dilluns, març 23, 2015

Rondaire

Sóc un rondaire del silenci

dimarts, març 17, 2015

Neoliberals


Els totalitaris són pura energia: ni es creen ni es destrueixen, simplement e transformen. En l’actualitat en neoliberals.

dijous, març 05, 2015

Telèfons, o la primera xorrada la dius i qualsevol consell et secundarà.

Telèfons a l'aula? Una proposta de qui? Quants dels que ho proposen són profes? No estem, clar, contra els telèfons. En tenim un. Guapo. Però a classe anem a fer altres coses per les quals (tots els profes ho sabem, i els alumnes també) el telèfon molesta. Ja posats, pregunto:
1. No podem fer classe de matemàtiques en una oficina de La Caixa?
2. No podem fer dinar en un McDonalds dintre de l'Institut o l'escola?
3. Deixar fumar porros en els grups Z?
4. Posar una màquina escurabutxaques en la sala de castigats?
5. Substituir l'Educació física per Pilates?
6. Educació ètica per un viatge a Andorra?
7. I la política pel club de la comèdia.

Així anem.
Que més els dona. Si els mites són els mentides number uan (escrit des del meu Ifoné)

divendres, gener 02, 2015

Ja sem europedos

Al final, a més a més del 9-N, del votar i de altres pamplines, Catalunya resulta tan avorrida com Espanya. Tots plegats ja som europeus. Perquè, no passem de llarg, abans era tot molt més divertit. Demano, si us plau, dinar a les 12 i sopar a les 18, per acabar d'avorr... perdó, per acabar de ser europeus. Visca la Independència!

PD. Yeahhh!

dimarts, desembre 23, 2014

Fanfarrón

"La naturaleza hace a veces un tonto; pero un fanfarrón siempre es obra del hombre" Addison

diumenge, octubre 26, 2014

Supermercat


Vivim en un supermercat d’informacions.

dissabte, octubre 11, 2014

Què vol dir auxiliar?

Aquests dies m’he estat preguntant la raó per la qual els periodistes es refereixen constantment a la Teresa Romera, infectada per ebola, com "l’auxiliar" (sanitària). Em dedico a deixar-em sorprendre. Com si jo fos un filòsof (contràriament a molts “filòsofs , “catalans” o “adoptats”, que més aviat es dediquen a deixar-se estimar pel poder per mor de l’ego, del jo, del guai i del paraguai; després, òbviament de fer la pilota convenientment, per mor de vendre llibres i omplir el pap i l’ego). Em sorprèn que els que s’anomenen periodistes, malament anomenats periodistes, fills del no-res del pensament, no s’adonin -o no vulguin adonar-se- que és una forma de culpabilitzar la víctima. Si la Teresa fos metge no s’hagués infectat, sembla deduir-se del fet de qualificar-la de “auxiliar”. La Teresa és una treballadora amb categoria de metge, car la seva feina depèn dels metges, dels responsables de l’hospital, és a dir, dels polítics que regiren el nostre destí. A la Universitat, aquella universitat que s’ha menjat el neoliberalisme, això és el que ensenyo als meus alumnes: penseu. Suposo que, per això, interesso tan poc al sistema i se’m castiga tant.
Trobo a faltar al DF, al sabater, al llença sabates. Estarà a lo seu. Què és el mateix. Clar. Si no, estaria aquí. 

Com em va dir un amic meu, culte i llegit:  qui tingués dubte de continuar sent espanyol, ja ho hauria de tenir clar. Evidentement.
Ara falta que ens adonem que els alternatius estan col.laborant. Ara. Sempre. Cínics.