Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agressions a estudiants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agressions a estudiants. Mostrar tots els missatges

dijous, d’abril 09, 2009

Els matins de Cuní i la democàcia

Avui m’he aixecat i he posat la televisió per a sentir les notícies. M’ha sortit, casualitats de la vida!, el programa del Cuní. He vist que hi havia un senyor, un col·laborador habitual de les tertúlies de la COPE. Altre col·laborador, de qui, quina sort!, desconec el nom ha fet un comentari sobre els anti Bolonya. Es preguntava, i animava la gent a respondre, la raó per la qual aquests nois i noies tenen una tan gran tendència a la brutícia, a no rentar-se els cabells. He sentit llàstima. Llàstima de que pugui existir un programa d’aquesta mena en el qual, en lloc de lluitar per l’entesa social, hom es dedica a generar l’enfrontament mitjançant la falta de respecte a les persones. Davant la pregunta, el somriure dels convidats era molt significatiu. ÉS l'espectable, és el circ. Em sembla que Mònica Terribas és la directora de TV3 i que els col·laboradors del programa els deu seleccionar el Cuní. Aquesta no és la televisió que vull pel meu país. Cuní avisava que la tv està oberta a tothom. Això és la democràcia, clar. Uns de tertulians i altres per telèfon a respondre si es dutxen o no. Molt interessant per a una televisió pública. Prou! Aquesta no és la qüestió, que la qüestió és si cal debatre si els anti Bolonya es dutxen o no, o cal discutir sobre les idees d'aquests joves. Minories són, com sempre, són minories els que se surten del ramat. No cal estar a favor. No és aquesta tampoc la qüestió. Però no parlem de minories, perquè ja sabem que la majoria no té gaire cultura i la ignorància no és bona.
Com que preguntaven per la higiene és que no sabien la resposta; podem recomanar la lectura de Foucault sobre el naixement de la medicina urbana. Casualitats de la vida, el llibre es titula La vida de los hombres infames, casualitat s de la vida. Potser no l’entendran. Poden escriure un comentari a aquest blog, si volen.
PD. Per cert, existeix una higiene dels cossos i una higiene del ànima

diumenge, de març 22, 2009

Jo opino, tu opines (i l'objectivitat desapareguda)

Llegeixo l’article de Pilar Rahola a La Vanguardia d’avui diumenge 21 de març. Em quedo sorprès. Després de valorar el comportament del Conseller d’Interior, es pregunta “¿Lo han hecho mal los Mossos?” i la seva resposta és “Sinceramente, no lo sé, entre otras cosas porqué no sé cómo se reprime una manifestación compleja, donde se mezclan estudiantes que protestan con jóvenes antisistema venidos de fuera y con largo historial de provocación ciudadana.” Em sorprén molt la resposta, perquè suposo que la Pilar opina moltes vegades de fets que no sap, de fets que no ha estudiat prou. A mi em sembla que per a valorar la feina de Saura és del tot imprescindible respondre la pregunta sobre l’actuació dels mossos. Perquè si han actuat malament, i Saura reconeix que hi ha hagut errades, la resposta del conseller més aviat es queda curta.
Davant d’un esperit tan “crític” amb Saura, i tan escàs davant dels fets, la pregunta és si sempre que en una manifestació hi hagi “elements distorsionadors” caldrà actuar amb la mateixa contundència. I no poder opinar. Perquè és un fet ètic abans que polític.
La meva opinió és que la violència, es violència a Xile, amb Pinoxet, o aquí amb el tripartit. Com la tortura, la desigualtat o l’assassinat. Millor tenir democràcia, clar. Aquest no és el cas. Però si hi ha hagut excessos, la gent té dret a fer comparacions. I jo crec que això és el que més mal fa. Jo podré explicar als meus fills la repressió franquista, també podré explicar la del dimecres passat. I en cap dels dos cassos m’hauré d’amagar en cap argument sobre les diferències entre una policia i una altra.
Molta gent fou antifranquista. A la llum dels temps actuals, penso que molts ho foren per moda. És avui quan veiem qui segueix mantenint els valors de justícia, equitat i llibertat. Que és pel que es lluitava ahir i avui. Amb tant encerts i amb tantes equivocacions com el dimecres. Perquè hi ha molta gent que si arribat el moment els agafa en el carro dels privilegiats veuen el món d’una manera molt diferent. I això és ridícul.La desgràcia és que tothom que anhela un càrrec (periodista o conseller) no ho farà millor, que millor ho faran aquells que no el desitgen.

dissabte, de març 21, 2009

Qui es qui? CCOO

El món al revés. Les imatges no menteixen. Malgrat potser algun alumne hagi pogut provocar, la funció de la policia no és pegar a tort i a dret. Què opinen els militants de CCOO? Què opinen els militants d'ICV?

divendres, de març 20, 2009

Quants ferits no mossos diu, Senyor Joan Saura?

Això sí és un informe. Comptem els ferits, o només valen els que presenten un part mèdic? Qui vulgui la veritat, que vagi comptant i vegi els , segons el conseller d'interior, "possibles errors". Sense trampes. A veure qui votarà ara el partit d'esquerres. Miau, Miau!

dijous, de març 19, 2009

Vencereu però no convencereu: on és Joan Saura?

He anat a la concentració amb els meus nenes. Sabent que el meu nen té deu anys i podia rebre.

Els estudiants es retiren pacíficament rebent de valent de forma gratuïta

No es van cometre errors s'han tornat a cometre i em temo que tornaran a cometre'ls. ELs fets són prou greus per dimitir. Tenir el suport del President no és suficient. Sempre hi ha gent que recolza els fets més aberrants.

A mi també m'ha recordat el franquisme, com el professor Manuel Delgado.
http://vilaweb.tv/?video=5597
Manifest contra l'actuació policíaca
Increïble!