dilluns, de desembre 31, 2018

Decepcions (4)



Ara que acaba l’any, em decideixo a prendre una decisió que no he pres mai: transmetre alguna dada sobre la valoració que l’alumnat universitari ha mostrat sobre la meva tasca docent l’últim any. No cal dir que em sento enormement orgullós del resultat ja que la meva dedicació a la preparació de classes ha estat sempre molt reduïda: he hagut de destinar el temps també a l’institut i a la família. És més que un èxit. Jo diria que el resultat no mereix, ni mereixia, cap desconsideració. Cal tenir present que no sempre he obtingut aquests resultats ja que, al poder dedicar poc temps a l'estudi, he necessitat anar millorant a poc a poc. Els publico ara, també, com a resposta a un comentari que un dia vaig sentir baixant a classe amb dos professors. Més o menys, el comentari d'un dels professors que m'acompanyaven va ser el següent: “l’alumnat es matricula amb l’Albert perquè no fa examen”. L’altre company va mantenir el silenci, suposo que va ser perquè m’estimava molt. El silenci  no fou un encert. Òbviament, era mentida que jo no feia examen; sens dubte l'alumnat que es matriculava amb mi era per altra raó. Potser aquesta:

En general, estic satisfet/a amb l’activitat docent duta a terme pel professor/a de l’assignatura: 9,60.
Ha complert adequadament amb les seves tasques com a docent (pla docent, programa de l'assignatura, assistència, lliurament de qualificacions, etc.): 9,20

PD. No us penseu, no he estat mai una persona ni egocèntrica ni xula, però no m'agrada que em tinguin desconsideració, ni despreci, ni que m'insultin. Sempre es pot tirar del concepte de resentiment per justificar allò que no té justificació. Supéramelo.

dijous, de novembre 22, 2018

Decepcions (3)

A la platja, és fàcil donar l'esquena, però no sempre és tan fàcil oblidar (de la película, La platja. de Danny Boyle). Sobretot per algunes persones...
Substituim "platja" per qualsevol lloc o institució i continuarà sent igualment vàlid. 

dissabte, de novembre 10, 2018

Decepcions (2)


Ningú nega allò que afirma, però allò que afirmes sovint et nega.
PD. I et pot ridiculitzar

dilluns, d’octubre 29, 2018

Contra el vent



AGAINST THE WIND. Escolta-la aquí

(...)

Contra el viento,
Estábamos corriendo contra el viento,
Éramos jóvenes y fuertes,
Estábamos corriendo contra el viento.

Los años arrollados lentamente pasaron,
Y me encuentro a mí mismo solo,
Rodeado de extraños que creí eran mis amigos,
Me encuentro más y más lejos de mi hogar.

Y supongo que perdí mi camino,
Había tantos caminos,
Estaba viviendo para correr y corriendo para vivir,
Nunca preocupándome de pagar o incluso de qué tan
endeudado estaba.

Moviéndome ocho millas por minuto durante meses al mismo tiempo,
Rompiendo todas las reglas que se doblaran,
Empecé a encontrarme a mí mismo buscando,
Buscando refugio una y otra vez.

Contra el viento,
Un poco contra el viento,
Me encuentro a mí mismo buscando refugio contra el viento.

Bueno, esos días vagabundos están más allá de mí ahora,
Tengo mucho más en qué pensar,
Plazos y compromisos,
Qué dejar adentro y qué dejar afuera,
Contra el viento,
Aún estoy corriendo contra el viento,
Soy viejo ahora, pero aún corro contra el viento.

PD. Perquè sempre he estat jo i sempre de veritat. Against the wind. Estimant a qui sovint no l'ha merescut. Against the wind. Però el vent, quan no t'estima, et tomba.

dissabte, d’octubre 27, 2018

Fantàstica la vida totalitària


Tenir totes les respostes és una prova inequívoca de totalitarisme (i d'estupidesa). Ara bé, que fantàstica la vida totalitària! Hi ha qui, sense fer cap pregunta, entén tot el que passa al seu voltant, en el seu món i en el món dels altres. Tantes lectures per saber tan poc!

dijous, d’octubre 11, 2018

El regne de la suposició

Antes de que los líderes de masas se apoderen del poder para hacer encajar la realidad en sus mentiras, su propaganda se halla caracterizada por su extremado desprecio por los hechos como tales. Hannah Arendt, Los orígenes del totalitarismo. (1951)
Certament, trobem els fets, les interpretacions i, en casos poc il·lustrats, les suposicions.

dissabte, de setembre 15, 2018

Deu ser molt trist

Deu ser molt trist
1. Que la gent t'estimi per interès
2. Ser molt desagraït amb els dèbils i moooolt agraït amb els forts
3. Haver pogut ser un mestre, però acabar sense deixebles
4. Jubilar-se havent vist com perdies l'estima i el respecte intel.lectual dels que t'envolten
5. Haver desconsiderat (més d'un centenar de vegades) a qui mereix consideració
6. Comportar-se com un miserable
7. Saber tant i haver après tan poc
8. Treballar per diners
9. Pagar per l'amistat i no poder comprar-la
10. No acomiadar-te de qui has ofès pensant que l'ofensa te l'han fet quan no han volgut acomiadar-se de tu.
10. i taaantes coses més

Joan Bardina ja ho va deixar escrit: "L'únic que desitjo és que s'oblidin fins i tot del meu nom". En llengua més habitual: "Bon vent i barca nova". Mestre és el títol que atorguen els deixebles "desinteressadament".