dissabte, de març 26, 2016

Abstencionisme polític


És una afirmació banal, superficial i infantil. Que funcioni la fa, a més a més, criminal; la situa en la línia de la corrupció política, no de la corrupació econòmica, no; de la corrupció ideològica, de la que té per objecte i misèria el poder. En efecte, l'afirmació del desinterès del poble per la polìtica basada en la seva abstenció en les eleccions és banal, superficial, infantil, criminal i corrupta. Tindrà raó aquell filòsof que més que més que sorprendre's per l'abstenció política queda astorat per la constància cívica "en el nombre elevat d'electors que segueixen mobilitzant-se per triar entre els representants equivalents d'una oligarquia d'Estat que ha ostentat tantes proves de la seva mediocritat, quan no de la seva corrupció" Queda dir. Queda escrit. Quan algú es queixi de l'abstencionisme polític, agafeu la vostra cartera i el vostre cervell: o us robarà la pasta o us espatllarà les idees. Sempre us queda la possibilitat d'enviar-lo a la merda, amb tota l'educació possible que, per altra banda, no es mereix. Després, si en teniu, feu-li un petó ben fort als vostres fills. O dos.

dijous, de març 24, 2016

Algú ho hauria d'explicar (II)

Fa uns dies vaig llegit la notícia que deia, més o menys, que "Oriol Pujol acceptaria anara a la pressó a canvi de que la seva dona sigui exonerada". No ho entenc. Algú m'ho hauria d'explicar. Significa que la seva dona és culpable o innocent, sospitosa o no sospitosa. Perquè si no ho és, lògicament no ha de tenir problemes. Com sigui, em sorprèn que Oriol Pujol hagi tingut un càrrec tant alt en un partit del que va sortir "amb el cap ben alt". Sentint-lo el dia que s'en va anar vaig pensar: "quin tràngol". Ara sé per què. El seu partit continua governant. I ens portarà a un país nou.
Algú ho hauria d'explciar perquè no penso perdre ni un segon en cercar lainformació per entendre la peli jo sol. Em quedo amb la impressió.

dissabte, de març 19, 2016

Algú hauria d'explicar

A veure si ho entenc. A la universitat abans existia una primera i una segona convocatòria. Si un alumne suspenia es presentava a la segona convocatòria. Algú, preferiblement un idiota, hauria d'explicar la raó per la qual a la universitat els alumnes que suspenen la 1a convocatòria (ara anomenada "avaluació") es presenten a segona convocatòria (ara anomenada "reavaluació") i la nota consta en la mateixa acta. Ja de pas, algú hauria d'explicar perquè la reavaluació es fa una vegada començada les classes, perquè no hi ha aula assignada. I tantes altres coses.

dissabte, de març 12, 2016

L’Escola del Bosc cent anys després. Allà on Rosa Sensat va sistematitzar la seva pedagogia

Ja posat també vaig publicar altre article sobre la masnovina Rosa Sensat. Us poso el resum. El podeu consultar i llegir aquí.

El 8 de maig de 1914 va començar a funcionar l’Escola del Bosc del Parc de Montjuïc, una iniciativa pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona per tal de millorar i enfortir la salut dels infants. Es van obrir dues seccions, una de nois i una altra de noies, situant-se Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) al capdavant de la segona. De fet, allà –a l’Escola del Bosc, una escola a l’aire lliure– Rosa Sensat va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, sobre la base dels principis pedagògics del naturalisme i del vitalisme que donaven un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel•lectual i social dels infants. Tot partint de la idea que educar significa vivificar (és a dir, donar vida en tots els àmbits o esferes), Rosa Sensat va proposar una pedagogia renovadora, activa metodològicament i compromesa socialment, que ha estat un referent de primer ordre en el moviment de renovació pedagògica que Catalunya ha viscut en les darreres dècades.

dissabte, de març 05, 2016

Rosa Sensat, una mestra d'avantguarda

La gran obra pedagògica de Rosa Sensat, l’Escola del Bosc, va néixer el 8 de maig de 1914. Era alhora una institució higiènica i un espai d’assaig dels valors de l’avantguarda pedagògica. Arribada la Segona República, la fundadora va voler convertir-la en el model per a la renovació de l’ensenyament.
L'article que vaig escriure per la revista Barcelona, Metròpolis amb C.V el pots trobar aquí.