dijous, juny 05, 2014

Quién fuera


Avui, de forma inesperada -i després d’un any molt trist i molt dur- han vingut unes alumnes ha “donar-me les gràcies” pel curs. No m’ho esperava. Els he agraït. No he pensat que m'ho mereixia. A l'institut, no.  Més tard, la cap d’estudis m’ha vingut a proposar que fes una assignatura el curs vinent perquè li han demanat. No ho puc acceptar perquè cal respectar les regles del joc. Després he marxat a casa. Fa una estona he tornat a sentir “Quién fuera”. He pensat en els meus amics. També en els que ja on hi són. He recordat la meva familia. He cntemplat la bellesa de la infantesa.

dimecres, abril 30, 2014

Absències

"A veces las voces que habitan tu ausencia me acompañan también así" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 95.
Quantes absències m'acompanyen. Aquella amiga del batxillerat a la que tant vaig estimar i que se la va emportar el cosmopolitisme; aquell amic de la Facultat, l'amistat del qual va ser anorreada per la pobresa mateixa. Però el record seu segueix poblant la seva absència. Cadascú ja sap qui és.

divendres, abril 25, 2014

La traïció i l'abandonament

"En la Reserva no anida serpiente de cascabel, sino abandono" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 57.
"Aprende algo de i abandono -algo nuevo. No sigas traicionándote" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 95.

divendres, abril 18, 2014

El sentit de la vida

"Diría que aquellos fueron días felices recordando tantas cosas olvidadas, recuperando aquel antiguo placer de estar solo y vivir una vida inventada" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 126.
Preciós i profund. Això és la vida

dilluns, abril 14, 2014

L'únic heroisme

"El único heroísmo que conozco, decía el abuelo, es el de aguantar donde se está y conservar la calma -saber tragarse el miedo. Todo lo demás no son sino palabras. tan vacías como patria o revolución -y no le interesaban las palabras que conjugaban así de fácilmente el matar y el morir, la gran estafa" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 130.
Efectivament, tanta mentida en la patria, tanta estafa en la revolució. I mentrestant la vida passa, i la propaganda no para d'augmentar.

dijous, abril 10, 2014

Transformar la realitat


"Siempre ha habido hombres para quienes la resurrección puntual del sol cada mañana no conseguía alimentarles de esperanza cuando llega el momento en el que inclina su rostro la tarde -y decididamente sienten miedo, se llaman entonces, se van congregando, han buscado armas, caballos, tienen un jefe; ya son una horda en marcha. Occidente  está hecho de hombres así -empeñados desde siempre en la conquista del oeste, buscando alcanzar finalmente ese punto imposible donde se encama el sol" Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 209.
Anomeneu-los alternatius, si voleu. Incapaços de viure la seva vida es dediquen a intentar anorrear la dels altres sota l'excusa de transformar la realitat.

dijous, abril 03, 2014

Vida equivocada

"Pero ¿quién podría atreverse a decir que no ha vivido equivocado?". Morey, M. (1994). Deseo de ser piel roja. Barcelona. Anagrama, p. 210.
Certament, viure equivocat no és una equivocació. Un gran i bonic llibre de Miquel Morey. Molt millor del que m'havia semblat.
Fem una aforisme, doncs: "Quan Miquel Morey es va preguntar si algú podía atrevir-se a dir que no ha viscut equivocat, s'equivocava: viure equivocat no és una equivocació sinó simplement viure".