diumenge, d’agost 23, 2009

Treballant a la meva manera

De camí al Faedo
Aquest estiu he anat a Lleó. No vull fer massa propaganda perquè ara per ara és dels millors llocs d’Espanya on es pot anar. Deixem que la gent vagi a Galícia o Astúries, clar que sí! Jo, a Lleó, perquè sóc més tontet. I perquè no m'agraden les aglomeracions de càmeres de vídeo. Ara bé, si per aquestes casualitats de la vida, vosaltres decidiu anar per allà us recomano que feu la ruta del llac del Cuiña; és una horeta. Una horeta i mitja amb nens. També us recomano que us apunteu a les rutes de Cuatro Valles. No només perquè son gratuïtes, no només perquè hi ha un o una guia que explica la ruta, no només perquè dura prop de quatre hores, sinó perquè us descobriran un món desconegut. Perquè Lleó no és, només, el “Páramo”. Si per casualitat us decidiu a fer l'excursió “Viaje al pasado”, sobre geologia, a Barrios de Luna, us recomano que després aneu a dinar a Mora de Luna. Dinareu bé (res d’afrancesament), barat (9 euros) i no us l’acabareu pas. Després, tireu cap al riu a descansar i fer una migdiadeta. I sigueu feliços.

4 comentaris:

Criteri ha dit...

Ahà, sóc de la mateixa opinió. No s'han d'esbombar els petits paradisos. Catalunya ho ha fet i hi ha guiris i gentades a qualsevol racó bonic i perd l'encant. Està bé que ho fem als blogs pels nostres lectors amics.
Fa dos anys que vaig descobrir un "paradís" encara, molt amenaçat que el descobreixo ara. L'illa de Portosanto veïna e Madeira.

Criteri ha dit...

Per cert la recomanació l'apunto

adria ha dit...

Hola Albert!!! He tingut molt oblidat tant el meu blog (cosa que no em sap massa greu) com el teu (això ja me'n sap més perquè sempre és reconfortant llegir els teus posts...he estat un temps sense internet i es nota. Fa un temps vivíem sense mòbil ni microones, ni internet...però els militars i els científics sempre ens ajuden a fer la vida més dependent, no? Encara hi ha alguns gals que creuen que tots els romans estem bojos! Prenc nota de la ruta de Lleó tot i que espero fer l'excursió amb una hora...

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

De veritat que la del Llac Cuiña és impressionant. Penjaré algunes fotos. En poc més de deu minuts ja ets trobes en mig del "no-res", en terreny de l'ós. Poca gent (no com la ruta del Cares, que sembla les rambles). Prenc nota de l'illa. No és que jo cerqui l'originalitato l'autenticitat en el viatjar, sinó que busqui paratges més o menys verges en el contorn i fujo de les cues de gent (per exemple, de l'Empordà, ja m'enteneu).
A veure Adrià si cuides el blog que ja ha millorat!
PEr cert, unes vacances, les meves, treballades però torno amb un relax....