dissabte, de juny 15, 2019

Sobre el Maig del 68 i les decepcions

Ara fa una mica més d'un any que vaig participar en un seminari sobre el maig del 68, un tema que havia treballat molt poc. Totes les persones de la meva edat hem viscut, d'una manera o altra, l'esdeveniment, però saber, el que diem saber, sabíem ben poc. A més a més, per poder fer alguna aportació sobre alguna qüestió cal fer un gran viatge. I tenir sort per donar amb alguna clau ja que tothom, si fa no fa, ha anat dient el mateix. Com sigui, entre lectures i converses amb els meus amics, havia donat amb idees prou interessants i, algunes poques, les vaig exposar allà mateix. En acabar la meva intervenció (segons vam dir-me, prou reeixida, sense divagacions i amb hipòesis de treball, fugint de descripcions buides) vaig rebre una decepció que va ser quasi la final, i que no paga la pena explicar. Per quedar bé amb una altra persona, un senyor va quedar malament amb mi.  Tant se val, aquí us deixo l'article que va precedir el seminari, i al que també li manquen moltes idees que ja no vaig poder escriure.

-->

Maig del 68 i la incidència en els discursos pedagògics pobres


-->

diumenge, d’abril 14, 2019

Decepcions (6)

1. kintsukuroi, art japonès de reparar emocions i objectes.

2. "He vivido muy feliz durante casi 60 años. Y, de repente, todo se tambalea. Pasan cosas que no te imaginas y que te parecen increíbles, no entiendes nada. Dices: pero si toda mi vida ha sido lineal y con un propósito social. Y todo tiene una explicación banal: mínimas envidias universitarias. Esto pone en marcha una maquinaria y te das cuenta de que hoy, en el mundo actual, si alguien quiere hacer daño y se lo trabaja puede destruir la vida de cualquiera." (https://www.burgosconecta.es/sociedad/ciencia/carlos-lopezotin-pense-suicidio-20190410232946-ntrc.html).

diumenge, de gener 27, 2019

Decepcions (5)


El concepte de veritat és … eteri, posa l’adjectiu que vulguis, però després baixa a l’alçada del poble, que al poble no li costarà baixar una xic més per a trobar-se amb tu. Fer soroll al teatre no és cap interpretació, és un fet. Qui vulgui interpretar que pagui l’entrada de la resta, si us plau.
Ahir vaig anar al Teatre Lliure a veure Saigon, una obra estranya, rara i desigual, però que em va agradar molt per la manera en què acabes “sentint”. Més de tres hores de durada, poca broma. Per sort, per mala sort, pel darrera i pels costats em va tocar gent de la que pensa que la mala educació no és un fet, sinó una interpretació. Comentaris, en superveubaixa, que molesten encara més que si criden. Bossa que es tanca i s’obre, s’obre i es tanca; plàstic de caramel que ha de ser gegant perquè dura una eternitat; una dona (dona, no noia) posant el peu a sobre de la butaca del davant, encara buida. Tos i tos i tos. El Lliure s’ho ha de fer mirar perquè així resulta difícil gaudir d’una obra; després es parlarà de la crisi del teatre... Com sigui, l’obra va ser preciosa; tot un regal. Una construcció magnífica d'un sentiment.
Per cert, sopant després, vaig recordar una anècdota que em van explicar. En un bar universitari,  uns alumnes fan una “perfomance” i han d’anar a fer veure a tot un senyor catedràtic, que crida com si l'anés la vida en el parlar, que potser hauria de canvair l'actitud. S’ofèn quan li diuen. La vida és així. Catedràtic és un títol sense sentit si no es té educació. I si no s’és just i agraït difícilment es pot ser educat.


dilluns, de desembre 31, 2018

Decepcions (4)



Ara que acaba l’any, em decideixo a prendre una decisió que no he pres mai: transmetre alguna dada sobre la valoració que l’alumnat universitari ha mostrat sobre la meva tasca docent l’últim any. No cal dir que em sento enormement orgullós del resultat ja que la meva dedicació a la preparació de classes ha estat sempre molt reduïda: he hagut de destinar el temps també a l’institut i a la família. És més que un èxit. Jo diria que el resultat no mereix, ni mereixia, cap desconsideració. Cal tenir present que no sempre he obtingut aquests resultats ja que, al poder dedicar poc temps a l'estudi, he necessitat anar millorant a poc a poc. Els publico ara, també, com a resposta a un comentari que un dia vaig sentir baixant a classe amb dos professors. Més o menys, el comentari d'un dels professors que m'acompanyaven va ser el següent: “l’alumnat es matricula amb l’Albert perquè no fa examen”. L’altre company va mantenir el silenci, suposo que va ser perquè m’estimava molt. El silenci  no fou un encert. Òbviament, era mentida que jo no feia examen; sens dubte l'alumnat que es matriculava amb mi era per altra raó. Potser aquesta:

En general, estic satisfet/a amb l’activitat docent duta a terme pel professor/a de l’assignatura: 9,60.
Ha complert adequadament amb les seves tasques com a docent (pla docent, programa de l'assignatura, assistència, lliurament de qualificacions, etc.): 9,20

PD. No us penseu, no he estat mai una persona ni egocèntrica ni xula, però no m'agrada que em tinguin desconsideració, ni despreci, ni que m'insultin. Sempre es pot tirar del concepte de resentiment per justificar allò que no té justificació. Supéramelo.

dijous, de novembre 22, 2018

Decepcions (3)

A la platja, és fàcil donar l'esquena, però no sempre és tan fàcil oblidar (de la película, La platja. de Danny Boyle). Sobretot per algunes persones...
Substituim "platja" per qualsevol lloc o institució i continuarà sent igualment vàlid. 

dissabte, de novembre 10, 2018

Decepcions (2)


Ningú nega allò que afirma, però allò que afirmes sovint et nega.
PD. I et pot ridiculitzar

dilluns, d’octubre 29, 2018

Contra el vent



AGAINST THE WIND. Escolta-la aquí

(...)

Contra el viento,
Estábamos corriendo contra el viento,
Éramos jóvenes y fuertes,
Estábamos corriendo contra el viento.

Los años arrollados lentamente pasaron,
Y me encuentro a mí mismo solo,
Rodeado de extraños que creí eran mis amigos,
Me encuentro más y más lejos de mi hogar.

Y supongo que perdí mi camino,
Había tantos caminos,
Estaba viviendo para correr y corriendo para vivir,
Nunca preocupándome de pagar o incluso de qué tan
endeudado estaba.

Moviéndome ocho millas por minuto durante meses al mismo tiempo,
Rompiendo todas las reglas que se doblaran,
Empecé a encontrarme a mí mismo buscando,
Buscando refugio una y otra vez.

Contra el viento,
Un poco contra el viento,
Me encuentro a mí mismo buscando refugio contra el viento.

Bueno, esos días vagabundos están más allá de mí ahora,
Tengo mucho más en qué pensar,
Plazos y compromisos,
Qué dejar adentro y qué dejar afuera,
Contra el viento,
Aún estoy corriendo contra el viento,
Soy viejo ahora, pero aún corro contra el viento.

PD. Perquè sempre he estat jo i sempre de veritat. Against the wind. Estimant a qui sovint no l'ha merescut. Against the wind. Però el vent, quan no t'estima, et tomba.