La vida és una ombra que passa, un conte contat per un idiota, ple de soroll i de fúria. Si fa no fa, aquestes són paraules de Shakespeare transmutat en Macbeth. Que la vida passa tan ràpidament com una ombra és un fet clar. Que la vida és un conte explicat per un idiota sembla bastant cert; potser no és un conte, però la narració que és la vida certament està explicada per un idiota, un idiota que ha volgut arrossegar, a recer del seu vocabulari i la seva tristesa, la vida dels altres; un idiota que ha imposat, pel nostre bé, i comptant amb la nostra anuència, una vida basada en el govern, és a dir, una biopolítica amarada de paraules com “eficàcia, diners, economia, millora, qualitat, progrés i bé comú”. I tantes altres. Un idiota que ha imposat la seva beneiteria i davant del qual, alguns, només han sabut respondre amb un altre conte igual de dolent i no menys idiota. De moment, la nostra via és saber que el conte és contat per un idiota, que no és poc.
L'HUMANISME TECNOLÒGIC I LES SEVES CONSEQÜENCIES
Fa 47 minuts
Entrades
3 comentaris:
Aprofitant el temps de pluja que ens ha fet retirar aviat a l'hotel-Gant- et contesto per dir-te que és més aviat el segon que dius: és un idiota i el seu contrari que l'expliquen malament...i qui sap quants més...potser jo mateix.
Ostres Evo, avui parlen de tú a Can Criteri. I no bè, precisament.
Bé Criteri, havia tingut problemes amb la connexió... però no em sap creu, la veritat. Jo tornem, si fa no fa.
Voissin, si algú parala malament de mi a Can Criteri és que és l'idiota del conte, perquè ningú va a casa d'altra a parlar malament. Pots ben contar que són gelos....
Publica un comentari a l'entrada