dissabte, de gener 23, 2016

La canción de la troba

Encara que ja els colors estiguin més apagats, quants camins hem recorregut i quans camins pensem encara córrer. Tu, no obstant, vares marxar més enllà del mar fa tants anys....

Aunque las cosas cambien de color, 
no importa pase el tiempo, 
las cosas suelen transformarse 
siempre al caminar. 
Hay también corazones 
que hoy se sienten detenidos. 
Aunque sean otros tiempos hoy, 
y mañana será también: 
se sigue conversando con el mar. 

dissabte, de gener 16, 2016

Estimar-se menys


Sovint sentim a dir: “Ens hem d’estimar una mica”. Igualment sovint hauríem d’afegir: “menys”.

dimarts, de gener 05, 2016

No ho entenem

Es necessita tota una vida per entendre que no es pot entendre tot, diu un proverbi xinès. Encara menys podrem entendre l'axctitud de la CUP, de CDC, d'ERC, de l'ANC, ... L'alineació ja no està en el futbol.

diumenge, de gener 03, 2016

CUP, més capitalistes que antisistema?

Com sigui, la CUP ja ha demostrat que són més capitalistes que anti. Amb tot el procés de voto no voto es fa difíil creure que són anticapitalistes; menys encara antisistema. Faran bé en llegir el que etan dient d'ells els seus amics.

dimecres, de desembre 23, 2015

Angels i dimonis

La injustícia dels que, per a vendre llibres o per a ser més reconeguts, defenseu la injustícia envoltada de cultura de l'esforç és encara més detestable que la pròpia injustícia. Hitler, al vostre costat, fou un àngel. Continúa amb el telèfon mentre la teva dona llegeix el periòdic. Ja escriuràs en contra més tard. Pallasso.

diumenge, de desembre 20, 2015

Intel.lectuals de baixa veracitat

Allà està, després d'escriure el seu article, assegut amb la família sense dir ni piu, amb te llibre, amb el telèfon. D'aquí una estona ens explicarà com es viu la vida, tot adornat amb la doxa pròpia que ens permet continuar vivint la mentida. Evidentment, la mort in not the end.
Però, no ens enganyem, existeix una discriminaió evident de la classe baixa en la nostra educació. Pregonar-hono dona de menjar ni ven llibres, clar.

dijous, de setembre 17, 2015

Hola benvolgut ex-xalumne. Dubtes si em recordaré de tu. No dubtis: et recordo perfectament. Molt. Per això guardo el teu missatge -per això i per vanitat-, enviat molt després de deixar de compartir la Universitat amb mi. Et recordo perfectament i, deixa-m’ho dir,  amb molta estima. De tant en tant, jo també penso en tu. La teva atenció a la classe no s’oblida fàcilment quan un intenta realitzar la seva feina amb carinyo i passió, amb dignitat i amb il.lusió. Recordo, tu també ho recordaràs, el dia que vas dir-me que el que estava dient era feixisme, o alguna cosa així. Ho vas fer amb una dignitat que encara avui em posa els pèls de punta. Només aquella intervenció va valdre ja la pena. Perquè, XX, vas desmuntar el teu rol d'alumne i el meu de professor. Això, més o menys, és el que significa la política, el que trenca amb el lloc que cadascú tenim assignat. Ens teníem estima ja aleshores. Jo no sóc un professor. No accepto aquest rol. El que faig és una altra cosa, amb moltes dificultats, excessives.
El missatge que vas enviar-me és un petit tresor que un professor sempre desitja, malgrat no treballi per rebre’l. No he ofert mai cap feina, cap beca, cap taller, res, a un alumne (cosa que sí fan alguns professors). Per això, el reconeixement que em fas em produeix un xic de vergonya però una enorme satisfacció. Vergonya perquè no puc pensar que treballi per ser reconegut; satisfacció perquè, si és veritat que no persegueixo el reconeixement, rebre’l és un extra, especialment ara que torno a començar el curs.
No sempre l’alumnat queda content, clar. No és tampoc l'objectiu. He tingut, en aquest sentit algun ensurt. Vull que sàpigues que m’he sentit encara més responsabilitzat amb la meva feina des que vaig llegir et teu missatge. El curs passat vam triar-me “padrí” de la promoció de tarda de pedagogia. No volia anar. Fer un discurs al Paraninf de la Universitat era un cop molt dur per la meva humilitat i la meva vergonya. Vaig pensar en gent com tu i vaig decidir que calia retornar el que em doneu i, especialment, el que tu m’has donat. Serà l'edat.
La veritat és que l’educació, a vegades, té aquestes sorpreses. Alumnes que han fet camí al teu costat i tu al costat d’ells. Moltes gràcies i molta sort.
De totes maneres, ja saps que als professors els feu bons els alumnes. Per fer-nos dolents no ens cal ajuda.