Mai en la vida hem viscut en un món més desorientat que el nostre. Mai. I, perdoneu l'afirmació, mai tant i tants han pensat que eren lliures i que pensaven autònomament. Mai els homes han cregut tant en la seva independència, mai hem conegut tant egocentrisme i niciesa. I aquesta manca d'independència rau principalment, o potser caldria dir "s'expressa", en l'elaboració d'un pensament "propi", unes idees elaborades al marge de la cultura, al marge del contingent de llibres i d'estudis, però en connexió permanent amb el propi jo. Mai. com en els temps actuals, ha estat tan difícil reconèixer la veritat allà on ha pogut aparèixer; mai ha estat present tant el relativisme egocèntric ("ésser relativista en allò que ens interessa"). La tasca urgent del nostre món serà estar en la veritat i, segurament, estar sols. Hem inaugurat la era de les veritats inútils.
"En los tiempos antiguos, había el miedo al fín del mundo -algo que iba a llegar-, pero ahora el apocalipsis está ya presente, de hecho, enlas preocupaciones cotidianas de todo hijo de vecino" CIORAN, E. (1996). Conversaciones. Barcelona: Tusquets.
Entrades
8 comentaris:
Fa una mica de vertigen. D'anys i panys que crec que se'ns escapa alguna cosa i que l'invent de Déu ha estat clarament insuficient.
almenys ens queda els llibres i el cinema i una bona dosi de distància
I una bona dosi de distància [que perpetua "la veritat" i ens fa còmplices de la mentida]
Un món desorientat però que en conjunt, sap més cap a on va. La veritat no és una eina en forma d'ideal que ens hem inventat per a viure millor? Si l'evolució de l'ésser humà va en la línia del desenvolupament individual, resulta lògic que les veritats siguin més subjectives. Ara, com compaginar aquest desenvolupament individual (propi de la cultura i l'ànsia de llibertat que porta amb si) amb el desenvolupament grupal que per ADN necessitem? Inventant-nos veritats noves, suposo. Creant realitats grupals noves, diferents, compatibles amb el Jo.
No m'ho sembla Juanma. La distància és el que permet descobrir la no veracitat. Moltes persones son manipulades precisament per no mantenir aquesta distància.
Aquest més o menys és el problema, Efrem. Pero sobre pensament propi i falta col.lectiu
Almenys amb el boom de la telecomunicació no ens podem queixar per manca de plataformes :)
Evocacions, penso que la distància s'ha de prendre durant el procés d'investigació o reflexió social (antropològica, pedagògica...) però de la investigació se'n treuen unes conclusions que (no ho podem negar) inevitablement seran més o menys subjectives.
Aquestes conclusions no poden ser passives a un problema social. Si hi ha un conflicte social, s'ha de plantejar una solució o com a mínim s'ha d'incitar a la cerca d'una resolució. Si no ho fem som agents actius generadors o promotors d'aquest problema, doncs la permisitivitat (indiferència) afavoreix al problema i no a l'extinció d'aquest.
No ho creus?
Perfectament d'acord, clar que sí. El problema està en la teoria, per això la valorao molt. SI fem malament la diagnosi.... i em sembla que és el que ha passat. Jo sempre faig un enfocament "democràtic". I en democràcia cal acceptar, sense resignar-se, amb el que hi ha. NO ho sé explicar.
Publica un comentari a l'entrada