Em desdic de la meva doctrina

Només és esclau de la seva doctrina qui ha començat per ser servent de les seves opinions.

Els matins de Cuní i la democàcia

Avui m’he aixecat i he posat la televisió per a sentir les notícies. M’ha sortit, casualitats de la vida!, el programa del Cuní. He vist que hi havia un senyor, un col·laborador habitual de les tertúlies de la COPE. Altre col·laborador, de qui, quina sort!, desconec el nom ha fet un comentari sobre els anti Bolonya. Es preguntava, i animava la gent a respondre, la raó per la qual aquests nois i noies tenen una tan gran tendència a la brutícia, a no rentar-se els cabells. He sentit llàstima. Llàstima de que pugui existir un programa d’aquesta mena en el qual, en lloc de lluitar per l’entesa social, hom es dedica a generar l’enfrontament mitjançant la falta de respecte a les persones. Davant la pregunta, el somriure dels convidats era molt significatiu. ÉS l'espectable, és el circ. Em sembla que Mònica Terribas és la directora de TV3 i que els col·laboradors del programa els deu seleccionar el Cuní. Aquesta no és la televisió que vull pel meu país. Cuní avisava que la tv està oberta a tothom. Això és la democràcia, clar. Uns de tertulians i altres per telèfon a respondre si es dutxen o no. Molt interessant per a una televisió pública. Prou! Aquesta no és la qüestió, que la qüestió és si cal debatre si els anti Bolonya es dutxen o no, o cal discutir sobre les idees d'aquests joves. Minories són, com sempre, són minories els que se surten del ramat. No cal estar a favor. No és aquesta tampoc la qüestió. Però no parlem de minories, perquè ja sabem que la majoria no té gaire cultura i la ignorància no és bona.

Com que preguntaven per la higiene és que no sabien la resposta; podem recomanar la lectura de Foucault sobre el naixement de la medicina urbana. Casualitats de la vida, el llibre es titula La vida de los hombres infames, casualitat s de la vida. Potser no l’entendran. Poden escriure un comentari a aquest blog, si volen.

PD. Per cert, existeix una higiene dels cossos i una higiene del ànima

Jo opino, tu opines (i l'objectivitat desapareguda)

Llegeixo l’article de Pilar Rahola a La Vanguardia d’avui diumenge 21 de març. Em quedo sorprès. Després de valorar el comportament del Conseller d’Interior, es pregunta “¿Lo han hecho mal los Mossos?” i la seva resposta és “Sinceramente, no lo sé, entre otras cosas porqué no sé cómo se reprime una manifestación compleja, donde se mezclan estudiantes que protestan con jóvenes antisistema venidos de fuera y con largo historial de provocación ciudadana.” Em sorprén molt la resposta, perquè suposo que la Pilar opina moltes vegades de fets que no sap, de fets que no ha estudiat prou. A mi em sembla que per a valorar la feina de Saura és del tot imprescindible respondre la pregunta sobre l’actuació dels mossos. Perquè si han actuat malament, i Saura reconeix que hi ha hagut errades, la resposta del conseller més aviat es queda curta.
Davant d’un esperit tan “crític” amb Saura, i tan escàs davant dels fets, la pregunta és si sempre que en una manifestació hi hagi “elements distorsionadors” caldrà actuar amb la mateixa contundència. I no poder opinar. Perquè és un fet ètic abans que polític.
La meva opinió és que la violència, es violència a Xile, amb Pinoxet, o aquí amb el tripartit. Com la tortura, la desigualtat o l’assassinat. Millor tenir democràcia, clar. Aquest no és el cas. Però si hi ha hagut excessos, la gent té dret a fer comparacions. I jo crec que això és el que més mal fa. Jo podré explicar als meus fills la repressió franquista, també podré explicar la del dimecres passat. I en cap dels dos cassos m’hauré d’amagar en cap argument sobre les diferències entre una policia i una altra.
Molta gent fou antifranquista. A la llum dels temps actuals, penso que molts ho foren per moda. És avui quan veiem qui segueix mantenint els valors de justícia, equitat i llibertat. Que és pel que es lluitava ahir i avui. Amb tant encerts i amb tantes equivocacions com el dimecres. Perquè hi ha molta gent que si arribat el moment els agafa en el carro dels privilegiats veuen el món d’una manera molt diferent. I això és ridícul.La desgràcia és que tothom que anhela un càrrec (periodista o conseller) no ho farà millor, que millor ho faran aquells que no el desitgen.

Què vol dir glamur, senyor Tremosa? Quina és la seva proposta?

Com està el periodisme! Fatal, horrible. I després diuen que els dolents som els pedagogs i pedagogues! Apa! Us posaré un exemple. Llegeixo el següent titular: Tremosa critica que l'ensenyament públic no té "glamur" i apel·la al reforç de la concertada. Xaxi Pirul.li! Òbviament, és una manipulació, o una errada. Afirmar que l’ensenyament públic no té glamur, val, però es impossible, literalment impossible que un senyor de CIU opti pel reforç de la concertada en lloc de defensar la pública. Tremosa opta a un càrrec públic (o a més, no sé), el seu partit desitja guiar-nos i gestionar els diners públics, no els de l’empresa privada. És una errada periodística, clar. Una errada.
L’article comença dient que Tremosa és doctor en economia, suposo que per a fer-nos pensar que està més interessat en els diners que en la gestió d’allò públic. Gestió per a tothom, clar, amb igualtat i equitat, per suposat.
A més a més, a l’article diu que Tremosa afirmava que “el catedràtic ha explicat que tant l'educació com l'ensenyament són els dos grans pilars de l'estat del Benestar”, la qual cosa no pot ser perquè, que jo sàpiga, l’Estat del Benestar es construeix des d’instàncies públiques (cada vegada menys, això sí), amb diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes; i jo crec que la majoria de ciutadans i ciutadanes anem més aviat justos de diners i no ens podem permetre portar als fills a la concertada. Volem, per tant, un ensenyament públic de qualitat.
També afirma, segons l’article de periòdic, que pensa que la valoració social dels professors va a la baixa, cosa que és difícil ja que aleshores no afirmaria que “ La competitivitat de Catalunya passa pel reforç de l'escola concertada catalana”,`sino precisament pel contrari, per posar més recursos a la pública.
A mi, però, el que més m’estranya és que el senyor Tremosa consideri que ajudar la concertada servirà per millorar la competitivitat. En primer lloc, perquè no sé si l’objectiu de l’ensenyament és millorar la competitivitat, perquè hi ha aspectes humans que no tenen res a veure amb la competitivitat, com la felicitat, l’amor, l’amistat, la cultura. Tampoc em sembla que els processos de gestió de la qualitat tinguin present aquests valors. Tampoc diu el periodista que el senyor Tremosa consideri important valorar aquests aspectes. No importa, però, el principal és l’economia, la pasta. En segon lloc, m’estranya que el senyor Tremosa consideri, entenc així aquest reforç de la concertada amb els diners públics, que la concertada és millor que la pública i no aporti cap dada. Dada científica, clar, perquè el senyor Tremosa a més a més de Dr. És Catedràtic. I això és molt dir. Jo suposo que el senyor Tremosa deu tenir una quantitat ingent d’investigacions al respecte. Igual no ens ofereix les dades (més enllà de PISA o explicant bé els resultats) per una modèstia i humilitat que segurament ha conreat en la seva experiència política.
Jo crec que el dia que tinguem un país com cal, aquest tipus d’idees caldrà oblidar-les. Segur que aleshores tothom es reciclarà. De fet, els partidaris del neoliberalisme últimament recolzaven Obama. Ben mirat tot és possible. Ben mirat és difícil votar un partit que no defensa els interessos (reals) de la pobre majoria.

Tremosa critica que l'ensenyament públic no té "glamur" i apel·la al reforç de la concertada

Cuní, la LEC i el circ mediàtic

El debat va ser soporífer. Tampoc no va ser debat. Algunes qüestions:
1. El debat va ser un engany. El programa es titulava “L’ensenyament, a debat”, però no va haver debat. Tampoc es va parlar gaire d’ensenyament.
2. La representació de la taula era vergonyosa. Cap professor.Cap professora. Els representants de la direcció de centres naufragant per totes bandes. També el Cela.
3. On s’ha vist un debat mediatitzat per una enquesta exprés? Només es parlava d’escola pública, concertada i privada, però ningú va dir que hi ha de la privatització encoberta de la pública. Ni afirmar ni desmentir.
4. Maragall ja els pot regalar a tots un pernil. Ningú el va punxar (una una mica, la representant de la USTEC)
5. I la LEC? Nari nant, nari nant.
6. Jaume Cela es presta a aquest circ?
7. Cuní no va preguntar res de transcendent. Només una pregunta que ell anomena “tabú”. La del professorat. Perdó, senyor Cuní, per a vostè el “tabú” són totes les preguntes que puguin incomodar el conseller, pel que vam poder veure. Perquè no va pregunta per les notícies candents de l’organització de l’alumnat en grups homogenis? O sobre el fracàs dels alumnes amb transtorns? Miau, miau, miau
Perquè Cuní no va portar a col·lació la quantitat d’estudis que s’han fet sobre l'ensenyament?
8. Salvador Cardús. Exercint de què? Sociòleg? Tramollista.
9. Patrícia Gabancho. En la seva línia....
10. Els universitaris. Carai. No hi ha de més implicats amb la realitat educativa del país. Només va estar bé el catedràtic de comparada
11. L’entrevista a l’alumne que havia tret tan bones notes va fer dubtar de si efectivament era un alumne que feia dures carreres. Sabrà molt de matemàtiques i física, però opinar, opinar....
12. La jaqueta li quedava petita a Cuní? Evocacions punt sí, evocacions punt no.
13. En resum, pitjor encara del que esperàvem. El conseller, davant del panorama, deu estar molt deprimit de la ciutadania “elegida”que tenim (si se sent català)