Abstencionisme polític

És una afirmació banal, superficial i infantil. Que funcioni la fa, a més a més, criminal; la situa en la línia de la corrupció política, no de la corrupació econòmica, no; de la corrupció ideològica, de la que té per objecte i misèria el poder. En efecte, l'afirmació del desinterès del poble per la polìtica basada en la seva abstenció en les eleccions és banal, superficial, infantil, criminal i corrupta. Tindrà raó aquell filòsof que més que més que sorprendre's per l'abstenció política queda astorat per la constància cívica "en el nombre elevat d'electors que segueixen mobilitzant-se per triar entre els representants equivalents d'una oligarquia d'Estat que ha ostentat tantes proves de la seva mediocritat, quan no de la seva corrupció" Queda dir. Queda escrit. Quan algú es queixi de l'abstencionisme polític, agafeu la vostra cartera i el vostre cervell: o us robarà la pasta o us espatllarà les idees. Sempre us queda la possibilitat d'enviar-lo a la merda, amb tota l'educació possible que, per altra banda, no es mereix. Després, si en teniu, feu-li un petó ben fort als vostres fills. O dos.

No pot haver independència amb colesterol

Catalunya té obstruïdes les venes que li aporten l'oxigen a la sang. Catalunya ha menjat massa greix, ha estat massa en contacte amb tot allò que li disminuïa la seva salut, que l'engreixava. Catalunya té colesterol. Colesterol a la seva política, triglicèrids en els seus polítics; massa porc en els seus projectes, massa mantega en els seus concerts. Catalunya té obstruïdes les venes. Catalunya té colesterol. I ens volen fer creure que la raó es troba en la gran quantitat de xoriços que hi ha a Espanya, com si a Catalunya no existissin els xoriços, com si els polítics catalans no haguessin engreixat el porc.

En aquestes condicions, la independència serà una festa de la matança sense límit. El neoliberalisme català s'ha venut el país i ens volen fer creure que ens l'han robat.

Wert no podrà fer bona Rigau (només faltaria)

Ara que tinc cinc minuts i ho puc escriure no ho puc deixar de dir: a CIU (i qui diu CIU diu molts altres partits que, al capdavall, s'assemblen) l'ha anat de perles l'enrenou Wert. Hi ha algú que ho està fent pitjor que la consellera d'educació. No ens enganyem, consola, però la destrossa de l'educació l'està enllestint CIU. Quan arribi la llei Wert ja no quedarà res. Nosaltres, però, de concert en concert. I així ens va.

No vull donar més pistes perquè, la veritat, gaudeixo comprovant l'ignorància dels savis. 

Els pobres haurien de suspendre per demostrar que aprofiten la beca

Existeix el concepte d’una educació mínima i una educació complementària, però no sabem d’on prové aquesta diferenciació. Haurà existit sempre. Tampoc sabem fins a on ha de ser mínima l’educació mínima, perquè la resposta pressuposa que arriba un moment en què ja no cal educar-se més. Això és el que sembla deduir-se de la diferencia obligatòria-postobligatòria. Curiosament, a la diferència entre obligatòria i postobligatòria se li sol associar la qüestió de l’esforç, que sol tractar-se com si fos un concepte clar i diàfan. I no ho és. El concepte de meritocràcia actua de criteri per a distingir als dogmàtics i als ignorants. I els mentiders o funcionaris, jubilats o no, al servei del que hi ha. Cada vegada que algú vincula atorgar la possibilitat d’una educació mínima i suficient per a alguns, negant la possibilitat d’una educació màxima amb el concepte de meritocràcia el que està fent és mostrar la seva ideologia fent-la passar per la seva ciència. Sovint la seva ciència és la seva ideologia, però reportant beneficis i aplaudiments, ja n’hi ha prou. És aquest el cas de Wert i d’alguns altres que, acostumats al privilegi i a generar desigualtat, es pensen que els acompanya la ciència. El mèrit té uns condicionants, ens agradi o no, anar en contra no fa que es venguin més llibres. Tot el contrari. Si sabem que els l’economia de les persones és un condicionant important i que els pobres han de fer més esforç, algú hauria d’explicar perquè es demana una nota més enllà de la superació dels estudis. La nota la posen els que són més rics que els estudiants.

Resumint

Quan és suficient l'educació?

No ens interessa que "els pobres" s'eduquin més, ja que a casa no ho fan?

Ser pobre obliga a fer més esforç

Un becat que aprova no es mereix la beca (potser hauria de suspendre)

Gregor Samsa o la metamorfosi dels professors

Quan sento parlar del professorat recordo sovint aquestes paraules de Primo Levi; cada vegada que em sento maltractat professionalment pels polítics de torn recordo aquestes paraules de Los hundidos y los salvados de Levi y, clar, també recordo aquell aforisme del maig del 68 que deia que "Tots som jueus alemanys". Quan us vulgue adonar ja no tindreu escoles, sinó presons; quan obriu els ulls ja no veureu professors sinó arreu veureu Gregor Samsa.

"Humillar, hacer sufrir al era su oficio de cada día; no pensaban en ello, no tenían segundos fines: el fin era aquel. No quiero decir que estuviesen hechos de una sustancia humana perversa, distinta de la nuestra (sádicos y psicópatas los había también, pero eran pocos), sencillamente habían estado sometidos durante algunos años a una escuela donde la moral corriente había sido subvertida"…" el trabajo podía, por el contrario, convertirse a veces en una defensa. Era así para quienes, pocos en Lager, conseguían insertarse en su propio oficio: sastres, zapateros, carpinteros, herreros, albañiles. Éstos, al encontrar su actividad habitual recuperaban, en cierta medida, su dignidad humana. Pero también, era una defensa para muchos otros, como ejercicio mental, como evasión del pensamiento de la muerte, como manera de vivir una jornada; por lo demás, es un hecho conocidos que las preocupaciones cotidianas, aunque sean penosas o fastidiosas, ayudan a apartar la mente de amenazas mayores pero más lejanas". … "la ambición del está tan enraizada en uno que empuja a hacer bien hasta los trabajos , nocivos para uno y par los suyos, hasta el punto de que hay que hacer un esfuerzo consciente para hacerlos ". LEVI, Primo. Los hundidos y los salvados,Personalia de Muchnick Editores, Pàgina 105.