Avui, 19 de juny és el meu aniversari. I si ja no m'agrada massa celebrar-ho, a sobre traspassa Emili Teixidor. Una desgràcia. Però, no obstant, permeteu-me que recordi una anècdota amb el ja famós autor de Pa Negre. El vaig conèixer de la mà d'un professor de l'escola que ens feia català i es deia Trias. Ens alliçonava (i com li he agraït sempre) sobre la necessitat de llegir. I, en el meu cas, va tenir un bon èxit. Del seu indiscutible gust i consell literari vaig llegir-me L'Ocell de Foc, un llibre que em va agradar molt i que també ha llegit ja el meu fill gran. Després vingueren obres d'altres escriptors d'entre els quals Josep Vallverdú em va permetre delejar amb Trampa sota les aigües.
Un dia, essent jo estudiant universitari de doctorat, vaig participar en un seminari magnífic sobre literatura i pedagogia. Un dels dies, precisament, vam convidar a Emili Teixidor. La xerrada va resultar del meu agrat així que en acabar vaig anar a parlar una estona amb ell i a felicitar-lo. La xerrada es va anar animant de manera que li vaig reconèixer que algunes de les seves obres m'havien entusiasmat com, vaig dir-li, "L'Ocell de Foc" i "Trampa sota les aigües". I no, no em va decebre; simplement va mirar-me, va somriure i va dir-me: "Això li hauries de dir també a Josep Vallverdú". Tenia raó. El silenci, amic i amigues és, certament, una virtut. Descansi en pau Emili Teixidor.
Entrades
3 comentaris:
Per molts anys, malgrat tot. Li he d'agrair a l'Emili Teixidó que em tornés tantes paraules. Les coses són i para de comptar, però hem estat afortunats de tenir-lo, alguns a prop, d'altres en l'imaginari i la cultura.
Per molts anys i bon S Joan!
Quina sort haver pogut parlar-hi. Trobo que no s'ha parlat prou de la seva vessant d'articulista.
Bé, igualment Clidice. Més enllà de pa negre, l'important era que tenia la impressió de que era una persona.
Efectivament, Criteri, anava una mica més enllà de ser un escriptor i prou.
Publica un comentari a l'entrada