dimarts, de març 30, 2010

És revolucionari (4)

Saber callar

divendres, de març 26, 2010

dimecres, de març 24, 2010

diumenge, de març 21, 2010

dimecres, de març 17, 2010

El món està fet de voluntat

No dono per tancat els comentaris al missatger anterior, ni molt menys, però estic content perquè a la manifestació m'he trobat amb una persona que admiro molt i molt i us dedico un aforisme:

El món està fet de voluntat, d’una voluntat que ens sembla cega perquè no és la nostra voluntat, és la nostra ceguesa.

I a més.....

Ja us vaig dir que el Yeti havia passat per casa

Ells braus desapareixen, però no les mocadorades. El conseller sortirà en la història del nostre país amb dues orelles i si fossim un país normal amb una cua (això sí, entre les cames)

I finalment....
Quina vergonya la del programa de Cuní.....

dissabte, de març 13, 2010

El que heu de saber sobre la vaga del 17 de març

1. Heu de saber que a qui fa vaga li descompten més de 100 euros.
2. Heu de saber que les raons estan més que justificades per a fer vaga.
3. Heu de saber que la convocatòria és força unitària entre els sindicats.
4. Heu de saber que em sembla vergonyós que els sindicats no hagin pensat en el professorat i convoquin la vaga el dimecres 17 de març, dia d’avaluacions molt generalitzades en els instituts. Perquè es pot deixar de fer una classe, però no podem deixar de fer unes avaluacions.
5. Heu de saber que avaluació que es deixa de fer, avaluació que s’ha de recuperar i que es convocaran avaluacions fora de l’horari en centres en què no s’havien convocat mai abans.
6. Heu de saber que malgrat la justificació de la vaga, els sindicats mostren que, si fa no fa, la seva forma d’actuar amb el professorat és similar a la del conseller amb els sindicats. Al loro!
7. Heu de saber que no anem bé.... que el camí de mercantilització, de rendició a l’economia de l’ensenyament provocarà una hecatombe.
8. Heu de saber que l’hecatombe serà cívica i es deixarà sentir arreu.
9. Heu de saber que al final tindrem moltes empreses “sucant” de l’ensenyament però que la preparació dels treballadors no serà millor que abans, però la seva preparació ciutadana sí.
10. Heu de saber que, malgrat tot, en faré vaga, perdent 100 euros, donant la raó als sindicats que no compten amb mi. Ni comptaran en un futur.
11. Heu de saber que ho faig per vosaltres i pels meus nens.
12. Les meves alumnes deuen saber que el dimarts explicaré aquesta evolució a la classe (higienisme, franklinisme, civisme, mercantilisme)

dimarts, de març 09, 2010

Ha nevat a Alella i Nietzsche ha rigut

1. Ha nevat a Alella. No he pogut sortir de casa fins migdia. Per sort, s'han suspès les classes i no he treballat, ni els nens tampoc. Ahir, per la tarda, es podia veure persones caminant,oles, abandonades. Aquest matí he vist que fins i tot ha passat el Yeti pel carrer, deixant un gran raastre amb els seus enormes peus. Quin detall. El Yeti! Com m'anyoro del Yeti. Quins records! Vam estudiar junts i seiem al final de la classe. El Yeti ha passat imprimint l'empremta amb uns grans peus que semblaven raquetes de caminar per la neu. O com s'anomenin, que la neu em dona molt de fred i l'evito. Quan puc, l'evito. Avui, però, no he pogut.
2. Quina fal.lera amb la neu, els nens! I com els entenc! Són els detalls de la bellesa de la infància. Nosaltres amb la nostra seriositat i ells vivint la vida. Nosaltres, els llestos, ocupats amb la crisi i l'economia i les ambicions estúpides (qui les tingui); ells, els tontos i els ignorants (?), jugant. Avui, però, al fons de la riera Nietzsche reia amb el seu grandiós bigoti.


PD. Avui he rebut un correu que diu, més o menys, que "Seguint les instruccions de l'Ajuntament demà sí hi haurà classe". I jo no sabia que l'Ajuntament era el que decretava l'inici quan no ha indicat la suspensió. S'agraeix, però, saber quelcom de l'administració.
Alguns diuen que la vida és així: privatitzem beneficis i externalitzem els riscos. Però la  foto, eh?, és maca.

diumenge, de març 07, 2010

Dignitat

Per molts esforços que fem no podem transformar la dignitat en fama, ni la fama en dignitat.

dimecres, de març 03, 2010

Ajagut al terra, jugues amb els teus petits cotxes

Us proposo, com el Criteri proposa de tant en tant, a veure de que us sembla que parlo.

Dintre de sis mesos, exactament i piagetianament sis mesos, desapareixerà. I amb ella, quina tristesa profunda!, també t’aniràs un xic -espero que només sigui un xic- tu. No puc dir que de la mateixa manera que te la vas trobar, que fou de forma natural, es fondrà, perquè marxarà a formar part de les estadístiques i de les fotografies, dintre d’exactament quasi sis mesos, de forma quasi artificial. Sí, ja sé, la desaparició es produirà en la frontera invisible on desapareix tot allò que es troba entre el natural i l’artificial, i  succeirà  acceleradament i provocadorament. I tu no ho saps encara. Ni ho sabràs durant molt de temps perquè, al capdavall, vindrà a visitar-te i et portarà regals útils i inútils, de vegades també inoportuns. Mentrestant, ajagut al terra, jugues amb els teus petits cotxes fins que acompleixis el deute inexorable de la vida, de la teva vida.