dissabte, de setembre 15, 2018

Deu ser molt trist

Deu ser molt trist
1. Que la gent t'estimi per interès
2. Ser molt desagraït amb els dèbils i moooolt amb els forts
3. Haver pogut ser un mestre, però acabar sense deixebles
4. Jubilar-se havent vist com perdies l'estimi i el respecte intel.lectual dels que t'envolten
5. Haver desconsiderat (més d'un centenar de vegades) a qui mereix consideració
6. Comportar-se com un miserable
7. Saber tant i haver après tan poc
8. Treballar per diners
9. Pagar per l'amistat i no poder comprar-la
10. No acomiadar-te de qui has ofès pensant que l'ofensa te l'han fet quan no han volgut acomiadar-se-se de tu.
10. i taaantes coses més

Joan Bardina ja ho va deixat escrit: "L'únic que desitjo és que s'oblidin fins i tot del meu nom". En llengua més habitual: "Bon vent i barca nova". Mestre és el títol que atorguen els deixebles "desinteressadament".

diumenge, de juliol 22, 2018

Que sepais que no teneis razón


Deia Javier Krahe, amb aquella profunditat que ja no trobes en les nostres mundanes superficialitats:

"Que sepáis que no tenéis razón". 

Doncs això, que malgrat arribeu a un consens, meitat degut a la necessitat i meitat a la indignitat propi de cadascú, no teniu raó. Ni la tindreu.

dimarts, de juny 12, 2018

Decepcions (1)


Conte inventat: Una alumna es queixa de que a un company seu l’han enviat a fer-li classe a ella. Pensa que té dret a més nivell en la universitat catalana. Uns professors pensen que és una traïdora, o el que sigui que pensen, però no pensen que té raó, que la universitat es mereix un nivell de decència més gran i de partidisme acrític i pilota més petit. Pues eso.

dissabte, de gener 20, 2018

De lo efímero a la intensidad


Del «arte povera» a la pedagogía póvera: El arte de trasmudar lo efímero en intensidad

El artículo que presentamos pretende recuperar algunas ideas pedagógicas olvidadas y abandonadas por la corriente general de la pedagogía actual. Se trata de ideas destiladas del arte y de la historia, modelos «inútiles» que se alejan de las «útiles» ideas positivistas, materialistas y comerciales que están marcando el devenir de la pedagogía. En un primer momento, exponemos sucintamente el movimiento fundado por Germano Celant en 1967 y llamado «arte povera», observando que existen innumerables elaboraciones del pensamiento ligadas a sus obras que resultan pertinentes para la pedagogía. De la comparación entre el «arte povera» y la pedagogía, vemos surgir la «pedagogía póvera», una propuesta que recicla ideas que están cayendo en el olvido a pesar de su enorme interés. En un segundo momento, hemos ido caracterizando la pedagogía póvera comparándola con las producciones y concepciones del arte povera; el resultado es la enumeración y desarrollo de un conjunto de características que, aunque no agotan el fenómeno póvera, fijan lo que podemos llamar «poverismo»

dissabte, de novembre 11, 2017

Doblement idiotes

Si la societat està regida per idiotes, més imbècils som encara els que ens deixem governar.

dimecres, d’octubre 25, 2017

No em troqueu, please

En breu deixaré de fer classes de Pedagogia. En breu. Aleshores, m'oblidaré de tot i de tothom que hi tingui relació. Per raons, si no óbvies, deduïbles.

dimarts, de juliol 25, 2017

Fora de les nostres vides

Mentre tothom està exclusivament preocupat per la independència (quin esclavisme, favor o en contra), les màquines del consum ens estan fent fora de les nostres vides. Les de dretes i, ai, quina desgràcia!, també les d'esquerres.