dimarts, de març 29, 2011

Bastir un programa educatiu no és vestir

Confiava, digue-li innocència o digue-li deseperació, que amb CIU podía aplicar-se una mica més de sentit comú a l'ensenyament del nostre país. Jo ho he dit, innocència i deseperació. Però això és pitjor, qui ens ho hauria de dir, que amb Maragall. La consellera Irene Rigau, on ha estat visquent els últims anys? Apart de la tonteria que se li va acudir sobre la motivació del professorat, ara, com si el país no tingués cap problema en ensenyament, la consellera Rigau reivindica l'ús de l'uniforme a l'escola; abans, però, demana que les escoles reflexionin sobre el tema.
Es tracta, senyors polítics, de bastir un programa educatiu. Bastir, certament, sona com vestir, però és radicalment diferent. Per si els millors no s'han enterat.

dissabte, de març 26, 2011

Els experts

"(...) la nostra societat afavoreix la multiplicació d'experts sense experiència i ignora l'experiència de qui no té títol d'expert" Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Barcelona: Edicions La Campana, pàgina 12.

dijous, de març 24, 2011

És Artur Mas Felip V?

Llegeixo:
"En un documento publicado en 1996 por los servicios de estudios de la OCDE, Christian Morrison indicaba con una notable claridad y un cinismo cruel cómo los gobernantes tenían que hacerlo. Una vez examinadas algunas opciones irrealizables, el ideólogo de este organismo de reflexión estratégica del capitalismo mundial continuaba: " Después de esta descripción de medidas arriesgadas, se pueden aconsejar, por el contrario, numerosas medidas que no crean ninguna dificultad política, (...). Si se les disminuyen los gastos de funcionamiento a las escuelas y universidades, hay que procurar que no se disminuya la cantidad de servicio, aun a riesgo de que la calidad baje. Se pueden reducir, por ejemplo los créditos para el funcionamiento de las escuelas o las universidades pero sería peligroso restringir el número de alumnos matriculados. Las familias reaccionarán violentamente si no se matricula a sus hijos, pero no lo harán frente a una bajada gradual de la calidad de la enseñanza y la escuela puede progresiva y puntualmente obtener una contribución económica de las familias o suprimir alguna actividad. Esto se hace primero en una escuela luego en otra, pero no en la de al lado, de tal manera que se evita el descontento generalizado de la población.

"Mentrestant.... La Generalitat frena el control de qualitat de l’educació obligatòria. Mentre reduim els recursos per l'ensenyament públic sense que "se note el cuidado", la lluita contra el fracàs, programàtica de CIU, amb l'impuls de la política educativa que està fent el govern dels millors, no aconseguirà res efectiu, excepte amagar, pels mitjans que sigui, el fracàs escolar.
Espero que di això no estigui prohibit donat que està "prohibido hablar con la prensa". Un blog no és prensa. Dic jo.

divendres, de març 18, 2011

A propòsit de les nuclears


Som propietaris de la nostra vida, però només usufructuaris del món i, no obstant, actuem com usufructuaris de la nostra vida i propietaris del món.

diumenge, de març 13, 2011

L’enveja mata


Aforisme 413:
Era tan envejós que el dia que anà a un enterrament es morí.

PD. No cal dir que l'enveja és un dels gran defectes que tenim les persones i sol ser proporcinal a l'ego.

dimarts, de març 08, 2011

Diari d'un (anti)progre desconcertat

Últimament està de moda riure’s dels "progres". Ja em diré alguna cosa. No em sorprèn, la veritat. aquesta actitud. Si em sorprèn, en canvi, que la ironia que s'utilitza sigui tan semblant a la que s'usava en el tardofranquisme, que és el franquisme que jo més vaig conèixer. S'ha posat de moda, en un context de passotisme de la justícia social, i mentre molta gent s'ho passà molt malament (més d'un 25% de pobres a Catalunya) sortir de l'armari, de l'ideològic, i qualsevol opina de tot. Alguns, fins i tot, posen verd a Santi Santamaria (SS, ja ens entenem), parlant de cuina, quan, segurament, el seu plat estrella són uns ous ferrats fets al microones. 
Ben mirat,  la crítica tonta (anava a escriure imbècil) als "progres" tracta de ridiculitzar la gent que ha lluitat per un món millor, i molts continuaran lluitant, i que, en alguns casos, han arribat, tot sols i sense ajuda, a fer el ridícul. Sembla que aquesta actitud és com un dir: "Jo voldria ser així, com ells, però no aconsegueixo ser bona persona". Doncs, apa, tira milles. T'hauries de conformar en ser un dolent entre els bons, però t'estimes més ser un bo entre els dolents. Les idees, però, no deixen de tenir valor quan les persones que les defensen deixen de tenir-lo. Per això mantinc la foto de Ferrer al blog, malgrat dugui a engany a persones poc avisades.
Els progres, clar, no existeixen: són el que Max Weber anomenaria un "tipus ideal" i, com a tals, són criticables. Ara bé, ridiculitzar "tots" els comportaments d'aquesta idealitat fa aparèixer a qui els critica com a imbècil. I, perquè no dir.ho?, mostra com moltes persones avui es "deixen anar" a favor d'obra, bufant, com bufen, vents d'injustícia i de desigualtat.
Un exemple d'un llibre, obra prescindible i  obra que merita pel fet de deixar a la cua de publlicació un munt de llibres que paguen la pena  publicar (i no que fan llàstima). Es tracta de  “Diari d’un progre desconcertat: "Els nens i nenes han de ser ells i elles i han de manifestar-se lliurement i els pares i les mares no són ningú per prohibir-los ser nens i nenes" (p. 18). Una notícia digna de ser publicada al Jueves, en la secció que ell mateix honora. L'autor, el de les vocals, utilitza aquesta opinió com una idea pròpia dels progres que ridiculitza, però no se n'adona que el que pretén denigra, amb doxa de la dolenta, és exactament correcta. O és que vol prohibir als nens ser nens, l'Iu? Els nens (i nenes) s'han d'expressar de forma lliure, efectivament, i els pares i mares, efectivament, no som ningú per a prohibir-los ser nens i nenes. L'antiprogre por arribar a fer-te fer el ridícul. Tan se val, si és per vendre. D'això es tracta?
PD. La duresa va contra l'opinió, no contra la persona.

dissabte, de març 05, 2011

"La energía de la voluntad" de Joan Bardina

"Es necesario confesar que toda la vida moderna tiende a ese escamoteo del hombre.[...]La Escuela comienza por tratar al pequeño como una máquina cualquiera. Le escamotea el pensar propio, el hablar, el moverse; le impone conocimientos, reglamentos, ideas y prácticas. La castración de las facultades es total y absoluta". BARDINA I CASTARÀ, J. (1916). La energía de la voluntat, pàgina 82

Si Joan Bardina era de dretes, i ho era, que som nosaltres? Per anar diferenciant. El proper dia una cita de Iu Forn, d'un llibret obviable, per anar comparant.

dimecres, de març 02, 2011

Vaig riure molt

Quan em van enviar un document a retalls de diaris vaig riure molt.
I la notícia és certa. I tots són culpables de la crisi....