dissabte, octubre 11, 2014

Què vol dir auxiliar?

Aquests dies m’he estat preguntant la raó per la qual els periodistes es refereixen constantment a la Teresa Romera, infectada per ebola, com "l’auxiliar" (sanitària). Em dedico a deixar-em sorprendre. Com si jo fos un filòsof (contràriament a molts “filòsofs , “catalans” o “adoptats”, que més aviat es dediquen a deixar-se estimar pel poder per mor de l’ego, del jo, del guai i del paraguai; després, òbviament de fer la pilota convenientment, per mor de vendre llibres i omplir el pap i l’ego). Em sorprèn que els que s’anomenen periodistes, malament anomenats periodistes, fills del no-res del pensament, no s’adonin -o no vulguin adonar-se- que és una forma de culpabilitzar la víctima. Si la Teresa fos metge no s’hagués infectat, sembla deduir-se del fet de qualificar-la de “auxiliar”. La Teresa és una treballadora amb categoria de metge, car la seva feina depèn dels metges, dels responsables de l’hospital, és a dir, dels polítics que regiren el nostre destí. A la Universitat, aquella universitat que s’ha menjat el neoliberalisme, això és el que ensenyo als meus alumnes: penseu. Suposo que, per això, interesso tan poc al sistema i se’m castiga tant.
Trobo a faltar al DF, al sabater, al llença sabates. Estarà a lo seu. Què és el mateix. Clar. Si no, estaria aquí. 

Com em va dir un amic meu, culte i llegit:  qui tingués dubte de continuar sent espanyol, ja ho hauria de tenir clar. Evidentement.
Ara falta que ens adonem que els alternatius estan col.laborant. Ara. Sempre. Cínics.

dimecres, octubre 08, 2014

Una pista sobre el ébola

O com s'escrigui. Grups que han de desdoblar en la FP i no desdoblen. Professorat "contractat" per les direccions del centres, sense control democràtic. Pim, pam. Vols contractar un amic, un acrític? Està en la llista? Pim, pam.. El professorat necessari per a FP el vols usar per a l'ESO? Endavant! Pim, pam. Els inspectors controlen els horaris i els desdoblaments previstos per la llei? O no? Pim, pam. T'interessa més l'empresa que l'educació? Pim, pam. Etc. Pim, pam.
Sou uns chapuceros, aquí i allà. Pim, pam.

PD. Per cert. És e bola, en el sentit de que tot és una ßola? o què?

dijous, setembre 25, 2014

Retòrica del desastre

S'ha fet absolutament indispensable oposar a la retòrica prosa de la ruïna la poesia de l'esperança.

PD
Fique-vos el pessimisme en el cul (o a Andorra)

dissabte, setembre 20, 2014

Independentisme, malgrat tot

Jo no vull ja ser espanyol. Estic cansat d'haver de demanar disculpes per ser-ho, disculpes i explicacions. Espanya m'ha fet independentista. Independentista malgrat la Carme Forcadell que s'ha posat com a cap visible però de la qual veig més el visible que el cap. Independentista malgrat la genuflexió dels poders polítics a una organització la democràcia de la qual està per demostrar.
M'ha fet independentista que en els events esportius es cridi allò de "És polaco el que no..." quan estan jugant catalans. Seria com si cridessin "És negre el que no..." en un partit de Sudàfrica.
M'ha fet independentista que ahir, just després de les votacions al Parlament de Catalunya, s'aixequessin els diputats i diputades del PP i sortissin mentre s'estava aplaudint; una mostra palpable que del que es tracta és de guanyar un xic de democràcia. No és que vulgui independitzar-me, és que no vull pertànyer a un país tan poc democràtic. Menys que Catalunya.


divendres, setembre 12, 2014

Ningú vol ser espanyol (I)

El dia que España organice una V la escribirá con B y cuando se les haga notar que han cometido una falta de ortografía diran que era una broma. Manda uebos.

dimecres, setembre 10, 2014

El valor del nou és el nou valor

El valor del nou és el nou valor

dijous, juny 05, 2014

Quién fuera


Avui, de forma inesperada -i després d’un any molt trist i molt dur- han vingut unes alumnes ha “donar-me les gràcies” pel curs. No m’ho esperava. Els he agraït. No he pensat que m'ho mereixia. A l'institut, no.  Més tard, la cap d’estudis m’ha vingut a proposar que fes una assignatura el curs vinent perquè li han demanat. No ho puc acceptar perquè cal respectar les regles del joc. Després he marxat a casa. Fa una estona he tornat a sentir “Quién fuera”. He pensat en els meus amics. També en els que ja on hi són. He recordat la meva familia. He cntemplat la bellesa de la infantesa.