diumenge, de juny 21, 2015

El primer acte doctrinari


El primer acte doctrinari que fa sospitós els que pregonen que un altre món és possible és la usurpació de la veu dels que no tenen veu.

diumenge, de juny 07, 2015

Anarquisme i joventut

De cop i volta veig que uns dels articles que vaig escriure fa una pila d'anys està entre els 30 més llegits d'enguany de la revista on es va publicar. No sé si està bé o malament perquè fa molt temps que no l'he repassat. Sí recordo que desenvolupava una idea que encara avui l'explico als meus alumnes -al poble on visc està copat per grans intel.lectuals i no hi ha espai per a tan poca cosa, ja m'enteneu- i que em sembla que té sentit. Sempre m'agrada cercar les explicacions i el sentit dels fets i esdeveniments, buscar l'explicació del què passa. Sovint la té i es pot descobrir. Per entreteniment intel.lectual i perquè treballant de professor no em queda altre remei que ser interessant. Intentar-ho, vaja.
No en sóc jo, d'anarquista. No almenys en el sentit actual del terme. Qualsevol es diu avui anarquista. És la forma d'amagar ideologies marxistes caduques i concepcions socials que més que ajudar en el progrès, són pals a les rodes de les solucions. La solució social avui passa per aplicar algunes de les seves idees, precisament. Ja anirem parlant. 
Una explicació, per cert, als seguidors del blog. Últimament no escric gaire perquè he estat publicant molt, Ja us en deixaré notícia. Al que anàvem:
Voleu saber quina és la raó per la qual l'anarquisme ha quedat vinculat com una ideologia jove i dels joves?

http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223041

I a sumar.

PD. Tinc més sorpreses

dissabte, d’abril 04, 2015

Aprendre és canviar

  
"Resulta que después de diez o veinte años te das cuenta de que algunos acontecimientos, por más importantes que hayan parecido, no te han cambiado absolutamente en nada". Márai, Sándor. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, p. 86.

Però el llibre em resulta estrany. D'acord, està bé, molt bé. Però aquest regust ideològic, oportunista del llibre no m'agrada gens. I sé que no va ser la intenció de l'autor, però sí sembla ser la dels seus publicistes. Konrád no vol aprofitar l'oferiment del seu amic, rebre una part de la fortuna que mai no gastarà?

divendres, d’abril 03, 2015

Els canvis

"Los cambios -responde Konrád-. A mi edad y en mi situación ya sólo se ven los cambios".  Márai, Sándor. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, p. 78.

Ostres, és veritat! El temps finalment comença a tenir menys importància que l'espai. A partir de cert moment notem molt més el pas de l'espai que el del temps. 
L'havia d'haver llegit en castellà, però a caballo dejado.... Ara anirem a veure que tal la porten a escena. 
Respecte el llibre m'està semblant escessivament "ideològic". Em sembla molt estranya l'amistat entre els personatges. Visió irrealment burguesa. Em temo que alguna cosa tingué a veure que Márai marxés fugint del comunisme.

dilluns, de març 23, 2015

Rondaire

Sóc un rondaire del silenci

dimarts, de març 17, 2015

Neoliberals


Els totalitaris són pura energia: ni es creen ni es destrueixen, simplement e transformen. En l’actualitat en neoliberals.

dijous, de març 05, 2015

Telèfons, o la primera xorrada la dius i qualsevol consell et secundarà.

Telèfons a l'aula? Una proposta de qui? Quants dels que ho proposen són profes? No estem, clar, contra els telèfons. En tenim un. Guapo. Però a classe anem a fer altres coses per les quals (tots els profes ho sabem, i els alumnes també) el telèfon molesta. Ja posats, pregunto:
1. No podem fer classe de matemàtiques en una oficina de La Caixa?
2. No podem fer dinar en un McDonalds dintre de l'Institut o l'escola?
3. Deixar fumar porros en els grups Z?
4. Posar una màquina escurabutxaques en la sala de castigats?
5. Substituir l'Educació física per Pilates?
6. Educació ètica per un viatge a Andorra?
7. I la política pel club de la comèdia.

Així anem.
Que més els dona. Si els mites són els mentides number uan (escrit des del meu Ifoné)