Quan vaig començar les classes de Sociologia de l'educació vaig "inventar" un sistema per a corregir exàmens "subjectius". Agafava un tema i apuntava per cada aspecte parcial del tema que abordava un número; per exemple: Bourdieu i Passeron (1), La reproducció (1970) (2), violència simbòlica (3), Explicació de la violència simbòlica (4). A l'hora de corregir els exàmens, apuntava a la part superior el número d'allò que no s'havia citat. Quan un alumne/a venia a reclamar i mirava l'exàmen, flipava, ajupia el cap i ja directament preguntava què havia de fer pel setembre. Era un sistema útil i ràpid de corregir. Però, tret d'aquesta mania, odio les graelles per a avaluar. Les odio tant que quan veig un pedagog amb una graella (o l'excel) ja no m'en refio, ni del pedagog ni de l'excel. I n'hi ha una pila que s'estimen més les graelles que el sou o els alumnes. Tinc un prejudici, potser. Quan tiren de graella ja penso que és un "pedagog al servei del que hi ha". Molt sovint un pedagog que s'estima més la graella que la justícia de l'avalaució ("jo no li puc pujar perquè m'ha tret un 6'342). Però la gent té fal.lera per aquesta pedagogia oficial i aquesta avaluació totalment deshumitzada. Trobo poc professional avaluar amb graella perquè tot el que es pot avaluar amb graella és, quasi sempre, allò que no és verament essencial. A més a més, fixeu-vos que les graelles, per sol fer de ser graelles i estar fetes per qui te les proporciona (fetes o seleccionades), ja tenen garantida la qualitat que, d'altra banda, no han demostrat. Són positivistes i es pensen que són l'hòstia. Saben dues teòries, i es pensen que ho saben tot. Els manca humilitat perquè no surt a la graella.
Aporia: Si les graelles serveixen per a avaluar, necessitem una graella per avaluar la graella d'avaluar. I ja podeu continuar fins a cansar-vos que torna el futbol.
Entrades
3 comentaris:
Recordo un examen de filosofia que vaig suspendre amb un 4,6 (o 4,alguna cosa). Em vaig barallar amb el professor perquè es va negar a posar-me un quatre. Era d'opinió, i d'acord, la meva potser era pobra i mereixia el suspens (no havia ni obert el llibre), però, si m'havien de suspendre l'opinió que ho fessin com cal i no amb un coma alguna cosa. :(
Anava a comentar el mateix que Clidice. El primer examen de sociologia, un 4,75. I no era tipus test. Em vaig enfadar molt. Com collons es posa un 4,75 o un 4 o un 5. O un sufi o un insuf. No me jodas!
Llavors em vaig matricular amb en altre profe, de nom Albert, i vaig tenir un Notable. Tot i que el professor Albert em va fer un comentari que mai oblidaré. " tens un notable merescut però podies fer i donar molt més" Touché
Clidice, al meu alumnat sempre els dic que l'avaluació és subjectiva. Perquè certes estratègies d'avaluar són "objectives" en el resulat, però no la tria del tipus d'examen ni del tipus de preguntes ni de la selecció. Una vegada li vaig preguntar a un professor de matemàtiques (que es ventava de ser del PCC, de pare intel.lectual) que explicava orgullós que havia suspès un alumne amb un 4'9, quin era el coneixement que corresponia al 0'1. Clar, no va respondre.
Laura, em sembla que conec aquest Albert. Jo, si fos tu, li faria cas perquè em va confessar que el fet de tenir-te a classe el feia intentar fer-ho millor ell mateix.
Perdoneu les faltes del post: les presses, l'estrés i la ignorància....
Publica un comentari a l'entrada