Tertúlies i gracietes

Ahir, mentre anava camí de la deixaderia aprofitant que després aniria a córrer per la platja, escoltava RAC 1. La ràdio, les tertúlies de la ràdio, animen a qui llegeix i estudia una miqueta i ha estat en contacte amb experiències crítiques de la realitat, per dir-ho així; animen perquè trigues dos segons en veure el llautó de tots plegats, la trampa. Ahir, quina casualitat, treballava l’autor del llibre El perquè de tot plegat, Quim Monzó m’agrada bastant i el llegeixo, i el llegiré. Tret de la Internacional Papanates, sobre la que ja vaig opinar, els seus llibres estan ben escrits, són originals i frescos. L’autor, però, comet el pecat dels grans futbolistes, tret de Messi: pensar que si ets molt bo jugant és molt bo en tot. Escriure bé, ser graciós, no t’aporta més veritat fora de l’escriptura, malgrat, qui sap la raó, sí et produeix més seguretat, una falsa seguretat sobre el pensament d’un mateix. I la cagues, vaja que si la cagues! I quedes retratat. Sembla, vaig deduir, que Monzó, com també Sergi Pàmies, té un espai on comenta diversos aspectes, malgrat la distància entre els dos no és comparable, en favor de Pàmies. Ahir, Monzó, amb una colla de “palmeros”, comentava, amb gracietes, cartes que els lectors envien al programa. Els bloguers dominem bé aquesta tècnica quan moderem els comentaris: treure a la llum els que pensem que podem rebatre. Un lector expressava, si fa no fa, que eren poc creïbles perquè eren uns “burguesos”, que tots tenien telèfons supercars, etc. El lector tindria un munt d’arguments, però no tenint el micròfon és com si no els tingués. Monzó va enganxar-se a la paraula “burgesia”. No l’havia sentit feia molt de temps i va fer la gracieta, com si, efectivament, estranyar-se de la paraula li prengués el sentit. Potser el catedràtic d’Economia, Vicenç Navarro, li hauria pogut indicar uns quants textos, ep!, periodístics, on explicava prou bé aquest oblit de la paraula, i les raons de l’oblit. I és que, certament, ens han fet creure que tots som classe mitjana, que ser pobres és una altra cosa i que en el món no queden “burguesos”. Els 25% de gent que viu en la pobresa no representa pels graciosos cap argument. Sobre tenir telèfons cars i que disposen de tot, comentava Monzó, que són necessaris per la feina, que no són cap luxe. Que si estàs escrivint sobre algun tema t’ajuda a actualitzar-te. En aquest cas, però, el telèfon no t’ajuda a opinar sobre el que no has tingut el coneixement necessari per a tenir la sensibilitat d’usar-lo. No hi ha millor manera de donar la raó a un oient. Sense saber-ho, com Felip V: “Consiguiendo el efecto sn que se note el cuidado”.