dilluns, d’agost 31, 2009

Caducitat o reutilització

Hi ha un fet força sorprenent quan un hom surt de la metròpoli, o de la perifèria de la metròpoli. Sorprèn la diferència en l’estètica. Per exemple, he vist que en els pobles lleonesos es reutilitza molt més que a Barcelona. El cert és que la reutilització genera una estètica específica que sol ser valorada negativament (cutre?). La gent prefereix els objectes nous, de fet tinc la impressió que més aviat el que prefereix és comprar-los, potser el que es busca és l’acte mateix de la compra; els objectes antics, no els volen ni regalats. Obsolescència. A la societat benestant, quan una bicicleta ha quedat petita, ningú no la vol, que s’estimen més un altre color, altre tipus... que sé jo. La roba dels nens? Igual; em resulta difícil que alguna persona que té posssibilitats de comprar-ne nova vulgui la meva usada. I així ens va.
Per cert, la gràcia de les fotos és que no han passat per cap trampa.

Cabina d'autopista xaxi pirul.li

Porta d'entrada a una horta o prat que no ha passat la ISO, ni excel.lència, ni mandangues. Nocal pintar-la. Què avorrit!

S'ha posat un arc dels que sobren de les mines que es van tancat. A veure si es cau ara el pont. El color, però, és millorable.

diumenge, d’agost 23, 2009

Treballant a la meva manera

De camí al Faedo
Aquest estiu he anat a Lleó. No vull fer massa propaganda perquè ara per ara és dels millors llocs d’Espanya on es pot anar. Deixem que la gent vagi a Galícia o Astúries, clar que sí! Jo, a Lleó, perquè sóc més tontet. I perquè no m'agraden les aglomeracions de càmeres de vídeo. Ara bé, si per aquestes casualitats de la vida, vosaltres decidiu anar per allà us recomano que feu la ruta del llac del Cuiña; és una horeta. Una horeta i mitja amb nens. També us recomano que us apunteu a les rutes de Cuatro Valles. No només perquè son gratuïtes, no només perquè hi ha un o una guia que explica la ruta, no només perquè dura prop de quatre hores, sinó perquè us descobriran un món desconegut. Perquè Lleó no és, només, el “Páramo”. Si per casualitat us decidiu a fer l'excursió “Viaje al pasado”, sobre geologia, a Barrios de Luna, us recomano que després aneu a dinar a Mora de Luna. Dinareu bé (res d’afrancesament), barat (9 euros) i no us l’acabareu pas. Després, tireu cap al riu a descansar i fer una migdiadeta. I sigueu feliços.

dijous, d’agost 06, 2009

Josep Pijoan

Estic enfranscat en temes catalanistes. A veure que us sembla aquest aforisme:

Josep Pijoan va ser bastant més Joan que Pi. Les males llengües diuen que per ser Pi li faltaren un parell de decimals. Com a mínim.