dimecres, de juliol 22, 2009

Eugeni d’Ors

Aquests dies m'he barallat amb un article sobre l'anarquisme. Molt descriptiu. Una feina que no m'agrada gaire. M'estimo més la polèmica. De passada, he escrit un article sobre Ferrer i Guàrdia, que ja és, crec, més interessant. Ara preparo un parell de comunicacions sobre la influència d'Alemanya a Catalunya. Ciutadania, per una banda, i esperit nacional, per l'altra. Per això us deixo un aforisme, també propi, sobre Eugeni d'Ors. La vida del professor associat és així: aprofitant els espais de "no treball". Viuré les vacances, però. No patiu. Intentaré mantenir el blog.
Eugeni d’Ors, ni va ser tan geni ni tan d’or.

divendres, de juliol 17, 2009

Ferrer i Guàrdia i la racionalitat

Ferrer i Guàrdia va ésser assassinat, entre d’altres raons, per la seva racionalitat. Llur anàlisi del món i coherència desembocà en la tasca inútil de l’educació en un món de bojos. Pretendre tornar raonables les persones sectàries i dogmàtiques el va portar a perdre la vida. La racionalitat, sens dubte, ens acaba per robar el més preciós de nosaltres mateixos.

divendres, de juliol 10, 2009

Els pirates i les empreses

En unes xerrades sobre consum vaig sentir dir el següent a Albert Recio, un professor d’economia de la UAB: “L’empresa “x” [essent x gairebé qualsevol empresa gran] funciona com els pirates de Somàlia”; és a dir, que demanen diners a canvi de fer allò que ja haurien de fer en un món i una societat que apreciés un xic més l’equitat i la justícia. Pirates. Carai!, pirates! Un somni infantil que esdevé un malson dels adults! Com gaudeixen els conservadors veient com les empreses privades, que funcionen tan eficientment, amb tanta qualitat i eficàcia, reben diners públics per a poder tirar endavant! Us imagineu que quan una empresa pública anés malament les empreses privades haguessin de posar diners? No, clar que no us ho podeu imaginar. No ha passat mai. Ni passarà.

dilluns, de juliol 06, 2009

La cultura i els gens

Ningú neix imbècil, però molts esdevenen idiotes, signe inequívoc de la superioritat de la cultura sobre els gens.

dijous, de juliol 02, 2009

Vocació, música i amistat

Últimament estic rebent molt bones crítiques. Massa. Especialment importants per a mi són les relacionades amb la feina, perquè fa molt de temps que vaig decidir que calia anar amb il.lusió renovada a la feina, no deixar mai que la burocratització m'omplís l'ànima. El resultat és que no pares de treballar, perquè sempre hi ha algú que et demana un favor, una atenció... Però els alumnes solen recompensar; aquesta vegada, a més a més de amb pàraules, amb un fuet de Vic i un acrònim, i una poesia.
Vaig enviar una comunicació a un congrés, sobre l'ètica de la competència, i m'han felicitat. No he pogut anar, perquè no volia deixar sol amb la feina un company.
Però el qaue més il.lusió em fa és anar a sentir el meu amic Jordi Gomara cantar. Les cançons són molt boniques. Veniu.