dissabte, de juliol 27, 2013

No pot haver independència amb colesterol

Catalunya té obstruïdes les venes que li aporten l'oxigen a la sang. Catalunya ha menjat massa greix, ha estat massa en contacte amb tot allò que li disminuïa la seva salut, que l'engreixava. Catalunya té colesterol. Colesterol a la seva política, triglicèrids en els seus polítics; massa porc en els seus projectes, massa mantega en els seus concerts. Catalunya té obstruïdes les venes. Catalunya té colesterol. I ens volen fer creure que la raó es troba en la gran quantitat de xoriços que hi ha a Espanya, com si a Catalunya no existissin els xoriços, com si els polítics catalans no haguessin engreixat el porc.
En aquestes condicions, la independència serà una festa de la matança sense límit. El neoliberalisme català s'ha venut el país i ens volen fer creure que ens l'han robat.

dimecres, de juliol 24, 2013

“Quan es treballa es pateix i no es té temps de pensar...” Levi, Si això és un home, p. 73
Com, aleshores, refiar-te de tots aquells que no paren de treballar? La única revolució possible és la que t'allunyi dels que treballen més del compte.

divendres, de juliol 19, 2013

Ignorància del menyspreu

Sovint qui menysprea tot allò que ignora, fineix ignorant tot allò que menysprea.

dimecres, de juliol 17, 2013

El vici del poder

"(...) ¿por qué un hombre normal, o aparentemente normal, acepta el poder, vivir preocupado de la mañana a la noche, etcétera? (...) Sin duda, porque dominar es un placer, un vicio" (Cioran 1996: 24). 
Potser Cioran no té raó. Si vas a fer una xerrada (els que us flipeu amb les vostres avorrides xerrades) i el polític de torn, o el "poderós", que t'ha convidat et pregunta que n'opines d'aquesta cita (que no te la preguntarà perquè són carn de La Vanguardia, l'Ara o El Punt o qualsevol altre constructor de la gran mentida) t'apressaràs a dir que no; signe inequívoc de que la cita parla també de tu.

No serviu al ciutadà, us feu palles amb el poder.

diumenge, de juliol 14, 2013

La política

“La política es el arte del diagnóstico que sabe localizar las negatividades allí donde están” (Henry-Levy, 1978: 99)

I importar-les. I internalitzar-les.

divendres, de juliol 12, 2013

Aneu a pastar, rumiants!

Ara el veig militant a ERC (anava a posar Esquerra Republicana, però en no ser ni esquerra ni republicana he preferit posar les sigles per tal d'identificar clarament que em refereixo a un partit polític, que així resulta més clar), ara ja milita a CIU; on no l'he identificat mai és en un ofici. I és que els partits no poden substituir al SOC. Aneu a cagar!

dimecres, de juliol 10, 2013

El proletariat

“El proletariado en el poder és ràpida y necesariamente la farsa siniestra de los tanques en Budapest y Praga” (Henry-Levy, 1978: 94).

dilluns, de juliol 08, 2013

Fer classes per trastornar

Escrivia Cioran: "No, yo creo que un libro debe ser realmente una herida, debe trastornar la vida del lector de un modo u otro. Mi idea al escribir un libro es despertar a alguien, azotarle". Cioran, E. Conversaciones. Tusquets editores, 1996, p. 19. 
Certament, els llibres de Cioran representen alguna cosa pel lector, malgrat quedin pocs lectors pels llibres de Cioran. Entre els acadèmics (parlar d'intel·lectuals ja fora una altra qüestió) la lectura és purament instrumental; es llegeix per a fer negoci, ja sigui material o simplement prestigiar-se. Però el que més m'agrada d'aquesta cita de Cioran és que es pot aplicar a les classes; és l'estil que pretenc. No vull ensenyar, no en tinc tanta pretensió, simplement intento remoure, trastornar la vida de l'estudiant: la resta, la poden trobar en els llibres. Potser és per aquesta qüestió que, de vegades, alguns professors m'han preguntat: "Però que fas a les classes?" després que algun alumne l'hagi parlat bé de mi. "No expliques el temari?". De vegades en sabem tant poc que hem d'explicar el que sabem.
Els marxistes, però, com els dogmàtics, fugen.

divendres, de juliol 05, 2013

Wert no podrà fer bona Rigau (només faltaria)

Ara que tinc cinc minuts i ho puc escriure no ho puc deixar de dir: a CIU (i qui diu CIU diu molts altres partits que, al capdavall, s'assemblen) l'ha anat de perles l'enrenou Wert. Hi ha algú que ho està fent pitjor que la consellera d'educació. No ens enganyem, consola, però la destrossa de l'educació l'està enllestint CIU. Quan arribi la llei Wert ja no quedarà res. Nosaltres, però, de concert en concert. I així ens va.


No vull donar més pistes perquè, la veritat, gaudeixo comprovant l'ignorància dels savis. 

dilluns, de juliol 01, 2013

Els pobres haurien de suspendre per demostrar que aprofiten la beca

Existeix el concepte d’una educació mínima i una educació complementària, però no sabem d’on prové aquesta diferenciació. Haurà existit sempre. Tampoc sabem fins a on ha de ser mínima l’educació mínima, perquè la resposta pressuposa que arriba un moment en què ja no cal educar-se més. Això és el que sembla deduir-se de la diferencia obligatòria-postobligatòria. Curiosament, a la diferència entre obligatòria i postobligatòria se li sol associar la qüestió de l’esforç, que sol tractar-se com si fos un concepte clar i diàfan. I no ho és. El concepte de meritocràcia actua de criteri per a distingir als dogmàtics i als ignorants. I els mentiders o funcionaris, jubilats o no, al servei del que hi ha. Cada vegada que algú vincula atorgar la possibilitat d’una educació mínima i suficient per a alguns, negant la possibilitat d’una educació màxima amb el concepte de meritocràcia el que està fent és mostrar la seva ideologia fent-la passar per la seva ciència. Sovint la seva ciència és la seva ideologia, però reportant beneficis i aplaudiments, ja n’hi ha prou. És aquest el cas de Wert i d’alguns altres que, acostumats al privilegi i a generar desigualtat, es pensen que els acompanya la ciència. El mèrit té uns condicionants, ens agradi o no, anar en contra no fa que es venguin més llibres. Tot el contrari. Si sabem que els l’economia de les persones és un condicionant important i que els pobres han de fer més esforç, algú hauria d’explicar perquè es demana una nota més enllà de la superació dels estudis. La nota la posen els que són més rics que els estudiants.

Resumint
Quan és suficient l'educació?
No ens interessa que "els pobres" s'eduquin més, ja que a casa no ho fan?
Ser pobre obliga a fer més esforç
Un becat que aprova no es mereix la beca (potser hauria de suspendre)