dilluns, de gener 30, 2012

La millor poesia del segle XXI

Déu, que de petit foren el pare, la mare i la Mobba, on treballava el pare. Per al pare la Mobba també era Déu i per la Mobba el meu pare era un senyor, aleshores. Però ni Déu ni el pare ni la mare van concedir-me el do de la poesia, ni les ganes de treballar-la. El gust de la lectura, sí, me'l va donar la Trini i el Santiago i, abans, el Maxi, que van ser mestres meus. I la capacitat d'emocionar-me on la vaig adquirir, ni en quina pel.lícula. Però, creieu-me, la capacitat de reconèixer la poesia més bonica que s'ha escrit en aquest curt segle que encara vivim. I així, anem passant.

"(...) com si el fet de pagar a diari no servís
com aval per fer el viatge;
aquest últim viatge que no havies contractat."
Impromptu d'hivern. Jordi Gomara

dimarts, de gener 24, 2012

Prediccions per al 2012 (4)

La ciutat.

Predicció 7. Biblioteques. També evolucionarà cap el model de copagament (noteu l'estil de la frase). Un euro per llibre en prèstec. El servei s'externalitzarà passant a dependre d'empreses especialitzades que hauran de contractar bibliotecaris o bibliotecàries (depenent del partir que governi) que hagin realizat un curset de trenta horetes (inclòs el transport). Caldrà portar a la biblioteca un casc de miner o d'espeleòleg per tal de disposar de la llum òptima per a poder llegir sense deixar-se les pestanyes.
Si baixa la lectura, baixa el negoci. Les biblioteques esdevindran v(iblioteques) o (b)ideoclubs.

Nota. Algú (una) s'ha preguntat la raó per la qual que els llibres de les biblioteques es deixin en prèstec no és pirateria i que te'ls baixis de la xarxa sí? I la raó de fer la competència als videoclubs?

Predicció 8. Aigua. Cada vegada l'aigua de boca (expressió que cobrà carta de naturalesa quan amb el govern de Montilla varem patir la sequera, de tot tipus, per cert) serà de pitjor qualitat. Exceptuem algunes poblacions com Arenys de Mar, per exemple. Una vegada inventada l'aigua embotellada, per quina raó les aixetes de Can Fanga hauríen de fer la competència a empreses tan modèliques? Vaja, el somni de Fumanchú.

Nota. M'animo, m'animo i ara tinc un munt de prediccions, però un munt. Així és que les deixaré pels divendres. Amb el meu alumnat, però, les faig el dilluns. Pobrets.

divendres, de gener 20, 2012

Prediccions per al 2012 (3)

La ciutat.
Predicció 4. Comunitats de veïns. Desaparició del manteniment dels blocs de pisos aparellat a la desaparició de les despeses de comunitat. Ferida proporcional de l’ego ja que ni tan sols arribaràs a ser President de la teva escala. Llàstima! Ens estalviarem, això sí, les reunions de veïns. Clar que, aleshores, no podrem veure baixar cap veí en pijama a la reunió (paraula que sí que ho he vist. A Santako)

Predicció 5. Accidents domètics. Augment dels accidents amb bombones de butà per manca de revisió de les intal.lacions. A 60 euros la revisió la farà “tu puta madre” (bum!)

Predicció 6. Policia. Els mossos d’esquadra veuran reduïdes dràsticament les seves dotacions. Per a entrar a treballar s’haurà d’aportar cotxe propi. La roba es rentarà quan es pugui, raó per la qual seran coneguts com a “Mossos de quadra”. Els delinqüents (o no) se’ls tractarà com a animals.

diumenge, de gener 15, 2012

Prediccions pel 2012. ¡Lo vais a flipar! (2)

La ciutat.
Predicció 2. Aparcament públic. Els aparcaments de carrer (els pocs que queden) aniran desapareixent, com per art de màgia, mentre que els Ajuntament treuran un bon rendiment del lloguer d'aparcaments públics que traspassaran a empreses privades que empraran la recaudació en benefici propi. Abans se'ns haurà aplicat la tècnica psicològica Robespierre, que consisteix en separar-nos el cap del cos de manera que siguem incapaços de pensar que potser la mesura no està bé.

Predicció 3. Els bombers. Quins temps aquells en els què qui no pagava un seguro contra incendis es convertia en un pollastre a l'ast (sense canelons ni allioli ni croquetes)! Recordeu aquelles plaques que posàven a les façanes per tal d'indicar que la casa pagava el seguro contra incendis? Us enrecordeu que fa molt de temps els bombers no eren un servei públic, ni molt menys feien calendaris sense roba?

Placa en una casa sevillana. No sembla tan antiga.

Els bombers aniran minvant la seva atenció pública malgrat continuarà essent gratuïta per tots aquells que no l'hagin d'utilitzar; ara bé, quan s'utilitzi, caldrà pagar-la al comptat, o anar tirant de galledes d'aigua. Els canvis cap a aquest model han començat ja, però s'avançarà lentament. Potser amb copagament. Potser començant per enviar una factura "virtual".

dijous, de gener 12, 2012

Prediccions pel 2012. ¡Lo vais a flipar!

La vida està feta de coincidències i d'atzar tant o més que de projecte. La vida està feta de misteri, gràcies a Déu, a Grècia o als astres. I m'agrada que així sigui. Vull la sorpresa, que no m'activin cap pla punt cat més enllà del raonable; vull caminar pels carrers sense destí, sense saber què m'espera en girar la cantonada perquè sigui el que sigui m'he educat per a saber què fer-ne quan giri la cantonada. Més igual errar. Per àixò m'agrada l'art de predir, com al senyor Criteri, el futur. Predir el futur és anomenat per alguns, astrologia; per d'altres, prospecció. Tinguem humor i arrisquem-nos, seguint les petjades del Criteri i de les meves motivacions ancestrals, a predir. Iniciem un seguit de missatges sobre el nostre futur. En quina mesura responen a l'astrologia o a les lectures és una qüestió que heu de decidir vosaltres, primer, i el temps, després.
Llegiu abans les prediccions del Criteri, aquí.

La ciutat.
Predicció 1. Enllumenat públic
A llarg termini. Les ciutats aniran quedant a les fosques, iluminades per les botigues obertes i els cotxes que circulin. S'incrementarà, per tant, la inseguretat ciutadana: robatoris, delictes sexuals, baralles... Per quina raó caldria gastar diners públics en l'enllumenat de persones improductives...? Algunes ciutats les mantindran com a servei per a gunyar les eleccions, però eliminaran altres serveis igualment necessaris.

diumenge, de gener 08, 2012

Qué buen vasallo...

"Otra hubiera sido la historia de nuestra desgraciada España si los impulsos del pueblo, a menudo generoso, hubieran primado con más frecuencia frente a la árida razón de Estado, el egoísmo, la venalidad y la incapacidad de nuestros políticos, nuestros nobles y nuestros monarcas. (...) Qué buen vasallo que fuera, si tuviese buen señor". Arturo Pérez Reverte (1996). El capitán Alatriste.
Sense més paraules. Cadascú té la família que es mereix. Seguirem a Míster Anasagasti.


dimecres, de gener 04, 2012

Tertúlies i gracietes

Ahir, mentre anava camí de la deixaderia aprofitant que després aniria a córrer per la platja, escoltava RAC 1. La ràdio, les tertúlies de la ràdio, animen a qui llegeix i estudia una miqueta i ha estat en contacte amb experiències crítiques de la realitat, per dir-ho així; animen perquè trigues dos segons en veure el llautó de tots plegats, la trampa. Ahir, quina casualitat, treballava l’autor del llibre El perquè de tot plegat, Quim Monzó m’agrada bastant i el llegeixo, i el llegiré. Tret de la Internacional Papanates, sobre la que ja vaig opinar, els seus llibres estan ben escrits, són originals i frescos. L’autor, però, comet el pecat dels grans futbolistes, tret de Messi: pensar que si ets molt bo jugant és molt bo en tot. Escriure bé, ser graciós, no t’aporta més veritat fora de l’escriptura, malgrat, qui sap la raó, sí et produeix més seguretat, una falsa seguretat sobre el pensament d’un mateix. I la cagues, vaja que si la cagues! I quedes retratat. Sembla, vaig deduir, que Monzó, com també Sergi Pàmies, té un espai on comenta diversos aspectes, malgrat la distància entre els dos no és comparable, en favor de Pàmies. Ahir, Monzó, amb una colla de “palmeros”, comentava, amb gracietes, cartes que els lectors envien al programa. Els bloguers dominem bé aquesta tècnica quan moderem els comentaris: treure a la llum els que pensem que podem rebatre. Un lector expressava, si fa no fa, que eren poc creïbles perquè eren uns “burguesos”, que tots tenien telèfons supercars, etc. El lector tindria un munt d’arguments, però no tenint el micròfon és com si no els tingués. Monzó va enganxar-se a la paraula “burgesia”. No l’havia sentit feia molt de temps i va fer la gracieta, com si, efectivament, estranyar-se de la paraula li prengués el sentit. Potser el catedràtic d’Economia, Vicenç Navarro, li hauria pogut indicar uns quants textos, ep!, periodístics, on explicava prou bé aquest oblit de la paraula, i les raons de l’oblit. I és que, certament, ens han fet creure que tots som classe mitjana, que ser pobres és una altra cosa i que en el món no queden “burguesos”. Els 25% de gent que viu en la pobresa no representa pels graciosos cap argument. Sobre tenir telèfons cars i que disposen de tot, comentava Monzó, que són necessaris per la feina, que no són cap luxe. Que si estàs escrivint sobre algun tema t’ajuda a actualitzar-te. En aquest cas, però, el telèfon no t’ajuda a opinar sobre el que no has tingut el coneixement necessari per a tenir la sensibilitat d’usar-lo. No hi ha millor manera de donar la raó a un oient. Sense saber-ho, com Felip V: “Consiguiendo el efecto sn que se note el cuidado”.