dissabte, d’abril 04, 2015

Aprendre és canviar

  
"Resulta que después de diez o veinte años te das cuenta de que algunos acontecimientos, por más importantes que hayan parecido, no te han cambiado absolutamente en nada". Márai, Sándor. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, p. 86.

Però el llibre em resulta estrany. D'acord, està bé, molt bé. Però aquest regust ideològic, oportunista del llibre no m'agrada gens. I sé que no va ser la intenció de l'autor, però sí sembla ser la dels seus publicistes. Konrád no vol aprofitar l'oferiment del seu amic, rebre una part de la fortuna que mai no gastarà?

divendres, d’abril 03, 2015

Els canvis

"Los cambios -responde Konrád-. A mi edad y en mi situación ya sólo se ven los cambios".  Márai, Sándor. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, p. 78.

Ostres, és veritat! El temps finalment comença a tenir menys importància que l'espai. A partir de cert moment notem molt més el pas de l'espai que el del temps. 
L'havia d'haver llegit en castellà, però a caballo dejado.... Ara anirem a veure que tal la porten a escena. 
Respecte el llibre m'està semblant escessivament "ideològic". Em sembla molt estranya l'amistat entre els personatges. Visió irrealment burguesa. Em temo que alguna cosa tingué a veure que Márai marxés fugint del comunisme.

dilluns, de març 23, 2015

Rondaire

Sóc un rondaire del silenci

dimarts, de març 17, 2015

Neoliberals


Els totalitaris són pura energia: ni es creen ni es destrueixen, simplement e transformen. En l’actualitat en neoliberals.

dijous, de març 05, 2015

Telèfons, o la primera xorrada la dius i qualsevol consell et secundarà.

Telèfons a l'aula? Una proposta de qui? Quants dels que ho proposen són profes? No estem, clar, contra els telèfons. En tenim un. Guapo. Però a classe anem a fer altres coses per les quals (tots els profes ho sabem, i els alumnes també) el telèfon molesta. Ja posats, pregunto:
1. No podem fer classe de matemàtiques en una oficina de La Caixa?
2. No podem fer dinar en un McDonalds dintre de l'Institut o l'escola?
3. Deixar fumar porros en els grups Z?
4. Posar una màquina escurabutxaques en la sala de castigats?
5. Substituir l'Educació física per Pilates?
6. Educació ètica per un viatge a Andorra?
7. I la política pel club de la comèdia.

Així anem.
Que més els dona. Si els mites són els mentides number uan (escrit des del meu Ifoné)

divendres, de gener 02, 2015

Ja sem europedos

Al final, a més a més del 9-N, del votar i de altres pamplines, Catalunya resulta tan avorrida com Espanya. Tots plegats ja som europeus. Perquè, no passem de llarg, abans era tot molt més divertit. Demano, si us plau, dinar a les 12 i sopar a les 18, per acabar d'avorr... perdó, per acabar de ser europeus. Visca la Independència!

PD. Yeahhh!

dimarts, de desembre 23, 2014

Fanfarrón

"La naturaleza hace a veces un tonto; pero un fanfarrón siempre es obra del hombre" Addison