dimecres, de juliol 22, 2015

La literata televisié

T'he vist a la tele. Trencadora. Trencadora tu i la tele. Sí,ja ho saps que és una paradoxa, la de ser tu trencadora i la tele. Una de les dues no és trencadora. Perdó: cap de les dues. T'agafen perquè ets pija i vas de trencadora. Podries, però, ficar-te el teu show al cul, ja que és una merda. La teva obra és millor que el teu show i molt millor que tu. Quina indignitat no conformar-te amb guanyar-te la vida amb la literautra. Quin fàstic!

dimecres, de juny 24, 2015

Qui és n'Ángela?

No és ni el moment ni el lloc. Clar que no. Però almenys és un lloc i és un moment. L'únic, segurament. Tens molta sort, Ángela. Quina falta d'humilitat, per la meva part, dir-ho així. Em refereixo a que hi ha alguns alumnes que m'han escrit correus i als que no he contestat. I s'ho mereixen. També. Però s'ho mereixen menys que tu i, a més a més, sé que entendran perfectament el perquè.  Ep!, no ho puc explicar, però  ells sabran -si no, no hauríen escrit el que han escrit-, que tu t'ho mereixes més.
Mira, Ángela, no sé com dir-ho per tal que t'ho creguis realment. Ets una persona sensacional. Tú sola (i això no ho saps) has fet que vagi a cada classe amb il.lusió. Sí, Ángela, tú. Il.lusió. El no trobar-te ha estat un drama. I molts dies -cap el final-, no t'he trobat. El teu somriure és un elixir. Màgia. Pedagogia. Estima.
Et trobaré a faltar. L'ensenyament et trobarà a faltar. Tants i tants i tantes que són tan correctes, tan bons estudiants, tant de tot... Però, Ángela, com tu, ningú, ninguna. Bé, potser alguna. Potser la Diana.  No sé, potser més gent. Però tu ets la Garlan al Mac d'Hoz, l'Alícia al País de Meravelles, Freire a la Pedagogia de l'Oprimit. Jo qué sé, Ángela, jo qué sé. Només sé que la meva vida, la vida de professor, m'haurà valgut le pena per poder estar amb tú, per mirar-nos, per sentir-nos, per conversar. Sé, clar que ho sé, que la gent no comprendrà això que escric, ni m'importa. Si sóc feliç, ho sóc, en part, gràcies a tú. Però no sé explicar-ho. 
Un alumne de la universitat m'escrivia que sempre que havia de prendre una decisió pensava: "qué haurai fet l'Esteruelas". Mai l'he escrit agraint les seves paraules. Ho faré. Clar que ho faré. Però ara desitjo que en tú pensis: "Qué pensaria l'Esteruelas". I sent com ets seràs la millor. Passant el pont que tens, qué ja saps quin és. 
Gràcies, Ángela. G:ràcies.

diumenge, de juny 21, 2015

El primer acte doctrinari


El primer acte doctrinari que fa sospitós els que pregonen que un altre món és possible és la usurpació de la veu dels que no tenen veu.

diumenge, de juny 07, 2015

Anarquisme i joventut

De cop i volta veig que uns dels articles que vaig escriure fa una pila d'anys està entre els 30 més llegits d'enguany de la revista on es va publicar. No sé si està bé o malament perquè fa molt temps que no l'he repassat. Sí recordo que desenvolupava una idea que encara avui l'explico als meus alumnes -al poble on visc està copat per grans intel.lectuals i no hi ha espai per a tan poca cosa, ja m'enteneu- i que em sembla que té sentit. Sempre m'agrada cercar les explicacions i el sentit dels fets i esdeveniments, buscar l'explicació del què passa. Sovint la té i es pot descobrir. Per entreteniment intel.lectual i perquè treballant de professor no em queda altre remei que ser interessant. Intentar-ho, vaja.
No en sóc jo, d'anarquista. No almenys en el sentit actual del terme. Qualsevol es diu avui anarquista. És la forma d'amagar ideologies marxistes caduques i concepcions socials que més que ajudar en el progrès, són pals a les rodes de les solucions. La solució social avui passa per aplicar algunes de les seves idees, precisament. Ja anirem parlant. 
Una explicació, per cert, als seguidors del blog. Últimament no escric gaire perquè he estat publicant molt, Ja us en deixaré notícia. Al que anàvem:
Voleu saber quina és la raó per la qual l'anarquisme ha quedat vinculat com una ideologia jove i dels joves?

http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223041

I a sumar.

PD. Tinc més sorpreses

dissabte, d’abril 04, 2015

Aprendre és canviar

  
"Resulta que después de diez o veinte años te das cuenta de que algunos acontecimientos, por más importantes que hayan parecido, no te han cambiado absolutamente en nada". Márai, Sándor. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, p. 86.

Però el llibre em resulta estrany. D'acord, està bé, molt bé. Però aquest regust ideològic, oportunista del llibre no m'agrada gens. I sé que no va ser la intenció de l'autor, però sí sembla ser la dels seus publicistes. Konrád no vol aprofitar l'oferiment del seu amic, rebre una part de la fortuna que mai no gastarà?

divendres, d’abril 03, 2015

Els canvis

"Los cambios -responde Konrád-. A mi edad y en mi situación ya sólo se ven los cambios".  Márai, Sándor. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, p. 78.

Ostres, és veritat! El temps finalment comença a tenir menys importància que l'espai. A partir de cert moment notem molt més el pas de l'espai que el del temps. 
L'havia d'haver llegit en castellà, però a caballo dejado.... Ara anirem a veure que tal la porten a escena. 
Respecte el llibre m'està semblant escessivament "ideològic". Em sembla molt estranya l'amistat entre els personatges. Visió irrealment burguesa. Em temo que alguna cosa tingué a veure que Márai marxés fugint del comunisme.

dilluns, de març 23, 2015

Rondaire

Sóc un rondaire del silenci