Com us vaig dir, continuo amb el llibre de Punset:
"Un dels moments més importants en l'evolució de la vida va tenir lloc fa més de mil milions d'anys. Les cèl·lules procariotes simples i primitives van ser envaïdes per altres cèl·lules veïnes i va aparèixer un nou tipus de cèl·lula, l'eucariota. Aquesta cèl·lula, que podríem considerar una cèl·lula procariota infectada, era més competent que les altres, ja que era el resultat de la unió de forces entre diverses cèl·lules. Per tant, en comptes de pensar en aquests invasors coma paràsits hauríem de considerar-los uns visitants simbiòtics molt útils. Cadascun de nosaltres allotja milers de varietats de visitants simbiòtics. Portem bacteris a l'aparell digestiu, àcars als cabells o a la pell. En aquest moment hi ha milers de visitants simbiòtics en tots vostès, i val més així”. Punset, Eduard. (2009). Per què som com som. Barcelona: Destino, pàgina 29.
I nosaltres cansant, i enganyant, al personal volen posar portes al camp; que si els immigrants generen molta despesa, que si no s'adapten, que sí qual que si tal i resulta que estem on estem gràcies a la col·laboració d'un autòcton (cèl·lules procariotes) amb un immigrant (cèl·lula eucariota). Si alguns intenten aplicar la física quàntica a la personalitat i a la realitat social, perquè no apliquem el saber històric-biològic per desfer estereotips?
Entrades
9 comentaris:
perquè la gent viu en tòpics i pensa en titulars? :)
que tinguis un bon dia, me'n vaig a veure l'exposició de la Pipilotta Rits i a fer compra compulsiva de llibres, el meu cervell necessita nous paràsits per evolucionar :)
Quina sort, jo vai a veure futbol. Els nens, ja se sap (i es ben avorrit. Que tinguis un bon dia.
jo ja vaig pagar el meu peatge, en aquest cas amb bàsquet ;) ànims! es fan grans, t'ho garanteixo :)
Et veig rient. El problema es que un d-ells tambe fa basquet.
Suposo que quan en Punset parla de la simbiosi fa referència a la Lynn Margulis, m'equivoco? ;-)
Aquesta dona, que havia estat casada amb Carl Sagan, va tindre una intuïció genial. D'entrada ningú li va voler fes cas, però avui en dia la idea de la biosimbiosi a passat a ser ciència oficial i consagrada.
I també estic d'acord amb la analogia que fas amb els pobles. Jo encara en faria un altre: a la reialesa, que es casen entre ells, tots son mig rucs. L'endogàmia no és bona per a ningú.
Drets pels immigrants els mateixos pero no sóc tant "de portes obertes i papers per a tots" ja ho saps i sabeu. I la rèplica és fàcil: un excés d'eucariotes pot ser perillós.
Ara recordo això que em van enviar, per si us pot ajudar :)
" “Un día millones de hombres abandonarán el Hemisferio Sur para irrumpir en el Hemisferio Norte. Y no lo harán precisamente como amigos. Porque comparecerán para conquistarlo. Y lo conquistarán poblándolo con sus hijos. Será el vientre de nuestras mujeres el que nos dé la victoria” (Houari Boumedienne, en la ONU, 1974).
Veinte años después, parece que es evidente que tenía razón: hasta el líder libio Gadafi habló del tema diciendo en diversas ocasiones.
Una: “Hay signos de que Alá –dice el líder libio Muammar al-Gaddafi– garantizará la victoria islámica sin espadas, sin pistolas, sin conquista. No necesitamos terroristas, ni suicidas. Los más de 50 millones de musulmanes que hay en Europa lo convertirán en un continente musulmán en pocas décadas».
Brian, dones en el clau Punset oblida mahoritariament les dones en el seu llibre.
Criteri, els papers per a tothom funcionaria si tots els paissos fessin el mateix, en cas contrari, certament, es un problema.
Disculpeu les errades, no em funciona encara be el teclat.
Publica un comentari a l'entrada