Informàtica i educació? o, millor, El negoci de l'educació?

“A pesar de lo que piensan algunos, el verdadero interés de Internet, respecto al desarrollo de la enseñanza mercantil estriba menos en sus características multimedia que en su capacidad de difusión instantánea a escala planetaria, asociada a un coste marginal casi inexistente. Nada prueba que el libro y el vídeo sean menos eficaces que Internet desde el punto de vista pedagógico, salvo que este último aporta una incontestable dimensión de interactividad. Pero sobre todo, cada libro, cada cassette producida representa un coste de materia prima, de fabricación, de acondicionamiento, de embalaje, de expedición y de difusión que vienen a añadirse a los gastos invertidos en la realización del propio producto pedagógico y que aumentan proporcionalmente el riesgo financiero en caso de ventas escasas. En Internet, nada de eso: una vez puesto a punto el "sitio", su contenido puede ser vendido y revendido a escala mundial sin más gastos (salvo los gastos de las comunicaciones electrónicas, que son por cuenta del comprador) Internet permite así rentabilizar inversiones importantes en la concepción científica, pedagógica y multimedia de productos educativos. Pero esto implica también que, para ser plenamente rentable, el mercado debe ser mundial. Dos organismos internacionales (y varios grupos de presión privados)trabajan activamente en pro de esta "liberalización del mercado mundial de los servicios educativos": la Organización Mundial del Comercio y el Banco Mundial.”

El podeu consultar a Nico Hirtt. Los tres ejes de la mercantilización escolar (I). És una passada que ens ajuda a anar sabent per on naveguem en qüestió d'escola....  No apte per a innocents....

El tripartit és el govern que més ha transformat Catalunya

Fa un temps vaig sentir dir al President Montilla que el tripartit era el govern que més ha transformat Catalunya. L'heu sentit? No havíem quedat que els arguments de quantitat són de menys importància que els de qualitat? Doncs, aleshores, cal dir al senyor Montilla que precisament per això no tornarem a votar al tripartit. Vist el vist, haurem de votar al partit que prometi fer menys coses, perquè això ens assegura que s'equivocaran menys que, vist el vist, no és poca cosa.

Informàtica i educació

Sempre tan susceptible, jo, sempre tan pendent de pensar el que hi ha al darrera de les propostes que sento, que llegeixo, que potser imagino. Conspiracions a dojo. O potser no. Deixeu-me imaginar un exemple, deixeu-me pensar sobre la violència a les escoles, què és una qüestió punyent, massa punyent i massa personal. Deixeu-me pensar que és un problema que podríem pensar, i pensar que no interessa solucionar-lo, ni molt menys. Fins i tot, podríem dir que més aviat és convenient. Quina tranquil·litat pels assetjats fora estudiar per Internet!, i quin negoci pels negociants. Deixeu-me pensar, però no em deixeu fer crítica, essent professor i essent tan públic el llenguatge a la xarxa. La violència, sí, podria ser una qüestió que afavorís l’augment de la telemàtica, clar que sí. I no és aquest pobre, i segons va el món, gairebé sant professor, qui ho diu, que hi ha d’altres professors més importants que diuen que això és així, com en Nico Hirtt; però nosaltres preferim quedar en la reraguarda fins que acabi de passar el tren. Som així de llestos. O així de tontos. I vosaltres, no en sou menys.

 

L'orfenat del temps

Veient que l'amic Criteri no amaga les seves creences (ni entenc per què caldria amagar-les) he pensat dedicar-li aquest aforisme. Potser la paraula "abandona" pot donar peu a engany: sembla una crítica a Déu. Enteneu-la com un homenatge a l'autonomia humana.

Déu ens fa néixer i ens abandona en l'orfenat del temps

La gran doctrina

Batallà contra les teories autoritàries bastint una gran doctrina que seguiren milions d’adeptes.

Si fossim bacteris.....

“Si fóssim humans, fa temps que hauríem utilitzat les paraules “talent” i “virtut” per referir-nos als bacteris. Tenir talent és construir un motor quan fa falta, i virtut, aconseguir que res d'allò creat no posi obstacles a la vida. En la natura, no apareix res que no pugui ser reciclat. És a dir, hem d'aprendre que, quan fem una nova màquina, hauríem de preveure també com reciclar-la. Els bacteris no fan res que no puguin reciclar, i gràcies a això s'ha mantingut la vida. Gràcies a aquesta “virtut”, els científics poden pensar en l'orígen de la vida com una “ecopoesi”, és a dir, l'aparició d'un primer ecosistema sostenible que va afavorir l'extensió de la vida Per què som com som. Barcelona: Destino.
Vaja, que les persones sovint som menys intel·ligents que un bacteri; menys intel·ligents, però més interessats. Em fa molta gràcia les raons que aporten alguns éssers “racionals” davant del fet de la degradació del planeta: “ja trobarem la solució!", solen dir, quan la solució la tenen davant dels nassos: apropar-nos als bacteris una mica més i als ximpanzés una mica menys

Ximpanzé

“Amb tot, costa d'admetre que, per exemple, el ximpanzé “s'hagi quedat on és” simplement perquè el seu entorn no li va exigir més, perquè no es va moure cap a un entorn més desafiant, més difícil. “És molt lògic pensar això”, diu Abelló. “Els ecosistemes es formen també amb els individus que els poblen i ajuden a fer que es conservin estables. Si un animal s'adapta, roman, i si no sorgeix res que el desplaci del seu lloc, s'especialitza en aquestes condicions donades i no evoluciona” p. 30.. Punset, Eduard. (2009). Per què som com som. Barcelona: Destino.
Això és precisament el que voldríen moltes persones que tenen “tot clar”, sobretot en el referent a la interpretació social. Sense ésser ximpanzés, són, per tant, com els ximpanzés: s'adapten i no evolucionen. Per això, la tasca d'un professor és criticar, sense recel, sense pausa, sense vehemència, tranquil·lament; i, per això, només l'aprenent de ximpanzé se sent amenaçat.