dilluns, d’agost 22, 2011

Homenatge a Enric Valor

Aforismes
Els que pensen que el coneixement caduca molt ràpidament, esotèrics com són, actuen com els brokers de la borsa i sovint provoquen fallides artificials. Ben mirat, és la lògica de la moda posada en valor.

L'honradesa fou el valor de l'Enric.

La seva vida fou una fàbrica de pensar en valors.

El seu interès, valorat empíricament ens fa aparèixer com aprenents.

Jugant amb el seu nom (amb la tècnica de El Criteri)
Enric Valor
Enric Volar
Ric Volaren
Enric Lab(v)or

dijous, d’agost 18, 2011

Teoria i pràctica

Aforisme progressiu:
Entre la teoria i la pràctica sempre s'interposa la realitat
Entre la pràctica i la teoria sempre s'interposa la ignorància
Entre el primer i el segon aforisme, sempre s’interposa la paraula “sovint”.

diumenge, d’agost 14, 2011

Demòcrata

Era un demòcrata tan radical que sovint per ser radical havia de deixar de ser demòcrata

dimecres, d’agost 10, 2011

Anna Rubiés i Monjonell: El compromís pedagògic (4)

Rubiés escriptora. La comunicació
Passats els anys d'intensa formació, d'observar i associar-se, Anna Rubiés sent la necessitat de comunicar els seus coneixements i les seves experiències. N'és un important exemple l'Escola d'Estiu de 1932, on consagrà tres lliçons a l'aplicació del mètode Decroly. Ja el 1929, però, havia explicat la seva visió de les idees pedagògiques del belga, fruit, en una part, de la seva llarga estada a Brusel·les el 1926 i, per altra part, de l'aplicació que pels volts del 1928 feu en una escola unitària; aquesta experiencia la narrà en un article publicat a la Revista de Pedagogía  amb el títol "El método Decroly: un curso-ensayo en una escuela nacional".[1] Un any més tard publicava l'article "Aplicación de los centros de interés en la Escuela Primaria". A aquest article seguiren d'altres que reflectien el dia a dia de la feina que portava a terme: "Experiencias didácticas", el 1933[2];  "Desde la escuela de Párvulos", el 1936 o "La psicología infantil en el aprendizaje de la lectura", el maig del 1935. A partir del 1935 i fins el 1938, com a mínim, no trobem cap article més de l'autora a la Revista de Pedagogía..
Però és sens dubte en el llibre Lectura-escriptura global. Quatre anys d'experiències on més extensament ens explica la seva visió del mètode i les seves vivències amb ell en el Grup Escolar Ramon Llull. I és en aquesta obra on Anna Rubiés es mostra com una persona crítica, on no amaga els problemes que tingué en la seva aplicació i on, d'una manera humil i sincera, també explicita les seves preocupacions.
Però, a més a més d'explicar les seves aportacions i pràctiques decrolianes, Anna Rubiés demostra també el seu interès per la literatura infantil, i, especialment, per tot els aspectes relacionats amb la lectura, en la línia de l'interès i la importància que l'Escola Nova Catalana atorgava a les narracions en la formació humana. En aquest sentit, destaca l'article del 1934, Biblioteca Escolar Ramon Llull. Contes per infants de 6 a 7 anys.
També mantindrà l'estimació per l'Alt Empordà, la terra on va nèixer, que la recordaria  en articles com  La comarca de l'Empordà, una monografia apareguda el 1960, o el treball que presentà als Jocs Florals de l'Empordà  un any més tard, on tractà l'aplec de Sant Baldiri. La dedicació a la seva terra li valgué el Premi Doctor Pi Figueras el 1958, premi atorgat per l'Institut d'Estudis Empordanesos.
A més a més de les seves aportacions a la Revista de Psicología y  Pedagogogía  a la Revista de Pedagogía, cal no oblidar que el seu compromís amb l'escola catalana i la renovació pedagògica queda plasmat en les seves publicacions al Butlletí de l'Associació Protectora  de L'Ensenyança Catalana, publicació on la signatura de Rubiés era asídua.

[1] RUBIES, Anna, (Febrer 1928). El método Decroly: un curso-ensayo en una escuela nacional. Revista de Pedagogia, núm 74. Com podem veure, l'article es publica el febrer del 1928, la qual cosa sembla indicar que l'experiència que narra és anterior al 1928.
[2] Aquest escrit també es publicà el 1934 i es pot consultar a la bliblioteca de Barcelona. L'article, en realitat, és anterior al 1933 doncs ja al novembre del 1932 la Revista de Psicologia i Pedagogia es feia ressó publicant una recensió, feta per la pròpia autora, de l'escrit

dilluns, d’agost 08, 2011

Anna Rubiés i Monjonell: El compromís pedagògic (3)

Bola M. i Esteruelas, A.(1999). Anna Rubiés i Monjonell: el compromís pedagògic. A Vilanou, C. i Heras, P. (Coords), (1999). Pedagogia amb veu de dones. Barcelona: Universitat de Barcelona.


Introductora  del mètode Decroly. L'associació
Però la figura i el nom d'Anna Rubiés romandrà en la història de la pedagogia catalana al costat sempre d'Ovidi Decroly i, en certa mesura, ombrejat per ell. Alguns l'han considerada com la vertadera introductora del mètode global i dels centres d'interès a casa nostra[1]; Joaquim Ventalló, com la figura més gran de la pedagogia catalana dels anys vint, argumentant la seva gran aportació a l'implantament definitiu de l'Escola Activa a Catalunya. Respecte a la seva relació amb el mètode Decroly, el cert és que no podem parlar d'Anna Rubiés com la descobridora a Catalunya del director de l'Ermitage. Tal i com ha afirmat  Jordi Monés, abans que ella, Ferrer i Guàrdia havia mantingut relacions amb el pedagog belga[2]. També Joan Bardina havia conegut l'experiència decroliana en els seus viatges per diversos països europeus. Tampoc podem oblidar l'aplicació del centres d'interès per part de Palau i Vera al Nou Col·legi Mont D'Or el 1912 o, a partir del 1914, a l'Escola de Bosc que dirigia Rosa Sensat. Però el fet  innegable, és que ella fou la mestra que va aplicar més completament el mètode a Catalunya.
Però no només es dedicà a posar en pràctica el mètode Decroly. Com ella mateixa deia, s'inspirava en el mètode, però no l'aplicava mecànicament: "Sentit eclèctic. (...) No s'han de rebre amb prevenció les innovacions pedagògiques, però no s'han d'acceptar de bones a primeres, poden establir-se classes d'assaig".[3] I ella sabé donar exemple. Com a persona estudiosa i preocupada que era, coneixia prou bé el mètode Montessori, ja que havia pres part en els cursos de la Diputació de Barcelona. La mestra de Port de la Selva admirava Maria Montessori per ser una dona que havia creat un mètode i que l'havia experimentat. A l'Anna Rubiés l'agradaven les persones que "habían actuado personalmente en la escuela"[4] (1938: p.7), com el propi Decroly, Cousinet o Sergers, autors que, a més a més, havien donat a conèixer el mètode de la globalització o de la lectura global.
Ovidi Decroly (1871-1932), que fou metge i pedagog belga, és conegut per ser el creador dels centres d’interès (integració dels coneixements en conjunt ordenats respectant les motiviacions i interessos dels infants) i del mètode de lectura global (objectes i fenòmens percebuts de manera general i relacionats entre ells per a la captació d’una imatge visual que permetrà el particular i l’abstració). Aquest sistema d’ensenyament ideovisual va ser molt apreciat en la Catalunya republicana, i especialment per Anna Rubiés. Apreciava molt la idea segons la qual una la prematura comprensió conduïa a una més fàcil mecanització; importància de l’atenció, de la memòria, l’estructura de la imatge sonora; la lectura global com a facultat globalitzadora;  el coneixement de la funció sincrètica; i, lògicament, la lectura i escriptura pràctica del mètode Decroly com un dels més naturals (donat que aquest autor l’entenia com un mecanisme natural de l’infant), lúdics i fàcils.
La lectura global, entesa com l’establiment d’una estreta relació entre la parla i l'escriptura, dóna flexibilitat prematura al pensament infantil per a associar idees i per activar l'expressivitat, en forma d'escenificació i, per tant, com a  motivació per a la lectura. D'aquesta manera queda associada als centres d’interès.
Pel que fa a l’edat del començament de la lectura global, les conclusions dels estudis que Decroly realitzà amb infants retardats, justificaren la idoneïtat de l'aprenentatge de la lectura a partir dels cinc anys. Lluny de fer-nos pensar que és una edat massa primerenca, Rubíes mai no perdé de vista la necessitat d'evitar contrariar la naturalesa de l’infant i de no sobrecarregar-lo  de feina a l’escola. Ella com ningú sabé impregnar-se d'aquest esperit i organitzà els pàrvuls amb activitats no orientades a la instrucció ni a la restricció de la llibertat d’acció dels infants. Exemples d’aquesta intenció es manifestaren en activitats com dances, cants rítmics, converses, recitacions, jocs lliures, dibuix lliure o lliçons del silenci. També s’orientà cap a un sentit salutífer i pragmàtic en organitzar activitats com fer gimàstica a l’aire lliure, exercicis de vida pràctica com a preparació per al treball i la promoció d’hàbits d’higiene.
Fruit dels estudis i experiències, Anna Rubiés anava avaluant, dia a dia, la posada en marxa de la lectura global. Els resultats d’aquestes valoracions es publicaren el novembre de 1933 a Revista de Pedagogia., publicació que des de Madrid divulgarà els principis renovadors de  l’Escola Nova.
Cal fer també esment a l’escriptura global, que Rubiés usà de manera acurada tenint sempre present les línies de Decroly i usant els quaderns de Rosa Sensat i algunes tècniques de Montessori, com la del silenci. En la pràctica, aquest tipus d'escriptura adoptada per Rubiés es concretaba en la cal·ligrafia lliure i personal, i no seguint uns models preestablerts; l'adquisició d'una lletra personal, sense la necessitat de corregir la grafia,  amb l'objectiu de potenciar l’autocorrecció en l’infant. Lògicament, com proposava Decroly, tot el material de pàrvuls s’havia de fer a l’escola.
Rubiés amb el seu esperit obert i ampli de mirada, a més d’estudiar i seguir Decroly, va seguir amb interès tots aquells estudis relacionats amb la infància. Aquest és el cas de les doctrines de Stern, que estudià les fases de l’adquisició del llenguatge: substantivació, acció i relació, o de Bülher, Freinet, Piaget, Delacroix, i la influència que l'afectivitat exercia sobre l'associació d'idees, seguint el també admirat Claparède.
Si el 1936 inaugurava una època fosca, la seva arribada a Barcelona el 1916 deparava una centúria d'optimisme fruit de la feina que Manuel Ainaud havia ja projectat en els gloriosos anys de l'Ajuntament de Barcelona i que la República acabà de culminar. Així, el mateix any de 1931 s'inauguraven onze grups escolars, i entre ells el Grup Escolar Ramon Llull del que ella seria l'ànima, la companya, la directora. És aquest mateix any quan és forma un equip format per totes les mestres parvulistes, auxiliat pel Seminari de Pedagogia comandat per Joaquim Xirau. El grup de treball, anomenat Per la metodització de la lectura global, rebia, en efecte tot el suport de la Universitat[5], col·laboració sense la qual, segons paraules de la directora, no hauria permés la posada en marxa del mètode: "Nuestro trabajo de Seminario, sumado constantemente al hacer de la escuela y en convivencia con el niño, han culminado en algo concreto que sin eufemismos podríamos llamar la plasmación del método en nuestro país, cuya exposición resume este librito".[6]
El nomenament de Rubiés com a directora  del Grup Escolar Ramon Llull li escaigué prou bé a una persona que de per si era diplomàtica, però que sabia manar i sabia fer treballar amb delit. El càrrec l'exercí amb responsabilitat i dedicació, sabent situar-se en el lloc que per funció li corresponia, però que mai no va impedir-li implicar-se en la tasca acadèmica i educativa de tota l'escola. Observaba, associava i comunicava a les companyes allò que plantejava problemes; és a dir, ella era, en la seva tasca diària, el model viu de la metodologia decrolyana. Però també era conscient de la necessitat de fer als i les mestres els protagonistes de l'escola com ho demostra, entre d'altres molts detalls, el fet que en les reunions que es feien cada dia fés llegir algun diari de les mestres.

[1] Vegeu MONÉS, Jordi: El Pensament Escolar i la Renovació a Catalunya. 1933-1938. Barcelona: Editorial La Magrana, 1977, p. 242
[2] Relacions que, evidentment, no es degueren, com addiu Monés, a l'interès de Ferrer per a crear una escola de formació de mestres, doncs l'Escola Moderna mai no disposà de cap Escola Normal ni res que se li semblés. (1977: 241-242)
[3] Aquesta opinió, junt amb la dels altres directors i directores dels Grups Escolars del Patronat, formen part de les respostes a unes enquestes. Estan recollides al Servei de Documentació Pedagògica de L'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Nosaltres citem a partir de DOMÈNECH I DOMÈNECH, Salvador: Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 329.
[4]  RUBIES, Anna, (1938). Lectura-escritura global. Cuatro años de experiencias. Barcelona: Casa Editorial Bosch, 1938, p.  7.
[5] Cal recordar  que Emili Mira , aleshores professor del Seminari de Pedagogia, va fer un test amb Thurstone que el propi Decroly havia aplicat i del qual va fer una comunicació al II Congrés Internacional de Psicotècnia celebrat a Barcelona.
[6] RUBIES, Anna: Lectura-escritura global. Cuatro a–os de experiencias. Barcelona: Casa Editorial Bosch.  1938, p. 10.

dissabte, d’agost 06, 2011

Anna Rubiés i Monjonell: El compromís pedagògic (2)

Bola M. i Esteruelas, A.(1999). Anna Rubiés i Monjonell: el compromís pedagògic. A Vilanou, C. i Heras, P. (Coords), (1999). Pedagogia amb veu de dones. Barcelona: Universitat de Barcelona.

El camí cap al mestratge
Vuitanta dos anys abans, la vila empordanesa de Port de la Selva veia nèixer Anna Rubiés i Monjonell: era l'últim dia del mes de maig de 1881, i arribava al món essent també la última de cinc germans, fet que, com sol ser habitual, l'atorgà un sentit de la responsabilitat personal en participar en l'educació familiar. Destacà també per la seva introversió, mirada personal cap endins, que la féu afeccionar a l'estudi i a la lectura, i, més tard, al millorament  de l'ensenyament de la Catalunya de principi de segle.
La seva reconeguda afectuositat cap els altres li aportà  la qualitat necessària per tenir l'èxit en les empreses pedagògiques que endegà, així com la seva austeritat li reservà les energies necessàries per a mostrar-se sempre com una dona enèrgica i coratjosa, amb un profund esperit de recerca i innovació.
 L'any del desastre colonial acabava la carrera de mestra. Comptava aleshores amb disset anys i començava la seva peregrinació per diverses escoles repartides per tota Catalunya: Caçà de la Selva, on donà les seves primeres classes; Llagostera, on adquirí una plaça d'interina,  Lleida , Girona, fins que el 1916 s'instal·là definitivament a Barcelona.
Ja a Barcelona, repeteix l'experiència que havia dut a terme en una escola unitària de Girona, i també en aquesta ocasió prova de dividir l'escola unitària del carrer Mendizàbal en seccions, amb la intenció d'ajustar-se més al procés d'aprenentatge dels seus alumnes. Novament posa de manifest les seves ànsies de millorar l'ensenyament i la necessitat d'investigar i innovar. Malgrat  aquestes ànsies no perdrà mai un afany crític.
Anna Rubiés se situa en la línia de la renovació pedagògica catalana amb totes les seves conseqüències. Ella entengué el magisteri, i, en general el treball pedagògic, com un sacerdoci, com abans ho havíen entés Flos i Calcat, Joan Bardina, Pere Vergés o Rosa Sensat, per citar-ne només alguns protagonistes de prestigi. La seva dedicació a l'escola començava a les vuit del matí i finia a les deu de la nit. Si mai no va escatimar cap esforç és perquè l'energia li vessava.
El compromís de Rubiés amb la pedagogia i l'ensenyament no parà de crèixer. Així la trobem com a membre de l'Associació de Mestres Barcelonins des del dur any de 1923 fins el trist de 1936. Mestrestant, formarà part del Consell de Cultura de la Generalitat republicana dedicant les seves energies, com a única dona, a la Ponència d'Ensenyament Primari juntament amb Manuel Ainaud, Cassià Costal, Miquel Santaló i Joan Delclós. Són anys en què el seu nom apareix lligat a les escoles d'estiu, a les revistes especialitzades, al Congrés de "La Nova Educació" a Niça el 1932, però també a les Colònies d'aprenentes que es feren a les Franqueses del Vallès l'estiu de 1932, on participà activament, com a directora i com a organitzadora.[1]
Com a mestra de mestres que fou, irradià el seu entusiasme i els seus coneixements als seus companys i companyes de feina. Així, tal i com ens explica Monés (1977: 243), formà una comissió assessora juntament amb Frederic Doreste, per tal d'auxiliar l'escola que dirigia Bernat Sempol que treballava segons els mètodes d'interès i que també havia treballat amb Anna Rubiés al Grup Escolar Ramon Llull.. L'escola s'obrí arran del curset que sobre Decroly es realitzà a l'Escola d'Estiu del 1935.


[1] Aquesta colònia s'inaugurà el setembre del 1932 segons Navarro, Ramon: L'educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 237.

dijous, d’agost 04, 2011

Anna Rubiés i Monjonell: El compromís pedagògic (1)

Bola M. i Esteruelas, A.(1999). Anna Rubiés i Monjonell: el compromís pedagògic. A Vilanou, C. i Heras, P. (Coords), (1999). Pedagogia amb veu de dones. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Anna Rubiés i Monjonell ha estat una de les mestres que més ha aportat en el primer quart de segle a la pedagogia catalana i a la renovació pedagògica i de l'ensenyament a Catalunya. Fet que encara cobra més importància en el context d'una època en què els prejudicis es feien present en la majoria dels àmbits de la vida. Ella, malgrat tot, treballà per l'emancipació de la dona, com d'altres mestres catalanes, posant de manifest la íntima connexió entre el feminisme i l'Escola Nova. Feina que sempre portà a terme d'una manera silenciosa, però constant, i aconseguint un nivell professional i personal que li han valgut un lloc, amb justícia, entre els personatges més importants de la renovació pedagògica catalana.

El camí cap al mestratge en temps de renovellament. La observació
La història de la renovació pedagògica catalana és una història necessàriament injusta. Pedagogues i pedagogs, psicòlogues i psicòlegs, mestres innovadores i preocupades, totes i tots  insignes, acabaren per eclipsar altres personalitats que, en d'altres circumstàncies, hauríen rebut una atenció important i un reconeixement merescut en la nostra memòria col·lectiva. I si això és cert, no és menys veritat que sense aquestes altres personalitats, la nostra renovació pedagògica, en un sentit prístin, bucejaria encara pels abismes del desconegut.
És en aquest sentit que Anna Rubiés i Monjonell, una de les moltes dones que s'entregà amb totes les forces, i els vuitanta dos anys que la vida li va concedir, al renovellament de la pedagogia i a crear lectors i lectores seguint el somni que l'Escola Nova havia forjat des de finals del segle XIX i que ella mateixa veuria morir en els anys de la medievalització de l'ensenyament en la dictadura. Foren anys durs per a una dona que s'havia entregat a la pràctica i perfeccionament d'un mètode progressista com era el d'Ovidi Decroly, una dona sobre la qual recaigué la mirada del poder adoptant la forma de la depuració. L'Anna tingué sort: no va ésser apartada definitivament de l'exercici del magisteri. Amb data de vint i cinc de l'onze del 1940, el Boletín del Ministerio de Educación Nacional (BOMEN) publicava el trasllat forçós fora de Catalunya, el més dur dels trasllats per a una mestra que voltaba el seixanta anys. De res serví el recurs presentat el dinou de gener del mil nou cents quaranta tres, perquè la sanció fou confirmada per a cinc anys.[1]
Més tard, segons ens explica Montserrat Costa i Via[2], l'amargor provocada per l'exili català es pogué alleugerir en ésser destinada a Tortosa, primer, i a El Masnou, més tard. Però el pas del temps, i l’obscuritat que els acompanyà, van deixar la seva emprempta inesborrable en el seu caràcter. Malgrat tot, el temperament de lluitadora infatigable, que mai no l’abandonà, va aportar-li les forces necessàries per a continuar endavant amb el mateix esperit viatger que demostrà durant tota la seva existència. Temps enrera, en el viatge a la ciutat de Gènova, on havia conegut el poeta i diplomàtic Josep Carner, ja havia  havia fet palès el seu esperit lluitador en superar un atac de cor. Les seves ànsies viatgeres i vitals les tornà a posar de manifest en el que seria el seu últim viatge, aquesta vegada amb destí a Mallorca, quan ja contava vuitanta anys i estava propera a la malaltia que la portaria  a la mort el març del 1963.

[1]  Les dades sobre la depuració d'Anna Rubiés i Monjonell es poden consultar a la pàgina 199  del llibre de GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep i MARQUÉS I SUREDA, Salomó: La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1943). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996.
[2] COSTA I VIA, Montserrat: Estudi de l'obra d'Anna Rubiés.  Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1971. 

dimarts, d’agost 02, 2011

Vida plena


Quina vida més plena la meva si l’hagués viscut exactament com la recordo.