dissabte, setembre 20, 2014

Independentisme, malgrat tot

Jo no vull ja ser espanyol. Estic cansat d'haver de demanar disculpes per ser-ho, disculpes i explicacions. Espanya m'ha fet independentista. Independentista malgrat la Carme Forcadell que s'ha posat com a cap visible però de la qual veig més el visible que el cap. Independentista malgrat la genuflexió dels poders polítics a una organització la democràcia de la qual està per demostrar.
M'ha fet independentista que en els events esportius es cridi allò de "És polaco el que no..." quan estan jugant catalans. Seria com si cridessin "És negre el que no..." en un partit de Sudàfrica.
M'ha fet independentista que ahir, just després de les votacions al Parlament de Catalunya, s'aixequessin els diputats i diputades del PP i sortissin mentre s'estava aplaudint; una mostra palpable que del que es tracta és de guanyar un xic de democràcia. No és que vulgui independitzar-me, és que no vull pertànyer a un país tan poc democràtic. Menys que Catalunya.


divendres, setembre 12, 2014

Ningú vol ser espanyol (I)

El dia que España organice una V la escribirá con B y cuando se les haga notar que han cometido una falta de ortografía diran que era una broma. Manda uebos.

dimecres, setembre 10, 2014

El valor del nou és el nou valor

El valor del nou és el nou valor

dijous, juny 05, 2014

Quién fuera


Avui, de forma inesperada -i després d’un any molt trist i molt dur- han vingut unes alumnes ha “donar-me les gràcies” pel curs. No m’ho esperava. Els he agraït. No he pensat que m'ho mereixia. A l'institut, no.  Més tard, la cap d’estudis m’ha vingut a proposar que fes una assignatura el curs vinent perquè li han demanat. No ho puc acceptar perquè cal respectar les regles del joc. Després he marxat a casa. Fa una estona he tornat a sentir “Quién fuera”. He pensat en els meus amics. També en els que ja on hi són. He recordat la meva familia. He cntemplat la bellesa de la infantesa.

dimecres, abril 30, 2014

Absències

"A veces las voces que habitan tu ausencia me acompañan también así" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 95.
Quantes absències m'acompanyen. Aquella amiga del batxillerat a la que tant vaig estimar i que se la va emportar el cosmopolitisme; aquell amic de la Facultat, l'amistat del qual va ser anorreada per la pobresa mateixa. Però el record seu segueix poblant la seva absència. Cadascú ja sap qui és.

divendres, abril 25, 2014

La traïció i l'abandonament

"En la Reserva no anida serpiente de cascabel, sino abandono" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 57.
"Aprende algo de i abandono -algo nuevo. No sigas traicionándote" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 95.

divendres, abril 18, 2014

El sentit de la vida

"Diría que aquellos fueron días felices recordando tantas cosas olvidadas, recuperando aquel antiguo placer de estar solo y vivir una vida inventada" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 126.
Preciós i profund. Això és la vida