divendres, d’octubre 11, 2019

Decepcions (8)


Nietzsche decía que si hay algo que os resulta demasiado evidente, debéis desconfiar de ello, con seguridad se trata de una mentira que se os ha insinuado en la cabeza. Gianni Vattimo: Adiós a la verdad


divendres, d’octubre 04, 2019

Decepcions (7)


-->
"Aquí ahora prefiero una tesis de Ernst Bloch de la primera edición del Geist der Utopie (1918), donde dice que la diferencia entre el loco y el profeta está en la capacidad de este último de fundar una comunidad" Gianni Vattimo: Adiós a la verdad
I és que Vattimo és un sant! Ara bé, hi ha taaanta gent que funda comunitats que, segurament, els profetes s'estan quedant sense feina. 


dissabte, de setembre 21, 2019

L'educació social com una cura pal·liativa

L’educació social ha esdevingut una cura pal·liativa, en el sentit que utilitzava Marina Garcés en el seu llibret Nova il.lustració radical, dels efectes polítics provocats pels professionals de la gestió i que están duent a terme els educadors i educadores al servei del que hi ha, sense il·lusió i sense gràcia.
I jo diria que això també és una decepció.

dissabte, de juny 15, 2019

Sobre el Maig del 68 i les decepcions

Ara fa una mica més d'un any que vaig participar en un seminari sobre el maig del 68, un tema que havia treballat molt poc. Totes les persones de la meva edat hem viscut, d'una manera o altra, l'esdeveniment, però saber, el que diem saber, sabíem ben poc. A més a més, per poder fer alguna aportació sobre alguna qüestió cal fer un gran viatge. I tenir sort per donar amb alguna clau ja que tothom, si fa no fa, ha anat dient el mateix. Com sigui, entre lectures i converses amb els meus amics, havia donat amb idees prou interessants i, algunes poques, les vaig exposar allà mateix. En acabar la meva intervenció (segons vam dir-me, prou reeixida, sense divagacions i amb hipòesis de treball, fugint de descripcions buides) vaig rebre una decepció que va ser quasi la final, i que no paga la pena explicar. Per quedar bé amb una altra persona, un senyor va quedar malament amb mi.  Tant se val, aquí us deixo l'article que va precedir el seminari, i al que també li manquen moltes idees que ja no vaig poder escriure.

-->

Maig del 68 i la incidència en els discursos pedagògics pobres


-->

diumenge, d’abril 14, 2019

Decepcions (6)

1. kintsukuroi, art japonès de reparar emocions i objectes.

2. "He vivido muy feliz durante casi 60 años. Y, de repente, todo se tambalea. Pasan cosas que no te imaginas y que te parecen increíbles, no entiendes nada. Dices: pero si toda mi vida ha sido lineal y con un propósito social. Y todo tiene una explicación banal: mínimas envidias universitarias. Esto pone en marcha una maquinaria y te das cuenta de que hoy, en el mundo actual, si alguien quiere hacer daño y se lo trabaja puede destruir la vida de cualquiera." (https://www.burgosconecta.es/sociedad/ciencia/carlos-lopezotin-pense-suicidio-20190410232946-ntrc.html).

diumenge, de gener 27, 2019

Decepcions (5)


El concepte de veritat és … eteri, posa l’adjectiu que vulguis, però després baixa a l’alçada del poble, que al poble no li costarà baixar una xic més per a trobar-se amb tu. Fer soroll al teatre no és cap interpretació, és un fet. Qui vulgui interpretar que pagui l’entrada de la resta, si us plau.
Ahir vaig anar al Teatre Lliure a veure Saigon, una obra estranya, rara i desigual, però que em va agradar molt per la manera en què acabes “sentint”. Més de tres hores de durada, poca broma. Per sort, per mala sort, pel darrera i pels costats em va tocar gent de la que pensa que la mala educació no és un fet, sinó una interpretació. Comentaris, en superveubaixa, que molesten encara més que si criden. Bossa que es tanca i s’obre, s’obre i es tanca; plàstic de caramel que ha de ser gegant perquè dura una eternitat; una dona (dona, no noia) posant el peu a sobre de la butaca del davant, encara buida. Tos i tos i tos. El Lliure s’ho ha de fer mirar perquè així resulta difícil gaudir d’una obra; després es parlarà de la crisi del teatre... Com sigui, l’obra va ser preciosa; tot un regal. Una construcció magnífica d'un sentiment.
Per cert, sopant després, vaig recordar una anècdota que em van explicar. En un bar universitari,  uns alumnes fan una “perfomance” i han d’anar a fer veure a tot un senyor catedràtic, que crida com si l'anés la vida en el parlar, que potser hauria de canvair l'actitud. S’ofèn quan li diuen. La vida és així. Catedràtic és un títol sense sentit si no es té educació. I si no s’és just i agraït difícilment es pot ser educat.