Els pirates i les empreses

En unes xerrades sobre consum vaig sentir dir el següent a Albert Recio, un professor d’economia de la UAB: “L’empresa “x” [essent x gairebé qualsevol empresa gran] funciona com els pirates de Somàlia”; és a dir, que demanen diners a canvi de fer allò que ja haurien de fer en un món i una societat que apreciés un xic més l’equitat i la justícia. Pirates. Carai!, pirates! Un somni infantil que esdevé un malson dels adults! Com gaudeixen els conservadors veient com les empreses privades, que funcionen tan eficientment, amb tanta qualitat i eficàcia, reben diners públics per a poder tirar endavant! Us imagineu que quan una empresa pública anés malament les empreses privades haguessin de posar diners? No, clar que no us ho podeu imaginar. No ha passat mai. Ni passarà.

Ferrer i Guàrdia, Anselmo Lorenzo i l'Escola Moderna

El proper dilluns dia 27 d'abril es presentarà el llibre homenatge titulat Buenaventura Delgado, pedagogo e historiador, de la col·lecció Homenatges de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc a les 19 h. a l'Aula-Seminari Alexandre Sanvisens de la seu departamental, edifici de Llevant, 3a planta. La sala és molt petita i em temo que no hi cabrem tots. Ja ho resoldrem. El llibre publicat està molt bé. No crec que tingui gaire difusió, ni tant sols entre els especialistes. No el trobareu a les llibreries fàcilment. La obra està coordinada pel Conrad Vilanou, que és una garantia de feina ben feta.
Malgrat no disposo de gaire temps hi aniré per dues raons. Una, perquè he escrit un article, evidentment polèmic, sobre l'autoria del llibre de l'Escola Moderna. Intentaré penjar-lo d'alguna manera en el blog per si esteu interessats. La teoria ja l'he explicat als meus alumnes d'Història de l'Educació a la Catalunya Contemporània. La idea és que Ferrer i Lorenzo el van confeccionar junts. La segona raó per la qual aniré té relació directa amb el doctor Delgado, doncsva ser professor meu i, malgrat la distància ideològica, que era molta, el guardo un record afectuós com a persona i una gran admiració com investigador. Alguns més d’esquerres podrien aprendre molt d’ell.
Delgado mai va signar llibres per Sant Jordi, però m’enyoro una classe seva sobre l'estudiantat de Salamanca en el seu despatx; potser, és la millor classe a la que he assistit mai. Òbviament no vaig apuntar res i el tema no tenia relació sobre allò del que havia de parlar aquell dia.

Ètica econòmica

Es diu que l’economia no ha tingut mai ètica. I és diu massa fort i es diu massa ràpid. Tota economia, és evident, necessita d’uns tipus antropològics per a practicar-se, per a imposar-se, perquè existeixen moltes economies. Weber va mostrar que el capitalisme va ser possible gràcies a l’impuls de l’ètica protestant que imposava una forma d’actuar, uns valors, un model antropològic: l’home treballador, constant i estalviador. El que segur, més que segur no és un valor és l’interès egoista, esdevingut el motor “racional” de les conductes humanes.

Ben mirat, com diu Michéa, el sistema capitalista només ha pogut posar-se en pràctica històricament en les societats occidentals i desenvolupar-se gràcies a que ha sabut extreure els valors i hàbits que necessitava de tot un tresor d’actituds cíviques que era incapaç de crear per sí sol. Necessitava un valors, l’economia. Els necessitava. No era independent.