Vaig riure molt

Quan em van enviar un document a retalls de diaris vaig riure molt.

I la notícia és certa. I tots són culpables de la crisi....

Els pirates i les empreses

En unes xerrades sobre consum vaig sentir dir el següent a Albert Recio, un professor d’economia de la UAB: “L’empresa “x” [essent x gairebé qualsevol empresa gran] funciona com els pirates de Somàlia”; és a dir, que demanen diners a canvi de fer allò que ja haurien de fer en un món i una societat que apreciés un xic més l’equitat i la justícia. Pirates. Carai!, pirates! Un somni infantil que esdevé un malson dels adults! Com gaudeixen els conservadors veient com les empreses privades, que funcionen tan eficientment, amb tanta qualitat i eficàcia, reben diners públics per a poder tirar endavant! Us imagineu que quan una empresa pública anés malament les empreses privades haguessin de posar diners? No, clar que no us ho podeu imaginar. No ha passat mai. Ni passarà.

Vocació, música i amistat

Últimament estic rebent molt bones crítiques. Massa. Especialment importants per a mi són les relacionades amb la feina, perquè fa molt de temps que vaig decidir que calia anar amb il.lusió renovada a la feina, no deixar mai que la burocratització m'omplís l'ànima. El resultat és que no pares de treballar, perquè sempre hi ha algú que et demana un favor, una atenció... Però els alumnes solen recompensar; aquesta vegada, a més a més de amb pàraules, amb un fuet de Vic i un acrònim, i una poesia.

Vaig enviar una comunicació a un congrés, sobre l'ètica de la competència, i m'han felicitat. No he pogut anar, perquè no volia deixar sol amb la feina un company.

Però el qaue més il.lusió em fa és anar a sentir el meu amic Jordi Gomara cantar. Les cançons són molt boniques. Veniu.

L'Escola Pública s'esdevé Escola Nacional

Acabo d'assistir, de manera privilegiada, a una conversa entre una professora i un ex-company de feina. Impagable. La professora treballa en un centre "no conflictiu". El Ex-company és un professor en excedència, que explicava que ara treballa més hores, guanya menys i només té un mes de vacances. La contra? Deia que ara ja no pateix la símdrome del "diumenge a la tarda". Aquest professor treballava mitja jornada i només feia classes de batxillerat, en un centre poc conflictiu. També parlaven de la degradació de l'ensenyament en els últims tres anys. El professor no pensa tornar, encara que guanyi menys, treballa més hores i tingui sols un mes de vacances.

Que bé que viuen els professors!

Sistema català d'educació

Quin problema el del nostre sistema educatiu! Com s’assembla a aquell país africà en el que juga un important jugador i pel qual no sentim un gran respecte. O potser sí que sentim respecte, però el cert és que mai veig cap polític que digui: “A tal país de l’Àfrica ho fan així!”. No, no. Finlàndia! Finlàndia! I, no obstant, quant ens assemblem! Quan ens assemblem al país africà.
El cas és que el sistema educatiu d’aquell país ofereix als seus administradors, llegeixo, uns incentius tan “perversos” (no sé si aquesta és la paraula!) que educar els nens és l’última activitat de la que treuen profit i, d’aquesta manera, l’últim en el que fixen la seva atenció els seus funcionaris. Com ens assemblem, Mon Dieu!, com ens assemblem!