Foucault i la crítica

Extrec, i pel mateix preu descontextualitzo i tradueixo, unes afirmacions de Michel Foucault. Amb la boca petita ho dic, perquè citar Foucault es retratar-se massa. Però les seves paraules serviran per a, torno a descontextualitzar, sanar-me: “En allò que a vosaltres es refereix (…) no sabeu raonar. Pitjor encara, sou perillosos per a nosaltres i per a vosaltres mateixos, excepte que, com nosaltres, no vulgueu trobar-vos un dia patint una justícia que dorm sota les seves arbitrarietats. També representeu un perill històric. Doncs una justícia té el deure d’interrogar-se sempre sobre si mateixa, tal volta com una societat que tan sols pot viure de la reflexió i de l’acció que exerceix sobre sí mateixa i les llurs institucions”. És per aquesta i altres raons que sempre els dic als meus alumnes que jo he vingut, sobretot, a criticar tot el que pugui. Intentem ser justos, però critiquem. Que criticar, amb arguments, no és fàcil. Que criticar és molt saludable. I que és el primer pas en el canvi i en la transformació.

PD. Inventem un aforisme (no gaire bo): Només molesta la crítica a qui se sent retratat i és per això que no suporta al criticaire.

Retallades o Mentides

Les ideologies passen de moda. Potser. La historia s’acaba. Potser. Però el feixisme, en el que té d’essencial (la divisió i tractament dels homes entre homes i animals-homes), perdura. Mentre quedi una sola possibilitat de separar l’home de la seva dignitat, el feixisme farà acte de presència, amb la seva grandiloqüència i espectacularitat. I prendrà la forma de la excepcionalitat, de l’acte per al bé dels altres. Però el "mal necessari" és, sens dubte mal, però no ens convencereu que era necessari. L'economia pot ser ciència, però la vostra economia és ideologia.

"“El círculo diabólico de las medidas fascistas permitía “crear deliberadamente unas condiciones y estados de excepción intolerables y luego utilizarlos para legitimar medidas todavía más radicales” 

BAUMAN, Z. (2008). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur, p. 223 Sobre una cita de Helen Fein.

Maneta del Real Madrid al Betis. Aforismes

El Madrid va fer una maneta a l'Espanyol (5-0). El Madrid va fer dues manetes al Betis.

El Madrid va fer una maneta a l'Espanyol (5-0). Xavi Alonso i Sergio Ramos una cada un al Betis.

Messi va fer una maneta al Bayern Leverkusen; Xavi Alonso i Sergio Ramos en van fer altra maneta al Betis.

No seran les últimes manetes

Als que no sou infern

A Sevilla, fa uns dies, vaig llegir-me un altre llibre d'Italo Calvino que, malgrat ser força reconegut, no va entusiasmar-me, excepte per dos cites, una de les quals us porto a col.lació avui que m'envaeix una certa tristesa. I no sé si la tristesa és deguda a aquest vent de la tarda, a que fa bastant temps que he estat massa ocupat o per solidaritat, i una enyorança que ja comença, amb l'Esteve. 

 "I en Polo: 

-L’infern dels vius no és alguna cosa que serà; n’hi ha un, és aquell que existeix ja aquí, l’infern que habitem cada dia, que formem quan estem junts. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l’infern i fer-se part d’ell fins al punt de no veure’l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continuats: cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l’infern, no és infern, i fer-lo durar, i donar-li espai”. CALVINO, Italo, (1985). Les ciutats invisibles. Barcelona: Empúries, pàgina 162.

Prediccions per al 2012. La política (3)

La política

Predicció 5. La reforma laboral. Feta amb l’excusa, i mentida, de millorar el nombre de llocs de feina només tindrà efectes de desigualtat. No es crearan llocs de feina en el seu conjunt, sinó tot el contrari. La reforma laboral només té un sentit: atorgar als cobdiciosos tot allò que desitgen. En món s’animalitzarà.

Aquesta predicció és totalment errònia com es desprén de mirar els estudis sobre desigualtat. El fet que s'hagi ampliat molt la diferència entre el 20% més ric el més pobre és obre exclusivament dels "radicals". Les polítiques sobre igualtat estan totalment encertades, clar que sí!

Predicció 6. La llei. Cada vegada apareixerà més clar que la llei està feta amb l’objectiu d’oprimir les classes més desafavorides i, de retruc, per a castigar a tots aquells que, sense ésser classe desafavorida, recolzen la idea d’aconseguir més justícia social. Els escàndols en les sentències no afectaran la vida moral perquè la via i la moral hauran desaparegut (i se’ns acudeix algun exemple recent d’això)

Als estudiants valencians (i no valencians)

"Però és clar, només feia algunes setmanes que eren al Lager, encara no havien après que al Lager no es feien preguntes"
LEVI, Primo. (2008). Si això és un home. Barcelona: Edicions 62 (una edició de butxaca), p. 207.
Per cert, un dels llibres triats en una edició italiana sobre els deu llibres que més influència han exercit a Itàlia. El vaig llegir al suplement de La Vanguardia dels dimecres.

No s'assembla tot molt al franquisme?

Els Gaudí Goya

Em sembla molt injustes les crítiques a Joel Joan i a Xavi Mira per la gala dels premis Gaudí. No tant perquè m’agradés, que no em va agradar massa, com pel fons de la qüestió: ficar-se amb els polítics és populisme, humor groller. L’any vinent, que la faci un altre a més gloria del govern dels millors, que ha actuat tan responsablement amb les retallades com amb Spanair. La crítica és fonamental en la democràcia. Tota la crítica. Allà hi eren el President, el Conseller, la Terribas... S'esperarien una gran rebuda. No els va agradar. Potser a mi tampoc. Però la gala va expressar el que pensa molta gent. I això jo no sé si és populisme, ni que té de dolent el poble. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Ja veurem com els Goya van d'una altra manera.