Tot i tenir alguns apunts més sobre el llibre de Punset, em sento obligat a fer una notícia sobre el meu fill. Avui, segon dia de classe, ens ha dit que el seu professor de socials ha explicat les tres posicions respecte a la creença en la vida després de la mort. Quines? hem preguntat. Doncs la creient, segons la qual existeix una vida després de la mort; l'atea, si la calques, la calques; no plantejar-te res, és a dir, l'agnòstica. I a tú, quina et sembla més encertada, he dit, esperant que es mostrés partidari de la primera, la creient o, si més no, de l'agnòstica. El meu fill, però, ha preferit triar no creure en la vida després de la mort. Ja ho sabem que en el cel no hi ha play, ni televisió, ni Belén Esteban, però... La infància descreguda! La infància atea. Glups!
CIORAN O EL DESIG DE LA LLIBERTAT
Fa 7 hores
Entrades
3 comentaris:
ahhhh però és un infant. Aquestes coses són més preocupants quan qui les diu és ja un home. No ho dic perquè consideri que ser ateu és algo vergonyós. Ho dic perquè no sé com ho poden suportar....saludus i estic preparant un post sobre els mestre ple de bestieses, així que si el llegeixes no t'espantis, ja saps que si no faig el bufó no estic content!
Alguns bloggers colegues nostres estaran contents. Jo no. Cal deixar una porta oberta al misteri i la transcendència. Negar-ho amb la suficiència que fan alguns és poc intel.ligent.Suposo que és el que els hi ensenyen aguns mestres. L'esperit de l'home s'enlaire amb el sentiment -o dubte- de transcendència.
No pateixis, Noctas, no he tingut temps encara de llegir el post. Avui aprofitaré.
Criteri, jo tampoc estic content perquè em sembla que la vida és un misteri i a mi les afirmacions de Hawking.....
Publica un comentari a l'entrada