dissabte, de desembre 03, 2011

Opinadors dels seus interessos

Sobre la crisi s’escampen moltes idees, majoritàriament perquè hem oblidat els grecs. La nostra és la societat de la informació, però també és la societat de la ignorància. Tothom té opinió de tot. Diem “opinió”, diem Grècia, diem “doxa”. Diem que la sociologia és el que s’anomena una “ciència informada”: tothom té opinió sobre els temes que en són el seu objecte. Diem opinió, diem "doxa". Però si diem Grècia, també haurem de dir “episteme”. "Episteme" és ciència. La opinió no és ciència. La pedagogia, com la sociologia, és una ciència, una ciència informada, sobre la qual tothom té una opinió formada sobre tots els temes que tracta. I succeeix que, a més a més, les “veritats” de la sociologia són, sovint, veritats de sentit comú, i, aleshores, la gent pensa “ja ho sabem” i, clar, aleshores, sabem sociologia. I succeix també que si les “veritats” sociològiques no són de sentit comú, aleshores, estan molt allunyades del sentit comú, molt i molt allunyades; i, aleshores, diem «sí, home!; sí, dona!”, incréduls. La sociologia és una ciència ben informada, com la pedagogia. Els que no estan ben informats, sovint, són els opinadors d’aquestes ciències. Com sigui, difícilment superarem als grecs en moltes activitats, però en la qüestió que debatem els podem superar. Efectivament, entre la "doxa" i la "episteme" podem construir la “doxa epistémica”, és a dir, l’opinió ben documentada en investigacions i especulacions ben fonamentades. I en el que fa als arguments no totes les opinions són iguals: unes, les que cometen fal.làcies, les que no es basen en fets comprovats, les que no estan corroborades o contrastades empíricament o críticament, són doxa, pura doxa, i més sovint, pura ideologia; les ben argumentades i que no poden ser superades, provisionalment, per altres arguments millors, són "doxa", certament, però "doxa epistémica". En les tertúlies, trobareu molta i molta "doxa", però no "doxa epistémica", sobre la crisi, sobre els funcionaris, sobre qualsevol tema. Més aviat les tertúlies han fet aparéixer altre tipus de "doxa", la "doxa ideològica", ben coneguda per aquells que hem estudiat el franquisme, o el nazisme, i pels que encara escoltem la ràdio en aquesta democràcia de "doxa ideològica". Això ho vaig aprendre escoltant els tertulians de RAC 1 parlant sobre els funcionaris l'altre dia. Una bona manera d'acabar amb l'atur i aconseguir més justícia, sí senyor. O senyora. No calen més paraules. Us retrateu. Això sí, seguir líders d'audiència. Bravo.

4 comentaris:

Criteri ha dit...

Si és difícil l'acord amb l'epísteme imaginat el valor de la doxa!

Joan Brut ha dit...

Doncs, no us dic res del valor de la dutxa...

David ha dit...

Quina enveja, aquesta gent que ho sap tot, oi? Llàstima que no tots hi podem arribar...
Salut!

Evocacions ha dit...

Sí, Criteri i David, vivim en un món massa ple d'egos que estan per sobre d'arguments.