aplicado a tu docta manía recuperada de escribir te puede servir para relevar de su sitial esas ideas que te acongojan y te van creando meandros de sentimentalismo negativo y el escribir pues, te puede sanar esa especie de melancolia. Me recuerdas un poco a Proust y su busqueda del tiempo perdido, con su magdalena, su té, etc.
Fa temps que combino coses serioses amb humor, t'ho aconsello. El dissabte vaig comprar de vell a Vic una Antologia de l'humor per a sucar-hi pa.
Ostres, Borjas, El tiempo perdido! de Proust! hay en ese libro mucha sabiduría... y muchos no lo conocen.
Criteri, sí, el humor me mantiene en estado de cierta felicidad.
Escriure és una necessitat que, si arriba a fer-se imperiosa, acaba esdevenint un regal -per als lectors.
Borjas, jo me'l sabia així: cuando el español canta, o está mal o poco le falta. xD
A mi Clavino no m'agrada, però la cita és magnífica! saludus
Efrem, el que tu dices hace referencia a:
"cuando el español canta en la mesa, seguro que un tornillo le falta y/o sus males espanta".
mesa = comiendo.
Un día os pasaré una colecciópn de 2000 refranes para todo tipo de situaciones, además por orden alfabético.
Evo, allá por los años 71/72 haciendo el COU, la profe de literatura me dió a elegir tres libros y junto con ella inicié el estudio de Proust y su famosa madalena, sus primitas, etc.
Hay mucho de Lewis Carrol entrelíneas del Proust, sus sobrinitas amantes y amanuenses, etc. (sin escandalizarse claro). Hay muchos paralelismos entre Proust y "Alicia en el país de las maravillas".
Hahaha Segurament Borjas...!
Tan de bo m'haguéssin fet llegir Proust a l'escola. No l'hagués llegit però segur que tenint el llibre per casa al final un dia d'avorriment l'hauria agafat, com em va passar amb bécquer, ruyra, maragall i Rodoreda.
Bueno, seguiremos por otros canales de las ondas internas.
Això, Efrem s'anomena pedagogia del record.
1, tots els camins menen a Roma.
Publica un comentari a l'entrada