diumenge, d’abril 05, 2020

Decepcions (14) El compromís

"¿Cómo habría alguien de comprometerse con una institución que no se compromete con uno?", deia Richard Senneth en La cultura del nuevo capitalismo, llibre que, per altra banda, no m'ha satisfet gaire.
Jo, la veritat, sempre m'he compromès amb alguna institució que no s'ha compromès amb mi i, lògicament, amb aquella que sí m'ha valorat, m’ha tingut present i estimat. La institució, però, al final, és quelcom sense vida ni sentiments. Una institució hereta la suma, la mitjana podríem dir, dels seus membres. Aquest és el problema. Algunes persones, critiquen la institució, però fan baixar la mitjana.
Ben mirat, la meva experiència em faria tornar a formular el pensament de Senneth d'aquesta altra manera: "Com t’hauries de comprometre amb unes persones que no es comprometen amb tu?" I els que els fets no es canvien quan et donen la raó ni quan es forcen les interpretacions, no?
Al final, no caldria aclarir-ho, no he estat enfadat mai, ni sóc una persona rancuniosa, ni molt menys. No m’anima mai la venjança, això ho sé jo i ningú més pot saber-ho. Però quan es demana veritat, és serveixen fets. I si els fets no són veritat, són menys mentida que els contes. I la dignitat està en reconèixer les indignitats.

divendres, de març 27, 2020

Decepcions (13)

«Posiblemente cuando eres joven piensas que algo debe ser profundo solo porque es difícil y te falta la suficiente confianza en ti mismo para decir “esto es una memez.» A Francis Fukuyama ¿El fin de la Historia? y otros ensayos.

Sí, ja sé que he llegit molt tard aquesta obra, però qui em podrà criticar? Com sigui, cal preguntar-se com persones, per altra banda molt racionals i llegides -no sé si cultes-, s'enfonsen en la seva pròpia profunditat, cosa que bé podríem qualificar-la com a superificialitat. Qui els envolta, sovint s'enfonsen en la hipocresia. O no?

dijous, de març 19, 2020

Decepcions (12)

Timothy Leary ho va dir tan clarament en anglés que no caldria traduir-ho: «tune in, turn on, drop out»: "se coge la onda, se ve claro y se larga uno". I els que deien que t'estimaven, no triguen en obrir-te la porta. I la vida és així de marevellosa. Per sort. O per desgràcia. O per sort. O per desgràcia. O, o, o. o

dijous, de març 05, 2020

Decepcions (11)

"Marginarse no es fácil, aunque pueda parecer lo contrario", va escriure Luis Racionero a De qué van los 60. Afegir que "deixar que et marginis, sí que és fàcil", no seria menys cert.

diumenge, de febrer 23, 2020

El Déu de l'apocalipsi

"¿Qué hace el diablo cuando llega el apocalipsis? Se transforma en dios". De qué van Los 60, Luis Racionero.
I a partir d'aquí es podrien dir taaantes coses...
Paràfrasi: Si alguns impulsen l'apocalipsi, si intenten que tot vagi a pitjor, que els dolents siguin els altres, és perquè, no poden essent el diable, només poden regnar en l'infern. El temps, però, passa factura als melancòlics (i als pilotes).

dijous, de febrer 13, 2020

Decepcions (10)


Un empleado informático puede referirse a un colega elogiosamente diciendo que tiene “cero lastre”, vale decir, que está disponible para aceptar tareas extra, responder a situaciones de emergencia, o ser reasignado y reubicado en cualquier momento. Zygmunt Bauman, Vida de consumo

Les persones, efectivament, no són consumibles de la idea dels altres, no són instruments per a que alguns es pengin medalles. Com deia aquells llibre, cap medalla val la salut d'un infant. Cal ser miserable per pensar altra cosa.

divendres, de gener 17, 2020

La societat del cansament



Todos los esfuerzos por la vida conducen a la muerte. La sociedad del cansancio. Byung-Chul Han