dilluns, de febrer 02, 2009

La lacra del Sistema Educatiu i els comentaris despistats

Anar contra els pedagogs i les pedagogues, com si fossin la lacra del sistema educatiu és com pensar que els color treballaven d’esclaus pels White de bon grat, és confondre els que determinen la política educativa amb els que la pateixen, és errar greument. La pedagogia va deixar de manar en la política educativa a principis de segle, amb alguns intervals gloriosos, com el del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). Jo diria que l'estat de l'educació no és deu als pedagogs, tampoc als pares, ni als alumnes; és un problema de conjunt que té més a veure amb la submissió de l'educació (per part de polítics i amb l’anuència de bona part de la població) als interessos del mercat. No serà difícil anar deixant dades per a corroborar la tesi. Aleshores, i ara que està de moda, caldria aplicar-se això de “No et preguntis el que l’escola pot fer per tu, sinó que pots fer tu per l’escola” i, sobretot, que has fet malament, en què has contribuït a la situació “catastròfica” que vivim.

2 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Amic Albert, en primer lloc, i pel fet d'haver recordat una frase que s'escolta molt darrerament, et recomano que llegeixis aquest article (sé que t'agradarà): Ens segueixen demanant que paguem nosaltres. Després dir-te que a una gran majoria de pedagogs i també d'ensenyants ja els està bé seguir les ordenances que emanen de l'elit política, perquè la majoria d'aquests "professionals" són totalment acrítics i reprodueixen de manera obedient els esquemes. I quan surten crítiques, la majoria no són pensant en les persones, en post d'una societat d'homes i dones lliures i responsables sinó són simples posats de progres domesticats que fan crítiques puntuals perquè fa de molt intel·lectual però que no plantegen res que pugui canviar essencialment el sistema. Saps que he estat portant l'administració d'un departament de pedagogia durant molts anys i conec bé el tema. La majoria d'aquests pedagogs estan adscrits a les ideologies del poder (psoe, ciu, etcètera) i quan està el PP al govern, els que pensen en clau PSOE estan en contra de coses simplement per adscripció política. Desprès tenim una colla d'ensenyants que, a més de no ser massa crítics i no creure que l'educació és formar també pensaments crítics, es pensen que educar és aplicar només les eines que els han ensenyat a la Facultat i omplir la gent de coneixements, la majoria tècnics, i prou. Així no anem massa bé. Desprès molta gent que no sap que treballar en educació no és treballar a l'Hipercor i que quan treballes amb persones has de servir per això, has de tenir com a mínim empatia, i si estàs cremat amb aquesta feina millor deixar-la perquè l'educació és essencial en l'ésser humà, especialment en edats crítiques, i perquè la majoria del teu temps el passes a l'escola o a l'institut i això et determina molt després com adult.

La societat és allò que ens imposen però també allò que fem entre tots, i moltes polítiques educatives hi són perquè els pedagogs (el conjunt) no fan res especial per canviar-les. Si no et mobilitzes no esperis que les coses canviïn soles, és possiblement perquè en el fons et dóna igual o estàs d'acord, o ja et va bé perquè tens la teva feina i pel sou que cobres...

Els pedagogs no són la lacra del sistema educatiu, són una peça més de l'engranatge. I als catedràtics ja els estaria bé que el rector fos elegit només pel professorat, si fos pel numerari només millor, si fos només pels catedràtics encara millor. Així no anem bé. Poc sentit de la democràcia. Els pedagogs són com la resta de persones amb coneixements tècnics que, a molts, pocs els aporta la formació acadèmica en la seva configuració com a persones, d'alguns ni en són més cultes, ni en són més sensibles, ni en són millor persones, són éssers humans com la resta, amb els vicis i les virtuts de la resta de la societat. És evident que vivim en una societat de xais domesticats i, en conseqüència, els pedagogs, els polítics que s'encarreguen del tema educatiu i els ensenyants també són un reflex, proporcional, o en part de la societat on viuen. Ni millors, ni pitjors. Què puc fer jo per l'escola? Què em deixa fer l'escola a mi per canviar-hi alguna cosa?

Albert Esteruelas ha dit...

Home, JOrdi, has escrit tot un post. I xulo. EM sembla que d'universitat i professors universitaris et puc ensenyar poc. Molt poc.
Tens molta raó amb això de que em deixa fer l'escola a mi per canviar-hi alguna cosa. Però, com ens van ensenyar Bourdieu i Passeron, sempre existeix una autonomia relativa. És cert. Ara bé, amb tots aquests canvis d'els últims anys, els canvis han complicat la seva practicitat. L'escola, ara sí, està convalescent. Vaig a llegir el post que em recomanes