Voldria fer un breu apunt. Sempre deixo aquestes breus notícies sense fer perquè no són ben bé un text. Avui, però, no puc deixar d'escriure, per ràbia i per indignació. Ahir vaig anar a la manifestació i vaig portar els nens perquè sàpiguen què significa defensar els serveis públics i no com altres treballadors de matins de TV3 que defensen altres interessos. Arribava tard, així és que ens vam posar al capdavant de la manifestació, justament on un grup de jubilats de CCOO desplegaven una pancarta. Entre sorolls, xiulets i crits no sentíem a qui parlava des d'un cotxe amb un altaveu ben potent. Què passa? Què passava? Doncs que els jubilats incomplíen la normativa: al davant van els representants sindicals. Això era el que explicava un representant de no sé què als jubilats. Un estava molt emprenyat i estava al meu costat. Nens i iaios no fan mala pinya en qüestió de passar de protocols.
Pressionats per la intelligentsia, finalment van deixar pas al Sanedrín. L'emprenyat, al meu costat, i jo desbarrant contra comissions per la manca de tacte i per la normativa. "Així són les coses" vaig sentir dir a un de l'organització. Efectivament, li explicava al meu nen, així són les coses i aquestes actituds d'aquesta gent són les que provoquen els que ens està passant, perquè comissions ja no defensa els treballadors. Això ho feia una mica ja amb mala llet i envoltat de comissions per tot arreu. Vaig agafar l'enganxina que portava i vaig trencar la part del sindicat.
Semblaven bones persones els jubilats. Segurament havíen cregut en el seu temps en la justícia sindical . Poc temps després, va passar el cordó de seguretat i un senyor de l'IAC va empènyer precisament el jubilat emprenyat, el va empènyer de mala manera, i el jubilat es va empipar molt. Lògicament. I allà vaig sortir jo en defensa del jubilat explicant que el senyor de seguretat havia actuat de mala manera i sense educació. La situació però es va resoldre donant les culpes al jubilat a qui altre membre de l'IAC l'intentava tranquil.litzar. Jo no, jo els vaig dir que aquesta actitud de comissions és la mateixa que la del govern amb els sindicats i que el senyor de seguretat era un maleducat. Tot és u. I CCOO ja no representa cap idea que no sigui subvencionada. Ni ens cal.
Entrades
7 comentaris:
què en fa de dies que els cocos han perdut el nord! però és que les subvencions són molt llamineres! i, és clar, que pretenem en un país on el govern subvenciona els sindicats, la patronal i l'església? atado y bien atado, llastima que el que vas ensenyar als teus fills és que no ens en sortirem mai així :(
Sí, Clídice, no vaig fer bé en explicar de mala manera allà mateix el que pensava, però estava una mica cabrejat.
Ben fet portant els nens de manifa. A més, la dreta sempre ho fa i surten en bloc. Per qué no l'esquerra, o el que quedi d'ella.
Per cert, a la manifestaciò vaig tindre una sensaciò semblant.
Va ser surrealista:
1-Abans de començar gent mirant el rellotge i increpant el fet de começar d'una vegada perque a les dues havien d'estar a altre lloc.
2-Coincidir amb la policia en la manifa, o sigui que per una coincidencia del destì, de sobte teniem un interès comú. Tot i així suposo que aquest col.lectiu només es queixava de la baixada del sou.
3-Oportunistes per tots llocs i molts mossegant l'ós. Un candidat per la presidència del Barça repartia xapes i gorres, la gent s'amuntegava per tal de fer-se amb tan desitjat obsequi gratuït.
4-Com diu l'Evo, falta de tacte i consideració d'uns grups sindicals a uns altres. També vaig veure baralles de pancartes i espais.
Massa consciencia de Foto i per cabre dintre cal una moral plegable.
5-Va ser una passejada. Utilitzem les mateixes formes per manifestar-nos que a la Rev. francesa, però clar, sense la seva determinació.
Caldria buscar altres modes?.
6-Vaig recòrrer tota la manifa, no vaig veure cap manifestant amb trets de cultures properes, diguem Àfrica, només un de pell negra. D'això es diu integració al cos de l'Estat.
Tot i així va ser interessant veure Via Laietana tan plena de gent.
Tan sols això. Espero que comencem a despertar a aviat.
Està bé, el de CCOO un maleducat i el de la IAC encara més.
Però posar-se on toca, això no se li acut a ningú? Ah, no, és que nosaltres som jubilats. Ah, és que jo porto nens.
Doncs les manis tenen capçalera i cua. I a la capçalera prefereixo que hi vagin maleducats escollits democràticament que qualsevol altre. I a la cua hi ha espai suficient. I als nens els encanta.
Digui'm primmirat
Bé, ni jo ni els nens volíem anar a la davantera dela manifestació. Posar-se on toca. Qui diu, on toca? Uns quants escollits per uns quants als quants voten uns quants? Si aquesta organització l'han decidit uns quants, això et sembla que és democràcia? o propaganda?
Democràcia i organització
Sindicalisme, vaja
Posar-se on toca, sí
Bé, és que jo havia llegit el sindicalisme d'Anselmo Lorenzo Asperilla ik no deia com s'ha d'anar d'ordenadets a una manifestació. Deu el sindicalisme de CCOO i UGT amb el que respecto que et sembli bé però que jo no comparteixo. Democràcia sí, ordre determinat per no sé qui en una mani, no.
Publica un comentari a l'entrada