dissabte, de gener 20, 2018

De lo efímero a la intensidad


Del «arte povera» a la pedagogía póvera: El arte de trasmudar lo efímero en intensidad

El artículo que presentamos pretende recuperar algunas ideas pedagógicas olvidadas y abandonadas por la corriente general de la pedagogía actual. Se trata de ideas destiladas del arte y de la historia, modelos «inútiles» que se alejan de las «útiles» ideas positivistas, materialistas y comerciales que están marcando el devenir de la pedagogía. En un primer momento, exponemos sucintamente el movimiento fundado por Germano Celant en 1967 y llamado «arte povera», observando que existen innumerables elaboraciones del pensamiento ligadas a sus obras que resultan pertinentes para la pedagogía. De la comparación entre el «arte povera» y la pedagogía, vemos surgir la «pedagogía póvera», una propuesta que recicla ideas que están cayendo en el olvido a pesar de su enorme interés. En un segundo momento, hemos ido caracterizando la pedagogía póvera comparándola con las producciones y concepciones del arte povera; el resultado es la enumeración y desarrollo de un conjunto de características que, aunque no agotan el fenómeno póvera, fijan lo que podemos llamar «poverismo»

dissabte, de novembre 11, 2017

Doblement idiotes

Si la societat està regida per idiotes, més imbècils som encara els que ens deixem governar.

dimecres, d’octubre 25, 2017

No em troqueu, please

En breu deixaré de fer classes de Pedagogia. En breu. Aleshores, m'oblidaré de tot i de tothom que hi tingui relació. Per raons, si no óbvies, deduïbles.

dimarts, de juliol 25, 2017

Fora de les nostres vides

Mentre tothom està exclusivament preocupat per la independència (quin esclavisme, favor o en contra), les màquines del consum ens estan fent fora de les nostres vides. Les de dretes i, ai, quina desgràcia!, també les d'esquerres.

dissabte, de juliol 22, 2017

Pedagogia póvera

La pedagogia 'povera': una pedagogia del reciclatge


En aquest article presentem una nova forma d’entendre la pedagogia inspirada en l’art povera (1967): la pedagogia povera. És una pedagogia del reciclatge, líquida, de les veritats en plural, de l’experiència no planificada, antidogmàtica, marginal i mutant. Amb un peu a la postmodernitat, es centra en l’idea d’emancipació defugint, però, els enfocaments de les pedagogies oficials, materialistes o positivistes... i s’allunya especialment dels «emancipadorismes dogmàtics» que situen la llibertat i la igualtat com a «punt d’arribada».


dimecres, de juliol 19, 2017

intelligentsia

"La intelligentsia es la galería de espejos del poder". Per qui no ho sàpiga Panfletos y escritos de la Internacional Situacionista.
A veure si els que es pensen que són d'esquerres se n'adonen que hem sortit del segle XIX. Ni que sigui una mica tard.

dissabte, de juliol 08, 2017

Transformadors socials


Estic preparant un treball sobre el maig francès. Llegeixo, en un lloc qualsevol, que a alguns els agrada el maig del 68 per a "extreure lliçons d’una experiència de transformació social que a molts activistes d’avui ens agradaria viure”. Aquest activisme és, clarament, la societat de l’espectacle, la societat dels que juguen a ser revolucionaris. Ho trasnsformen tot, menys el seu dogmatisme. I si en les idees són clarament alternatius, en elc comportament... A més a més, algú afirma: “(...) i aquesta vegada sí, aprofitant les oportunitats revolucionàries”. Aix!, mon dieu!, aquests revolucionaris de pa sucat amb oli que foren, precisament, els que ni ahir ni avui van entendre el significat d’un moviment que no tenia com a finalitat la transformació social, sinó, pareu bé les orelles, la transformació de la vida quotidiana, la vida que no sabeu viure i a la qual, vosaltres, com la drta més reaccionaria, esteu posant cada vegada més dificultats per podeu-la viure en llibertat. Quants activistes d’ahir van impedir la transformació és una dada que resta en el desconeixement, tant o més, com quants dels que estan transformant el món avui l’estant fent en la direcció de la justícia social. Del que pensen que és la justícia al que potser és, hi ha un camí per recórrer. Però no els importa.