Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alternativa social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alternativa social. Mostrar tots els missatges

diumenge, de juny 21, 2015

El primer acte doctrinari


El primer acte doctrinari que fa sospitós els que pregonen que un altre món és possible és la usurpació de la veu dels que no tenen veu.

dijous, d’abril 10, 2014

Transformar la realitat


"Siempre ha habido hombres para quienes la resurrección puntual del sol cada mañana no conseguía alimentarles de esperanza cuando llega el momento en el que inclina su rostro la tarde -y decididamente sienten miedo, se llaman entonces, se van congregando, han buscado armas, caballos, tienen un jefe; ya son una horda en marcha. Occidente  está hecho de hombres así -empeñados desde siempre en la conquista del oeste, buscando alcanzar finalmente ese punto imposible donde se encama el sol" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 209.
Anomeneu-los alternatius, si voleu. Incapaços de viure la seva vida es dediquen a intentar anorrear la dels altres sota l'excusa de transformar la realitat.

dijous, de març 13, 2014

Alternatius de pa sec sucat amb oli de girasol

Són un tipus especial de persona. Ben mirat, tots en som d’especials, però mai tan especials. Són les persones permanentment insatisfetes, accionistes de les emocions, i són, clar, envejoses de mena. Són un tipus de ser que sura en la vida. Són com són per excés de pràctica, o potser per manca de teoria. I és que, efectivament, el coneixement ens fa més feliços. Ja, ja sé que molts de vosaltres dubteu que sigui cert que “el coneixement ens fa més feliços”. Precisament el vostre dubte aconsegueix esvair el poder sanador del coneixement. És precisament de la lectura d’on vaig aprendre la necessitat de sentir-me satisfet i, per tant, vaig aprendre la inevitabilitat d’estimar com a camí de satisfacció. I no se m’acudeix com és possible estimar sense estudiar, ni se m‘acudeix com es pot estudiar sense estimar, sense creure.
Recordo aquella tarda al Paraninf de la Universitat de Barcelona, aquell ambient solemne, històric, tradicional, aquell moment en què Freire, Paulo Freire, pujava a l’escenari, entre aplaudiments, vestit de gala acadèmica, amb el birret i la barba blanquinosa; mira a un costat i a l’altre, treu un paper i en un castellà aportuguesat llegeix:
“Fou aprenent amb ella que no és possible un amor fort, gran, veritable que sigui immune al dolor i indiferent al gaudi, que vaig entendre la inviabilitat, per als qui estimen, tant de la satisfacció que immobilitza com de la insatisfacció que només inquieta. Només estimem plenament en la tensió dialèctica entre la pau i la inquietud, entre romandre i marxar, entre la por i el coratge d’estimar, de viure, de morir, de renéixer”. Discurs pronunciat a l’acte d’investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. Paulo Freire.
Abans que tot Freire fou un exemple de com no és possible el canvi polític sense l’estima, de com no és possible la política sense l’ètica. Aquest fou el seu marxisme. Que lluny esteu vosaltres.

dimecres, de juny 26, 2013

Reistència

“Tan cierto es que no existe deseo original ni parasitario, que no existe deseo rebelde ni corrosivo, que no sean simples versiones de la voluntad pura del Amo” (Henry-Levy, 1978: 41).
I no és que estiguem alienats, com s'apressaria a dir un mentider de les falses i interessades resistències, és que l'alienació primera és presentar-se com a esclau i actuar com Amo.